Sánchez avisarà dimecres al Congrés que Espanya reconeixerà un Estat palestí

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha reiterat que el Consell de Ministres reconeixerà l'Estat palestí i ha dit que així ho comunicarà la setmana que ve durant la seva compareixença al Congrés: "Ho anunciaré a les Corts Generals dimecres que ve".

Aquest dissabte ha protagonitzat un acte polític a Barcelona amb l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el líder del PSC i guanyador de les eleccions catalanes, Salvador Illa, i la vicepresidenta i candidata del PSOE a les europees, Teresa Ribera.

Divendres, Sánchez ja va dir que el reconeixement no es farà al Consell de Ministres de dimarts com s'havia apuntat, sinó "els dies següents", ja que encara s'està coordinant per fer el pas juntament amb altres països europeus.

Crítica a Aznar i al PP

A l'acte d'aquest dissabte, Sánchez ha criticat que el PP negui un Estat palestí i ha al·ludit a l'expresident del Govern José María Aznar, a qui ha replicat: "És clar que existirà, i Espanya ho reconeixerà". "No mirem els conflictes i els evitem o els observem de perfil, com van fer altres, en guerres il·legals a l'Iraq", ha afegit.

Els intents fallits d'Espanya per reconèixer l'Estat palestí

La relació entre Espanya i Palestina ha estat marcada pel suport històric d'Espanya a la solució de dos estats en el conflicte palestí-israelià, defensant els drets del poble palestí a tenir un estat propi al costat d'Israel. Tot i diversos intents i declaracions d'intencions, Espanya encara no ha reconegut oficialment l'Estat palestí.

Des de fa dècades, Espanya ha donat suport a la idea d'una solució de dos estats com la manera més justa i viable de resoldre el conflicte entre israelians i palestins. El 2014, el Congrés dels Diputats espanyol va aprovar una resolució no vinculant instant el Govern a reconèixer Palestina com a estat, reflectint un consens polític, però sense traduir-se en un reconeixement formal.

Un dels principals obstacles per al reconeixement unilateral de Palestina per part d'Espanya ha estat la manca de consens dins de la Unió Europea. Espanya ha preferit actuar en sintonia amb altres països europeus per mantenir una postura comuna i exercir una pressió diplomàtica més gran. Tot i això, la UE ha estat dividida sobre el tema, amb alguns països donant suport al reconeixement i altres preferint esperar una solució negociada entre israelians i palestins.

La complexitat del conflicte i les pressions internacionals, especialment les relacions amb els Estats Units i amb altres aliats clau, també han influït en la cautela d'Espanya. Reconèixer Palestina podria tenir repercussions diplomàtiques i econòmiques significatives, atesa la influència d'Israel i els seus aliats.

En temps més recents, líders espanyols com el president del Govern, Pedro Sánchez, han reiterat la intenció de reconèixer Palestina, manifestant públicament que el seu govern està disposat a fer aquest pas en coordinació amb altres països europeus per assegurar una acció conjunta i més efectiva .

Tot i els múltiples intents i la disposició declarada per part de diversos governs espanyols, el reconeixement oficial de Palestina per part d'Espanya no s'ha materialitzat. La intenció d'avançar en aquest reconeixement es manté però els passos concrets depenen d'una sèrie de consideracions diplomàtiques i polítiques que van més enllà de la voluntat nacional.