Quantes persones es podran beneficiar de l'amnistia? Les dades de la Fiscalia

La Fiscalia General de l'Estat calcula que 486 persones es podrien beneficiar de la llei d'amnistia que aquesta setmana ha entrat en vigor després de publicar-se al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

Segons informa el Ministeri Públic, la norma podria afectar "aproximadament" 82 procediments penals que es troben actualment en tramitació. Aquestes causes es reparteixen entre el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i els jutjats i els tribunals de Catalunya.

Al fil, matisa que és possible que no es pugui aplicar l'amnistia en els 82 procediments perquè hi ha causes amb delictes que no s'inclouen a la llei --com per exemple, delictes d'odi-- en conjunt amb altres que sí que es contemplen en el text legal.

Al Suprem consta la causa especial 20907/2017, coneguda com la causa del 'procés', que inclou l'expresident català Carles Puigdemont i els exconsellers que van ser processats en rebel·lia. Aquesta causa inclou delictes de desobediència i malversació.

Fonts fiscals puntualitzen que, encara que al Suprem també hi ha la causa per presumpte terrorisme contra el mateix Puigdemont i el diputat electe d'ERC al Parlament Ruben Wagensberg, aquesta s'emmarca --i comptabilitza-- en el procediment que va obrir l'Audiència Nacional a 2019 pels disturbis atribuïts a la plataforma independentista 'Tsunami Democràtic'.

A l'Audiència Nacional es registra, alhora, el procediment relatiu als Comitès de Defensa de la República (CDR), processats per delictes d'organització terrorista, tinença d'explosius i estralls.

Per la seva banda, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) figuren dos procediments penals per delictes de desobediència, prevaricació i malversació. Segons les fonts consultades, una seria la causa contra la consellera Natàlia Garriga, l'exsecretari general de Vicepresidència de la Generalitat Josep Maria Jové i l'exsecretari d'Hisenda del Govern Lluís Salvadó, que estan esperant judici pels preparatius del 1 -O.

Barcelona acumula la majoria de causes

Barcelona és la província amb major nombre de causes, fins a 39, seguides a l'Audiència Provincial i jutjats d'instrucció i penal de Barcelona ciutat, L'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Martorell, Sant Feliu de Llobregat, El Prat de Llobregat, Vilanova i la Geltrú, Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Mataró i Terrassa.

Tot seguit hi ha la província de Girona, que té 19 procediments judicials vinculats al 'procés' a l'Audiència Provincial i jutjats d'instrucció de Girona ciutat, La Bisbal d'Empordà i Figueres.

En tercer lloc, segons les dades recollides per la Fiscalia, hi ha la província de Tarragona, amb 12 causes en jutjats d'instrucció i penal de Tarragona ciutat, Reus, Tortosa i Valls.

Mentre que a la província de Lleida hi ha 7 causes entre jutjats d'instrucció i penal de Lleida ciutat i Solsona que podrien beneficiar-se de la mesura de gràcia que perdona una dècada del procés independentista català.

Els processos judicials abasten delictes de malversació, desobediència, suborn, prevaricació, tràfic d'influències, frau en subvencions, coaccions, falsedat documental i delicte electoral, revelació de secrets, blanqueig, desordres públics i danys, lesions i contra la integritat moral, tortures i tractes degradants, incitació a l'odi, injúries, ultratges, abandó de servei, resistència, atemptat, amenaces, grup criminal, contra la seguretat viària, furt o robatori.

Una dècada del 'procés'

Cal recordar que la llei inclou actes comesos entre novembre del 2011 i novembre del 2023, 1-O i 9-N inclosos. El ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va assegurar públicament que la norma empararia 372 persones, mentre que el col·lectiu d'advocats Alerta Solidària en parla de 419.

La llei busca exonerar actes tipificats com a delictes d'usurpació de funcions públiques o de malversació -quan no hi hagi enriquiment- en el marc de l'independentisme català.

També amnistia el terrorisme atribuït al 'procés', "sempre que" no s'hagi actuat "de manera manifesta i amb intenció directa" de causar "violacions greus de Drets Humans", com matar i torturar.

Perdona actes tipificats com a tortura quan "no superin un llindar mínim de gravetat" i exculpa la traïció quan no s'hagi produït una "amenaça efectiva i real com a ús efectiu de la força en contra de la integritat territorial" com fixa l'ONU.

Des de la publicació de la llei aquest dimarts, els jutges i els tribunals disposen de dos mesos per aplicar-la. Això sí, aquest termini s'aturarà si s'eleva una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).