La campanya electoral per a les eleccions del 12 de maig està en plena ebullició. Enquestes, actes electorals, promeses, calendaris impossibles (o gairebé) per part dels líders polítics...
Un altre dels agents que ha entrat en campanya és la consultora LLYC, que ha publicat una anàlisi electoral sobre els comicis al Parlament, elaborada per Cluster17.
De fet, ha decidit aplicar “una metodologia nova” que determina les preferències de la població segons agrupacions socials o clústers.
L'enquesta assenyala que a Catalunya, la majoria de l'electorat considera crucial la convivència amb Espanya per garantir l'estabilitat econòmica regional, amb només un 20% que creu possible la independència catalana la propera dècada.
Els clústers d'orientació esquerrana dominen el panorama electoral català, i destaquen grups com els antisistema, amb un 17,1% de suport (comparat amb el 5,3% a nivell nacional), i els Progressistes, amb un 13,7% (davant al 7,4% nacional). Així mateix, el clúster centrista dels Republicans acumula un suport del 13,3%, notablement superior al 4,9% registrat a nivell nacional.
Segons les projeccions, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) encapçalaria les eleccions i podria formar govern mitjançant aliances amb Esquerra Republicana (ERC) i Comuns Sumar, o amb Junts+. No obstant, una majoria independentista només seria viable si s'unissin tots els partits partidaris de la independència, cosa que inclouria l'Aliança Catalana, d'orientació ultradretana, que podria obtenir representació al Parlament.
Intenció de vot
El PSC aconsegueix suports de diversos clústers, incloent-hi els d'esquerra, des dels més radicals fins als més moderats, arribant fins i tot al 27% dels votants del grup centrista dels Republicans.
Junts obté prop de la meitat dels vots del clúster centrista dels republicans, però també aconsegueix més del 20% de suport de grups d'esquerra i més del 10% dels vots dels antiassistencialistes.
ERC supera el 25% del clúster esquerre dels progressistes i el 20% dels enfadats i els antisistema, amb percentatges propers al 20% en altres clústers d'esquerra com els multiculturalistes i els laboristes.
La dreta espanyola concentra els seus vots a Catalunya als 7 clústers més a la dreta, obtenint pocs vots de la resta de clústers. El PP té la seva base de suport als conservadors i liberals, mentre que Vox compta amb el suport dels antiassistencialistes i els autoritaris.
El PSC tornaria a liderar les eleccions autonòmiques a Catalunya en termes de vots i escons, encara que sense assolir una majoria suficient per governar en solitari. Junts consolidaria la seva segona posició, apropant-se als resultats d'ERC a les eleccions del 2021, però encara distant del PSC, sense possibilitats reals de superar-lo.
Per la seva banda, ERC patiria una pèrdua d'uns 8 escons en comparació del 2021, cosa que suggeriria que la decisió de Pere Aragonès d'avançar les eleccions no hauria estat encertada.
Analitzant les mitjanes dels intervals d'escons, les forces independentistes conjuntes (Junts, ERC i CUP, juntament amb els escons que podria aconseguir la nova formació Aliança Catalana d'extrema dreta) no assolirien la majoria absoluta, fixada a 68 escons.
Una possible majoria de govern es podria formar entre el PSC, ERC i Comuns Sumar, aconseguint un total de 70 escons, cosa que permetria recrear un tripartit similar al que va governar Catalunya entre el 2003 i el 2011.
Una altra opció seria una coalició entre el PSC i Junts, que sumarien 72 escons. Tot i això, la formació d'un govern conjunt entre el primer i el segon partit més votat sembla improbable.
Què preocupa la ciutadania?
L'estudi de LLYC aborda també les preocupacions dels catalans.
Prioritat econòmica: la majoria dels catalans, més de 8 de cada 10, consideren essencial mantenir una bona relació entre Catalunya i Espanya per al funcionament correcte de l'economia catalana.
Estabilitat institucional: 8 de cada 10 no veuen probable la creació d'un estat català independent a la propera dècada.
Valoració dels serveis públics: prop de 8 de cada 10 catalans prefereixen mantenir el nivell actual d'impostos que reduir-los a canvi de disminuir els serveis públics.
Percepció del finançament: menys de 4 de cada 10 catalans pensen que els impostos que s'envien a l'Estat espanyol són reinvertits de manera equitativa a Catalunya.
Debat sobre immigració: més de la meitat dels catalans, un 56%, s'oposen a fomentar la immigració com a solució al descens demogràfic.
Política i inflació: gairebé el 70% dels catalans atribueixen als polítics la responsabilitat de l'increment en el cost de vida.
Escepticisme sobre el clima: gairebé tres de cada deu catalans dubten que la sequera actual sigui una conseqüència del canvi climàtic.
Regulació del mercat de lloguer: més del 70% recolza la regulació dels lloguers per fer els habitatges més accessibles.