Tot el que necessites saber per a aquestes eleccions europees: la guia definitiva

Aquest dijous 6 de juny arrenquen les eleccions europees, una data clau que finalitzarà el proper diumenge 9. Aquestes eleccions són considerades per molts com “les més importants de la història recent” de la Unió Europea, en un context global cada cop més inestable.

Aquestes eleccions iniciaran la desena legislatura del Parlament Europeu, destacant la possibilitat en alguns països (com Bèlgica, Malta i algunes regions d'Alemanya) que els joves de 16 anys puguin votar.

No obstant això, hi ha moltes persones que segueixen tenint dubtes sobre com funcionen, per la qual cosa aclarirem tots els dubtes.

Les eleccions es desenvolupen entre el 6 i el 9 de juny. La majoria dels Estats membres, incloent-hi Espanya, votaran diumenge, però també hi ha altres països que el dividiran entre diversos dies per augmentar la participació.

Quants eurodiputats es trien?

El proper Parlament Europeu serà més gran, passant de 705 a 720 seients. Alguns països, incloent-hi Espanya, veuran un augment en la seva representació.

El repartiment dels eurodiputats per país és el següent:

• Alemanya: 96
• França: 81
• Itàlia: 76
• Espanya: 61
• Polònia: 53
• Romania: 33
• Països Baixos: 31
• Bèlgica: 22
• Grècia: 21
• República Txeca: 21
• Suècia: 21
• Portugal: 21
• Hongria: 21
• Àustria: 20
• Bulgària: 17
• Dinamarca: 15
• Finlàndia: 15
• Eslovàquia: 15
• Irlanda: 14
• Croàcia: 12
• Lituània: 11
• Eslovènia: 9
• Letònia: 9
• Estònia: 7
• Xipre: 6
• Luxemburg: 6
• Malta: 6

El nombre d'eurodiputats per país es decideix de manera proporcional abans de cada elecció, depenent de la mida. El mínim d'eurodiputats per país és sis i el màxim 96.

La representació d´Espanya

Espanya incrementarà la representació de 59 a 61 eurodiputats. Hi ha 33 candidatures a Espanya per a aquestes eleccions europees, i el sistema de circumscripció única afavoreix les formacions polítiques minoritàries.

Tot i que les enquesten varien, el que és clar és que el PP i el PSOE són les dues puntes de llança més importants, i els segueixen a molta distància Vox i Sumar.

Principals candidats espanyols

A Espanya, els principals candidats inclouen Dolors Montserrat del PP, Teresa Ribera del PSOE, Jorge Buxadé de Vox i Estrella Galán de Sumar.

Irene Montero lidera la llista de Podem. Pel que fa als partits secessionistes, Diana Riba és la candidata d'ERC i Toni Comín de Junts. El PNB presenta Oihane Agirregoitia i Ciutadans Jordi Cañas.

I quan acabin les eleccions... què?

A les eleccions del 2019, es va formar una majoria proeuropea al Parlament Europeu, composta per populars, socialdemòcrates i liberals, amb possibles aliances amb els verds. Aquest panorama podria canviar, mostrant blocs ideològics més marcats, però a l'Eurocambra les aliances solen ser àmplies i transversals.

Ursula von der Leyen podria continuar al capdavant de la Comissió Europea, amb el suport del PPE i possiblement de S&D, encara que els socialdemòcrates han llançat Nicolas Schmit com a candidat. Mario Draghi també ha estat esmentat com una possible alternativa.

Al Parlament Europeu, Roberta Metsola podria continuar com a presidenta durant els primers dos anys i mig de la legislatura. Pel que fa al Consell Europeu, s'esmenten noms com Antonio Costa, Mario Draghi i Mette Frederiksen. Kaja Kallas, primera ministra d'Estònia, és una candidata forta per reemplaçar Josep Borrell com a Alt Representant.

Punts candents de la propera legislatura

La propera legislatura abordarà temes com el Pacte Verd, migració, recuperació econòmica, transició digital, ampliació de la UE i les relacions amb els Estats Units i la Xina. Altres assumptes inclouen el futur d'Ucraïna, la intel·ligència artificial i les demandes del sector primari.

La defensa també serà un tema crucial, amb la UE intentant adaptar-se al “poder dur”. Serà interessant observar els equilibris entre els Estats membres, amb més rellevància dels països bàltics i una Alemanya en una situació complicada.