Sánchez accelera i podria trencar relacions amb l'Argentina o expulsar l'ambaixador

El ministre d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha sostingut que el Govern disposa d'una "àmplia gamma" de mitges per contestar allò que considera un atac contra les institucions espanyoles per part del president d'Argentina, Javier Milei, si bé les eines tradicionals en diplomàcia semblen estar esgotant-se.

Albares ha tret pit de la contundència de les mesures adoptades des que diumenge Milei titllés de "corrupta" la dona del president del Govern, Pedro Sánchez, durant un acte de Vox. "En tres dies de crisi hem adoptat tres mesures: el primer dia vam trucar a consultes, el segon dia vaig convocar l'ambaixador i avui, tercer dia, vam retirar definitivament la nostra ambaixadora de l'Argentina", ha resumit.

Tot i això, amb això el Govern també ha 'cremat', tal com reconeixen diplomàtics a Europa Press, algunes de les cartes que en diplomàcia existeixen per fer veure davant d'altres països el seu malestar. Ara, seguint el manual, quedarien com a opcions principals l'expulsió de l'ambaixador argentí i la ruptura de relacions.

Un primer pas podria haver estat el del comunicat, instrument al qual ja va recórrer el Govern per respondre a la Presidència argentina el 4 de maig passat. Aleshores, la Casa Rosada va reaccionar de forma virulenta a les paraules del ministre de Transports, Óscar Puente, apuntant al consum de "substàncies" per part de Milei.

En el seu comunicat, la Presidència argentina va sostenir que "el Govern de Pedro Sánchez té problemes més importants dels que ocupar-se, com les acusacions de corrupció que cauen sobre la seva dona, assumpte que el va portar fins i tot a avaluar-ne la renúncia", apuntant ja llavors a la dona del president.

Exteriors va respondre rebutjant "rotundament els termes infundats" emprats per la Presidència argentina, "que no es corresponen amb les relacions de dos països i pobles germans", però ni Buenos Aires ni Madrid van voler anar més enllà i adoptar mesures més dràstiques. El mateix Puente, encara que sense disculpar-se, va reconèixer que si hagués sabut l'impacte de les seves paraules no les hauria pronunciat.

Convocar l'ambaixador i trucar a consultes

La següent eina, i en general la més emprada en moments de desacord, sol ser la de la convocatòria de l'ambaixador del país en qüestió al Ministeri d'Exteriors, on o bé simplement se li trasllada el motiu del malestar o la queixa o se li fa entrega d'una nota de protesta.

En aquest cas, el Govern va deixar aquest gest per al segon dia i primer va optar per la trucada a consultes de la seva ambaixadora a Argentina, María Jesús Alonso. Aquest és un instrument molt més contundent i que suposa que l'ambaixador de torn abandona el seu lloc per tornar a Madrid per un temps indeterminat.

Tant la convocatòria d'un ambaixador com la crida a consultes són gestos habituals en diplomàcia. L'inusual en aquest cas és que fos el mateix Albares el que va rebre a Exteriors a l'ambaixador argentí, Roberto Bosch, per exigir-li un disculpa pública per part de Milei a les seves paraules, ja que per regla general sol ser un alt càrrec de menor rang que fa aquest tràmit.

A més, tant Albares com Sánchez havien deixat clar que si el president argentí no es retractava llavors adoptarien les mesures que consideressin oportunes.

Aquest dimarts, després de constatar que aquestes disculpes no arribarien després que Milei es reafirmés en les seves paraules i fins i tot defensés que és a ell a qui haurien de demanar disculpes des del Govern espanyol, Albares ha anunciat la retirada de l'ambaixadora espanyola a Buenos Aires de manera permanent, cosa que deixa l'Ambaixada amb un encarregat de negocis al capdavant.

Amb aquest gest, si la crisi amb l'Argentina es reconduís pròximament, a priori el Govern hauria de tornar a tornar a sol·licitar el plàcet a l'Executiu argentí si volgués que tornés la mateixa ambaixadora o nomenar-ne un de nou.

L'última vegada que el Govern va trucar a consultes --sense arribar a retirar-- va anar a l'ambaixadora a Nicaragua l'agost del 2021 i quan mesos més tard va voler enviar-la de tornada el règim de Daniel Ortega va posar pegues, i finalment es va optar per nomenar una nova ambaixadora que va acabar presentant cartes credencials el gener de 2023.

Expulsar els diplomàtics o l'ambaixador

Tant amb la crida a consultes com amb la retirada de l'ambaixadora, el Govern s'ha saltat alguns dels passos previstos a l'ordre tradicional en diplomàcia. Així, per exemple, podria haver procedit primer a expulsar algun diplomàtic de l'Ambaixada argentina.

Això és el que s'ha fet, per exemple, amb Rússia arran de la invasió d'Ucraïna el febrer del 2022. Espanya, igual que els seus socis europeus, ha expulsat un nodrit grup d'integrants del personal diplomàtic de la legació, però no del seu ambaixador per evitar una mesura recíproca de Moscou i quedar-se així sense cap de missió en territori rus.

També va ser el que es va fer el 2017 amb Corea del Nord. Aleshores, el Govern de Mariano Rajoy va acabar expulsant el setembre d'aquell any l'ambaixador nord-coreà en resposta als assajos nuclears i de míssils per part del règim de Kim Jong Un, però prèviament, i com a senyal d'advertència, havia fet el mateix amb el 'número dos' de l'Ambaixada nord-coreana.

L'expulsió de l'ambaixador argentí, que es dóna la circumstància que va presentar cartes credencials al Rei Felip VI dijous passat al Palau Reial, podria ser, doncs, el pas següent per part del Govern. Per regla general, a l'expulsió d'un ambaixador es respon de forma recíproca, cosa que l'Argentina no podria fer en aquest cas ja que ja no hi ha ambaixadora a Buenos Aires. També aquí el Govern argentí hauria de sol·licitar el plàcet per al seu nou ambaixador.

L'última vegada que Espanya va expulsar un ambaixador estranger va ser el gener del 2018 i llavors va ser en reciprocitat a la mesura adoptada per Veneçuela. El règim de Nicolás Maduro va declarar 'persona non grata' a l'ambaixador espanyol, Jesús Silva, pels "continus actes d'ingerència en assumptes interns" i Espanya va fer el mateix amb l'ambaixador veneçolà, Mario Isea, si bé aquest ja havia estat cridat a consultes per endavant en protesta per les sancions de la UE.

L'opció de trencar relacions

El següent esglaó en aquesta particular 'escala' diplomàtica seria la ruptura de relacions diplomàtiques. Aquest seria el pas més dràstic i comportaria el tancament de l'ambaixada i la suspensió de tota activitat de la missió espanyola. "Seria irracional" arribar a aquest punt, resumeix un diplomàtic.

L'últim precedent en aquest sentit es remunta al 1980. Aleshores, Espanya va trencar relacions diplomàtiques amb Guatemala com a resultat de l'assalt per part de les forces de seguretat guatemalenca de l'Ambaixada espanyola, on s'havien refugiat un grup de pagesos. Els fets es van saldar amb 37 morts, entre ells tres espanyols, un dels quals el cònsol. Les relacions no es normalitzarien fins al setembre del 1984 amb la signatura d'un tractat.

A més, el Govern tindria a la seva disposició una altra bona ocasió per visibilitzar el malestar: la visita prevista de Milei de nou a Madrid el 21 de juny per rebre un premi. La Presidència argentina ha dit que es manté en agenda mentre que Albares ha avançat que el Govern analitzarà llavors "en detall quin tipus de visita és la que vol fer Javier Milei a Espanya".

En aquesta ocasió, malgrat que el mandatari argentí no havia previst trobades ni amb el Rei ni amb Sánchez durant la seva estada a Madrid, en què sí que es va veure amb empresaris per justificar el caràcter oficial del viatge, el Govern li va permetre aterrar a la Base Aèria de Torrejón i li va brindar protecció policial.