El nou Consell General del Poder Judicial (CGPJ) tindrà entre les tasques més urgents la de cobrir les 25 vacants de magistrats que acumula el Tribunal Suprem (TS) --cosa que es tradueix en el 30% de la seva plantilla-- i les 38 dels Tribunals Superiors de Justícia (TSJ) davant la impossibilitat que arrossega des del 2021 l'òrgan de govern dels jutges de fer nomenaments amb el mandat caducat.
La llei encomana al CGPJ diverses funcions, des de la gestió de l'administració de justícia a la salvaguarda de la independència judicial, passant pel govern dels recursos humans, una comesa on destaca el seu poder per fer nomenaments, alguns reglats i altres discrecionals, amb l'objectiu d'anar omplint els buits deixats als diferents jutjats i tribunals per jutges i magistrats.
El CGPJ sortint, malgrat portar en funcions des del 4 de desembre del 2018 i que des d'aleshores ha perdut cinc vocals --dos per jubilació, dos per dimissió i una per defunció--, ha pogut continuar treballant, excepte en allò que respecta a efectuar nomenaments discrecionals a la cúpula judicial perquè la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) impulsada pel Govern i aprovada el març del 2021 prohibeix que un Consell caducat faci aquestes designacions.
La modificació legal --ideada per Moncloa com a mesura de pressió sobre el PP perquè pactés la renovació del CGPJ-- ha provocat que les vacants sorgides als alts tribunals durant aquests tres anys s'hagin quedat sense cobrir.
Els seus efectes, en paraules del dimitit Carlos Lesmes, han estat “devastadors”. A dia d'avui, hi ha 94 places desertes, la majoria als tribunals superiors de justícia, que compten fins a 38 vacants, a la qual cosa se sumen 30 més en audiències provincials i 1 en l'Audiència Nacional.
Especialment preocupant és la situació del TS, on ja hi ha 25 vacants, fet que suposa gairebé un 30% dels seus efectius. Les sales més perjudicades són les del Militar, el Social i la del Contenciós Administratiu, sent aquestes dues últimes les sales que aglutinen la majoria de les reclamacions vinculades a les restriccions per la pandèmia de coronavirus.
Un "espatllo" inèdit
"L'espatll és tan gran que no s'havia produït una situació semblant a la cúpula de la Justícia espanyola en tota la història de la nostra democràcia, amb uns efectes negatius que es van estenent a poc a poc a tota l'organització judicial", va denunciar Lesmes durant el seu darrer discurs d'obertura del curs judicial, el del 2022, un mes abans que dimitís.
Després de la sortida de Lesmes, el vocal Rafael Mozo va assumir la presidència interina del CGPJ, no així la del Suprem, que va quedar en mans del magistrat Francisco Marín, cosa que va produir una bicefàlia inèdita.
Fins a la seva jubilació el juliol del 2023, Mozo també va advocar per renovar el CGPJ. De fet, el seu darrer dia va instar les forces polítiques a renovar l'òrgan. El seu càrrec de president interí va recaure a Vicente Guilarte, que va intentar promoure la renovació i fins i tot va presentar propostes davant del Congrés i el Senat per evitar futurs bloquejos.
Mesos per completar els nomenaments
Una vegada constituït el nou CGPJ, el procés per completar els nomenaments pendents al TS podria dilatar-se diversos mesos, i, ja realitzats, caldria sumar-ne més fins que els assumptes acumulats a les seves diferents sales --algunes de les quals han vist el seu treball més que duplicat a causa de la pandèmia- siguin resolts recuperant el ritme habitual de treball.
Les fonts de l'alt tribunal consultades asseguren que l'entrada simultània de 25 magistrats podria provocar canvis bruscs de jurisprudència a les sales afectades. En aquest sentit, expliquen que el més normal és que els nouvinguts tinguin temps per assimilar la doctrina assentada abans que els nous ingressos puguin provocar un tomb que ara sí que seria factible.
El CGPJ futur també comptarà entre els seus deures redactar els informes preceptius dels avantprojectes de les lleis d'Enjudiciament Criminal (LeCrim), que planteja arrabassar la investigació penal als jutges per donar-la als fiscals.