La majoria del Consell Fiscal, composta pels vocals electius de l'Associació de Fiscals (AF), s'ha oposat a la decisió del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, de negar-se dues vegades perquè l'òrgan del Ministeri Públic enviï informe al Senat sobre la llei d'amnistia, i per això ha redactat el seu propi esborrany contrari a la proposició que pretén perdonar una dècada del 'procés', en què avisa que la norma és inconstitucional perquè vulnera la separació de poders.
"No podem compartir els arguments exposats pel fiscal general de l'Estat a les comunicacions remeses al president del Senat els dies 25 de gener i 8 d'abril", assenyalen els sis vocals en un comunicat en què es mostren en contra de l'argument de García Ortiz que el Consell Fiscal no és competent per informar la Cambra Alta.
Els signants retreuen al cap del Ministeri Públic que no atengués la petició del Senat i que no avisés del Consell Fiscal "durant setmanes". Segons necessiten els vocals, una vegada que se'n van assabentar van demanar que es donés curs a la petició, que es designés un ponent i s'elaborés i aprovés un informe relatiu a la llei d'amnistia.
"No havent rebut resposta" de García Ortiz, els de l'Associació de Fiscals van redactar un esborrany d'informe sobre la llei d'amnistia. Al text, recollit per Europa Press, els vocals sostenen que la norma és inconstitucional en entendre que "suposa la fallida del principi de separació de poders com a element estructural de l'Estat de Dret". I demanen que el debat del dit informe s'inclogui a l'ordre del dia del Ple del proper 25 d'abril.
A l'esborrany que pretenen aprovar en aquest Ple, els sis vocals de l'ala conservadora sostenen que l'amnistia implica una "intromissió il·legítima i inconstitucional del Poder Legislatiu en el conjunt d'atribucions propi i exclusiu del Poder Judicial".
A més, incideixen que la Constitució "no reconeix expressament la figura de l'amnistia", i per això --segons el seu parer-- "la mera aprovació d'un text legislatiu d'aquesta naturalesa pel Parlament, al marge de tota previsió constitucional que li reconegui aquella potestat, serà manifestament inconstitucional".
Afegen que l'amnistia sigui a canvi de la investidura
Per als sis de l'AF, el "diagnòstic d'inconstitucionalitat" d'una iniciativa legislativa com aquesta "es veu accentuada encara més si la decisió d'amnistiar determinades persones no obeeix a un ideal de 'justícia', sinó a una raó de necessitat confessada conjuntural per fer realitat una investidura governamental”.
Així mateix, subratllen que en aquest cas no concorre "el factor de manca de legitimitat democràtica de les lleis de la dictadura, que va justificar l'aprovació de l'amnistia preconstitucional del 1977". Insisteixen que la concessió d'un perdó d'aquest tipus "requereix un context politicosocial de transició d'un règim dictatorial o autocràtic a un altre democràtic".
A les 160 pàgines en què els signants esbossen els seus arguments recalquen també que un perdó al 'procés' suposaria una vulneració al dret d'igualtat davant la llei.
"Si l'amnistia obeeix a una pura raó de convivència política que, de manera conjuntural, pugui beneficiar determinats ciutadans pel sol fet d'assolir-se un acord polític (en aquest cas, per a una investidura), l'amnistia concedida així contravé clarament el principi d'igualtat davant de la llei", afegeixen.
Sobre aquest extrem, a més, sostenen que "no cal l'amnistia per assolir l'efecte jurídic desitjat", atès que consideren que aquest "es pot obtenir mitjançant la reforma del Codi Penal o mitjançant l'indult". Així, reiteren que la mesura "implica un sacrifici desproporcionat de pilars fonamentals de l'Estat de Dret, per obtenir un suposat benefici de dubtosa consecució com és la "convivència" o la "pacificació".
Creuen que la llei és contrària al dret de la UE
De la mateixa manera, els vocals defensen que l'amnistia incompleix alhora els principis de seguretat jurídica i suposa una "desnaturalització de la llei com a norma general". I sostenen que és “contrària al Dret de la Unió Europea” i als “compromisos internacionals assumits per Espanya en la lluita contra la corrupció”.
Els representants de l'Associació de Fiscals subratllen que "la inclusió dels delictes de malversació i de terrorisme converteix la proposició de llei en un instrument legislatiu contrari al dret de la UE".
Al fil, recalca també que el marc normatiu internacional --inclòs el de la Unió Europea-- "estableix una sèrie d'estàndards mínims que han de ser adaptats a la legislació penal dels Estats i que no atenen distincions sobre una concreta finalitat ideològica o política aparentment justificativa de tals conductes".