El PSOE repeteix com la principal força entre els socialdemòcrates a l'Eurocambra

El PSOE tornarà a ser en aquesta legislatura el partit que contribueixi amb més escons al grup dels socialdemòcrates (S&D) a l'Eurocambra, després d'obtenir el 30,18% dels vots i un total de 20 eurodiputats, un menys que a l'anterior legislatura.

Els socialistes ja van ser la principal força en les passades eleccions, cosa que va permetre que Iratxe García fos elegida la seva presidenta. En aquesta ocasió, el cap de llista del PSOE ha estat la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, però cal esperar que no es quedi a l'Eurocambra i ocupi un lloc a la propera Comissió Europea.

El PSOE aconsegueix reeditar la primera plaça, com ja va passar el 2019, en gran mesura a causa del mal resultat obtingut pel Partit Socialdemòcrata (SPD) alemany que governa actualment en coalició amb liberals i verds. Els d'Olaf Scholz han quedat relegats a la tercera plaça, superats per la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) i només han obtingut 14 escons.

El Partit Democràtic italià serà el segon que aportarà més eurodiputats, després de quedar en segona posició per darrere de Germans d'Itàlia, la formació de la primera ministra Giorgia Meloni. Amb 23% dels vots, contribuirà amb 19 escons.

Mentrestant, a França, els socialistes han quedat tercers, després d'una remuntada els últims dies que els ha deixat molt a prop dels liberals del president Emmanuel Macron, empatats a 13 escons encara que en tercera posició, després de l'aclaparadora victòria del partit de la ultradretana Marine Le Pen. A Portugal, els socialistes s'han imposat als conservadors al poder per un lleuger marge, amb 8 escons.

El PP queda darrere de la CDU alemanya

Pel que fa al PP, que amb el 34,2% dels vots i 22 escons, finalment ha hagut de conformar-se amb la segona plaça, després del bon resultat aconseguit per la Unió Cristià Demòcrata (CDU) d'Alemanya que, juntament a la seva facció germana bavaresa de la Unió Cristià Social (CSU), hi aportarà 30 escons.

A més de la CDU i els de Núñez Feijóo, l'altre partit que ha aconseguit un bon resultat ha estat la Plataforma Cívica del primer ministre polonès, Donald Tusk, que aconseguiria 19 escons i s'imposaria a l'ultradretà Llei i Justícia (PiS).

Al marge d'ells, cap altre partit de la família popular als països que més escons atorguen ha aconseguit tan bons resultats. Forza Italia, el partit que va fundar Silvio Berlusconi i que forma part del Govern de Giorgia Meloni, hauria quedat relegat a la quarta posició, amb 8 escons.

A França, Los Republicanos, hereus del partit que al seu dia va enlairar Jacques Chirac i Nicolas Sarkozy, continua amb la seva particular travessia al desert i queden en cinquena posició amb sis escons.