La presidència del Parlament, el primer gran pacte que podria dinamitar la legislatura

Els partits polítics hauran de fer una negociació clau abans de començar a parlar del possible candidat a la investidura: triar el president del Parlament i formar la Mesa. Si no es posen dacord, no hi haurà una figura que designi els possibles candidats a la investidura, i la legislatura haurà mort instantàniament.

El nou president del Parlament que es triï el 10 de juny tindrà a les mans designar el candidat que es presentarà en primer lloc a una investidura, i es preveu que la decisió estigui entre el candidat socialista, Salvador Illa (guanyador de les eleccions) o bé el de Junts+, Carles Puigdemont, segon.

Per elegir un dels dos candidats, la nova presidència ha de proposar un candidat després de reunir-se amb tots els grups parlamentaris per conèixer quin candidat té més opcions de superar la investidura.

Les negociacions entre els partits per triar la composició de la Mesa del Parlament poden ser clau de cara a una futura investidura.

Així funciona el procés de recerca

El candidat proposat presentarà al ple el programa de govern, sol·licitant la confiança de la Cambra, i després d'un debat, es procedirà a la votació perquè sigui investit amb els vots de la majoria absoluta de 68 diputats en primera votació.

En cas que no s'aprovi el candidat, es podrà sotmetre dos dies després a segona votació, en què n'hi haurà prou amb la majoria simple; i si tampoc no supera aquesta segona votació, es tramitarà una nova proposta.

Si han passat dos mesos des de la primera votació d'investidura i no s'ha pogut triar cap candidat, el Parlament es dissoldrà automàticament i el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, haurà de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es facin a 47 dies després de la convocatòria, amb una campanya electoral reduïda a 8 dies.

La constitució del Parlament

En el procés cap a la investidura, el primer pas és constituir el Parlament i la Presidència de la cambra, amb una sessió que s'haurà de celebrar com a tarda el 10 de juny, 20 dies hàbils després de les eleccions, segons el reglament de la cambra.

Després, el president o presidenta de la Cambra tindrà 10 dies hàbils per proposar un candidat a la investidura, un termini que s'acabaria el 25 de juny.

La Presidència del Parlament s'escull en una votació en què els diputats escriuen en paperetes el seu candidat: a primera ronda s'escull el candidat que aconsegueixi la majoria absoluta --68 vots-- i, si ningú no és investit, la segona ronda repeteix el procés per decantar-se cap a un dels dos candidats més votats.

A la segona ronda, en cas de paritat entre candidats, es repeteix la votació fins a quatre vegades i, si es manté l'empat, es considera elegit el candidat del grup parlamentari amb més diputats.

Qui surti elegit president de la cambra farà una ronda de consultes amb els grups per escollir qui va primer a la sessió d'investidura per presidir la Generalitat.

Dos candidats es postulen per anar a la investidura

Les eleccions d'aquest diumenge han donat la primera posició al PSC, amb 42 diputats, seguit per Junts+, amb 35, i cap dels dos no té majoria per assegurar-se la investidura.

Després de conèixer els resultats, Illa va defensar diumenge que "correspon al PSC liderar aquesta nova etapa" i va prometre que, en el moment que s'hagi constituït la Mesa del Parlament, manifestarà la voluntat de presentar la candidatura per presidir la Generalitat.

El candidat de Junts+, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest dilluns que, si s'expliquen els diputats d'ERC, un eventual Govern liderat per independentistes té més suports que la suma entre el PSC i Comuns Sumar, i ha reiterat que es vol presentar a un debat de investidura per presidir la Generalitat.