El PSOE i el PP han arribat a un acord per renovar el que s'ha convertit, molt malgrat els seus membres, al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de més durada.
Els dos partits també han pactat presentar una proposició de llei orgànica que "reforçarà la independència del Poder Judicial, tal com recomana la Comissió Europea al seu Informe sobre l'Estat de Dret relatiu a Espanya de 2022 i 2023". Han acordat, a més, nomenar un nou magistrat del Tribunal Constitucional.
Els noms del nou CGPJ
Vocals de procedència judicial Congrés
1. Ángel Arozamena (magistrat del Tribunal Suprem)
2. Esther Erice (magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Navarra)
3. Gemma Espinosa (Audiència Provincial de Barcelona)
4. José María Fernández Seijo (jutge Mercantil de Barcelona)
5. José María Páez (jutge degà de Màlaga)
6. José Carlos Orga (Audiència Provincial de Logronyo)
Vocals de procedència judicial Senat
1. José Antonio Montero (magistrat del Tribunal Suprem)
2. José Eduardo Martínez Mediavilla (president de l'Audiència Provincial de Conca)
3. Esther Rojo (presidenta de l'Audiència Provincial de València)
4. Carlos Hugo Preciado (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya)
5. Alexandre Abascal (Audiència Nacional)
6. Lucía Avilés (jutge penal de Mataró)
Vocals juristes Congrés
1. José Luis Costa Pillado (president del Consell Consultiu de Galícia)
2. Inés María Herreros Hernández (fiscal)
3. Pilar Jiménez (fiscal superior de Cantàbria)
4. Algèria Queralt (professora Dret Constitucional UB i Lletrada del Tribunal Constitucional)
Vocals juristes Senat
1. Ricardo Bodas (magistrat jubilat de la Sala 4a Tribunal Suprem)
2. Bernardo Fernández (expresident del Consell Consultiu d'Astúries)
3. Luis Martín Contreras (LAJ Sala 3a Tribunal Suprem)
4. Isabel Revuelta (lletrada de Corts)
La llarga història de la renovació
Cinc anys i mig han calgut per consensuar 20 noms, entre mitges s'han suscitat una sèrie de desacords, des del whatsapp de l'exsenador popular Ignacio Cosidó fins a la mediació d'Europa.
L'actual CGPJ es va conformar el 4 de desembre del 2013 i va completar el seu mandat cinc anys després. Des de llavors estava pendent que socialistes i 'populars' pacten la composició del següent Consell.
El procés de renovació va arrencar l'agost del 2018, quan el seu president, Carlos Lesmes, va comunicar a les Corts l'obertura del termini per presentar candidatures, ja que els 20 vocals són elegits a parts iguals per les dues cambres, amb 10 cadascuna. entre jutges i magistrats i 4 entre juristes de reconeguda competència--.
Al setembre, Lesmes els va remetre la llista amb els 51 precandidats proposats per les associacions judicials per als 12 seients que corresponen a jutges i magistrats.
El 12 de novembre de 2018, es va donar a conèixer un acord pel qual PSOE i PP col·locaven el president de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS), Manuel Marchena, a la cúspide del CGPJ, a canvi que n'hi hagués 11 vocals progressistes i 9 conservadors.
Al cap de pocs dies l'acord va saltar pels aires per un missatge del llavors portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, al xat de WhatsApp dels 146 senadors populars del moment. Segons va revelar El Español, volia apaivagar els ànims davant les crítiques internes pel pacte.
"Obtenim el mateix numèricament, però posem un president excepcional, (...) un gran jurista amb una capacitat de lideratge i 'auctorites' perquè les votacions no siguin 11-10 sinó properes al 21-0. I a més controlant la Sala Segona des del darrere", deia Cosidó, en al·lusió a la sala que jutja els aforats.
El rellotge comença a córrer
El 4 de desembre del 2018 va llegar sense acord polític per nomenar un nou CGPJ. Transcorregut un mes, Lesmes va enviar la primera de les quatre cartes als presidents de les Corts per recordar-los "la necessitat" de complir amb la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), que els encomana actuar per renovar en termini.
La seva última missiva al Legislatiu va ser el juliol del 2020, quan superades les eleccions generals del novembre del 2019 que van validar el desembarcament de Pedro Sánchez a La Moncloa, després de la moció de censura a Mariano Rajoy, ia la fase de desescalada després del primer estat d'alarma pel coronavirus, va creure oportú recordar a les Corts aquest "mandat legal".
Tot i això, el setembre del 2019 Lesmes va protagonitzar l'obertura de l'any judicial com a president d'un CGPJ caducat i va advertir que la situació era una "greu anomalia" que podia contribuir al "descrèdit" de la Justícia.
Lesmes va pronunciar fins a quatre discursos d'inauguració del curs judicial estant en funcions. Al del 7 de setembre de 2022 va deixar caure una vetllada amenaça de dimissió que després va confirmar a la premsa.
Arracades del calendari electoral
A la segona meitat del 2020 les negociacions sobre el CGPJ van estar lligades al calendari electoral i altres fites polítiques que van acostar i van allunyar l'acord.
Aquella tardor, el Govern va llançar dues iniciatives parlamentàries per empènyer el PP a pactar: una per rebaixar la majoria per la qual el Congrés i el Senat trien els 20 vocals i una altra per prohibir que un CGPJ caducat pogués fer nomenaments a la cúpula judicial. Davant les crítiques d'oposició, associacions judicials i de Brussel·les, l'Executiu va retirar la primera, però va mantenir la segona, que es va aprovar el març del 2021.
Això va propiciar que els negociadors tornessin a seure a taula. Les converses van donar fruits i van pactar les renovacions pendents del TC, el Tribunal de Comptes i el Defensor del Poble.
En aquest punt, dos noms van dinamitar l'acord per al CGPJ: Victoria Rosell i José Ricardo de Prada, els dos candidats que Podem volia promocionar i que el PP es va negar a acceptar. Recanvis d'aquest revés, el ministre de Justícia per aquella època, Juan Carlos Campo, va assegurar que les converses seguien i que la llista estava feta, a falta que el PP la volgués fer pública.
Campo va parlar de la conveniència d'esperar les eleccions madrilenyes del maig del 2021, però l'esdevenir polític es va tornar a imposar. Al juny, el Govern va indultar els 9 condemnats pel 'procés' i la renovació es va estancar.
El 20 de setembre, el PP va traçar una línia vermella al sotmetre a un debat plenari al Congrés la seva proposta de canviar el sistema d'elecció dels vocals --perquè siguin elegits pels mateixos jutges--, una idea que fins aquell moment no era condició 'sine qua non' i que l'Executiu va rebutjar.
La visita de Reynders
L'abril del 2022, el canvi en el lideratge del PP, de Pablo Casado a Alberto Núñez Feijóo, va avivar una esperança que es va dissipar per la convocatòria electoral a Andalusia.
Mentrestant, el CGPJ es va reduir de 20 a 18 vocals per la jubilació de Rafael Fernández Valverde i la mort de Victoria Cinto. Va vèncer també el mandat de 4 dels 12 magistrats del TC, el terç que correspon proposar a Govern i CGPJ, i Moncloa va lliscar la possibilitat de nomenar els seus sense esperar el Consell. Davant els dubtes legals, va promoure una reforma exprés de la LOPJ perquè els vocals poguessin designar els seus dos candidats i poder nominar a 'pack'.
PSOE i PP es van enrocar a les seves posicions fins al punt que Lesmes va amenaçar de dimitir en "setmanes" i el llavors comissari de Justícia de la UE, Didier Reynders, va visitar Espanya per implicar-se en la recerca d'una solució.
Tot i que se'n va anar convençut que havia arrencat a Govern i oposició el compromís de renovar i després reformar el sistema d'elecció, el PSOE i el PP van rebaixar aquest compromís. Després els populars es van aixecar de la taula davant l'eventual reforma que va derogar la sedició i va modificar la malversació.
Lesmes va intentar deixar encaminats els nomenaments al TC abans de marxar, però la paràlisi al CGPJ el va portar a dimitir el 9 d'octubre del 2022.
Dos presidents interins
El vocal Rafael Mozo va succeir Lesmes. Va assumir la presidència interina del CGPJ, no així la del Suprem, que va quedar en mans del magistrat Francisco Marín, cosa que va produir una bicefàlia inèdita. Dos mesos després, l'òrgan va arribar a un acord per designar els dos magistrats que corresponien al TC.
Després de la sortida de Lesmes, el CGPJ va sufiar una altra baixa, la dimissió de la vocal Concepción Sáez. El juliol de 2023, es va jubilar Mozo i el seu càrrec de president interí va recaure a Vicente Guilarte, que ha intentat promoure la renovació.
Guilarte, de fet, va presentar una proposta a les Corts per evitar futurs bloquejos del CGPJ. Va plantejar dues fórmules: donar continuïtat a l'elecció parlamentària dels vocals si els anomenats són aliens "a tota contaminació política prèvia" o que el nomenament dels vocals judicials --12 dels 20-- quedi en mans dels mateixos jutges amb la mateixa prevenció.
Des del desembre, el PP i el PSOE han intentat tancar un acord sota la supervisió de la Comissió Europea, una condició dels populars que es va materialitzar en reunions que van quedar a l'aire amb la sortida de Reynders al març, per la seva candidatura al Consell de Europa.
Pel camí, tots els actors han lamentat del desprestigi institucional que han suposat aquests cinc anys i mig. Fonts jurídiques consultades per Europa Press assenyalen com a víctima tangible el TS, on la impossibilitat de cobrir vacants ha situat diverses sales a la vora del col·lapse. L'embús podria trigar a resoldre's prop d'un any, avisen.