Puigdemont, contrari que el TC acudeixi al TJUE per la Llei d'Amnistia

La defensa de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha enviat un escrit al Tribunal de Comptes --és un dels encausats pel presumpte desviament de fons per a l'1-0 i l'acció exterior del 'procés'-- indicant que aquest tribunal " no té competència per plantejar directament una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la Llei d'Amnistia perquè no compleix el requisit d'independència que exigeix la norma europea per considerar que un òrgan és jurisdiccional.

Respon així a la providència que l'11 de juny passat va emetre la consellera del Departament Segon de la Secció d'Enjudiciament en què preguntava a la Fiscalia, a Societat Civil Catalana ia les defenses dels 35 encausats si consideraven que havia de plantejar una qüestió prejudicial al TJUE una vegada que la llei d'amnistia s'havia publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

L'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, explica en un escrit que la possibilitat de plantejar qüestions prejudicials "està reservada als òrgans jurisdiccionals dels estats membres, d'acord amb l'article 267 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE)".

I recorda que, si bé el Tribunal de Comptes Espanyol és un òrgan constitucional i té funcions tant administratives com a jurisdiccionals, "això no li confereix automàticament la condició d'òrgan jurisdiccional".

Apunta que els requisits que imposa el TFUE per ser considerat òrgan jurisdiccional és que sigui creat per llei, que tingui caràcter permanent, que tingui jurisdicció obligatòria, que hi hagi un procediment contradictori, que apliqui normes de dret i que sigui independent.

La defensa indica que el seu caràcter jurisdiccional "està fonamentalment qüestionat o condicionat" i recorda que el mateix Suprem en una sentència del 2019 va indicar que s'havia posat de manifest "que les persones que ocupen llocs de treball proveïts pel sistema de lliure designació a la Unitat d'Actuacions Prèvies no gaudeixen de la inamobilitat que és imprescindible per a l'exercici de la potestat jurisdiccional”.

"El sistema de nomenament de la delegada instructora, igual que el dels consellers del Tribunal de Comptes, no ofereix les garanties més mínimes d'independència i imparcialitat", subratlla el lletrat.

Afegeix que el nomenament de la delegada instructora és realitzat per la Comissió de Govern del Tribunal de Comptes, "composta exclusivament per persones designades per les Corts Generals", cosa que "vulnera el dret a la tutela judicial efectiva".

Indica que aquesta falta de caràcter jurisdiccional del Tribunal de Comptes ha estat afirmada pel mateix òrgan fiscalitzador "en diverses ocasions al llarg del present procediment". "Aquesta disparitat o ambivalència de criteris, d'un mateix organisme 'jurisdiccional' i 'no jurisdiccional' segons convingui, ens situa (com ja hem denunciat repetidament) davant d'una clara situació d'indefensió", suma.

Després d'això, la defensa recupera declaracions de l'exministra de Justícia Pilar Llop i del mateix president del Govern, Pedro Sánchez, en què sostenien que aquest òrgan no era Poder Judicial. "No només s'admet que el Tribunal de Comptes no forma part del Poder Judicial, sinó que a més a més es detecta la irregularitat que suposa que un òrgan elegit pels partits polítics en seu parlamentària tingui funcions jurisdiccionals", afegeix.

Vulneració del dret de la unió

D'altra banda, l'advocat de l'expresident català sosté que el Tribunal de Comptes ha incorregut en una "sistemàtica vulneració del dret de la Unió" en contra del seu representat que gaudeix d'immunitat com a parlamentari europeu.

Entén que, contràriament al que sosté aquest òrgan, el procediment obert contra el seu mandant és "clarament sancionador" i que el dret de la UE indica que la immunitat s'aplica a processos en què "la sanció que es pugui imposar sigui, per la seva naturalesa i grau de severitat, una sanció penal, independentment que la infracció no pugui ser castigada amb una pena de presó”.

"Per tant, tant per a les actuacions prèvies com per al procediment de reintegrament per abast, era preceptiva la concessió prèvia del corresponent suplicatori, que va haver de ser sol·licitat davant del Parlament Europeu. El fet que això s'ometés des del principi no eximeix el seu compliment durant el curs del procediment", afegeix.

Qüestió d'inconstitucionalitat

D'altra banda, Boye indica que és inviable així mateix que aquest òrgan plantegi una qüestió d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional (TC) sobre la llei d'amnistia --en cas que s'arribés a produir-- atès que aquesta possibilitat "està reservada a jutges i tribunals, i (...) aquest òrgan constitucional de tribunal només en té el nom".

Després d'això, indica que en aquest òrgan "només s'està perdent el temps i incorre en despesa pública indeguda", per la qual cosa l'urgeix que apliqui les seves pròpies normes en el cas relatiu a les despeses del 'procés' i procedeixi a aplicar la amnistia sobre els encausats.

Recorda que el perdó s'estén, segons l'article 8 de la norma, als procediments tramitats davant del Tribunal de Comptes. I per això, conclou demanant que "s'alcen les mesures cautelars acordades al seu dia i s'arxivin les presents actuacions sense incórrer en qualssevol altres aventures jurídiques sense qualsevol suport legal".

La consulta al TJUE

La consellera explicava que podria consultar el TJUE en relació amb una sèrie d'articles de la llei d'amnistia "que podrien oposar-se a la interpretació que el TJUE realitza de determinats preceptes del Dret de la Unió Europea".

En aquest sentit, precisava que els preceptes pels quals podria plantejar una qüestió prejudicial són els relatius a la "lluita contra el frau i tota activitat il·legal que afecti els interessos financers de la UE", el "principi de cooperació lleial", a els principis d'igualtat i de no discriminació i els principis de seguretat jurídica i confiança legítima i al principi de l'Estat de Dret.

En aquesta causa, el Ministeri Públic reclama 3,1 milions d'euros de manera conjunta i solidària als 35 encausats després de rebaixar les estimacions inicials del Tribunal de Comptes mateix, que havia previst una responsabilitat comptable d'uns 9,5 milions d'euros. Societat Civil Catalana, per la seva banda, reclama 5 milions d'euros a 11 excàrrecs del Govern inclosos a la llista del Ministeri Públic. Els encausats ja han aportat una fiança de cara al judici per evitar embargaments.

Entre els 35 noms consta --a més de Puigdemont-- el de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, que ja va ser condemnat pel mateix Tribunal de Comptes a tornar a la Generalitat una mica més de 4,9 milions d'euros (als quals es va sumar més d'un milió d'euros en concepte d'interessos) per l'organització de la consulta independentista del 9 de novembre del 2014.

A la llista també hi figuren exconsellers condemnats pel Suprem, com Raül Romeva i Jordi Turull; exconsellers a l'estranger, com ara Toni Comín i Lluís Puig; exdelegats de la Generalitat a l'estranger, com els dels Estats Units, França, Itàlia i Portugal; i delegats a l'exterior que encara romanen al càrrec, com Marie Katinka (Alemanya) i Eric Hauck (països del sud-est d'Europa).