Sánchez deroga l'article que, segons Junts, endarreria l'aplicació de l'amnistia

El Govern ha derogat aquest dijous via Reial decret llei l'article que reforçava la suspensió dels procediments quan els jutges plantejaven qüestions prejudicials davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i que, segons Junts, dificultava o endarreria l'aplicació de la llei que amnistia una dècada del 'procés'.

L'article 43 bis de la Llei d'Enjudiciament Civil, impulsat per l'Executiu el desembre passat, fixava que quan un jutge plantegés una qüestió prejudicial s'acordaria "la suspensió de les actuacions" fins que la Justícia comunitària resolgués o fins que es retirés la qüestió plantejada.

Això implicava, per exemple, que en cas que els jutges advertissin d'una possible col·lisió de la llei d'amnistia amb les normes comunitàries podrien adreçar-se al TJUE per resoldre els seus dubtes i, fins aleshores, els casos en què plantegessin la qüestió prejudicial quedarien congelats, cosa que suposaria dilatar l'aplicació de la nova llei a aquests casos.

Al gener Junts va demanar que es derogués aquest article. Aquest dijous, ha quedat derogat pel Reial decret llei 4/2024, de 26 de juny, pel qual es prorroguen determinades mesures per afrontar les conseqüències econòmiques i socials derivades dels conflictes a Ucraïna i al Pròxim Orient i s'adopten mesures urgents a matèria fiscal, energètica i social, segons consta al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

En la redacció, s'explica que la disposició derogatòria única suprimeix l'article 43 bis “de manera que siguin els òrgans judicials nacionals els que puguin aplicar directament la jurisprudència del TJUE, fonamentalment a partir de l'article 267 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, respecte a les qüestions prejudicials que es plantegin davant seu".

La pràctica als tribunals espanyols

Tot i això, ja quan va entrar en vigor el 43 bis, experts en Dret Internacional Públic i Dret de la UE consultats per Europa Press van apuntar que la seva redacció només deixava per escrit una cosa que ja era ús comú als tribunals europeus i espanyols, per la qual cosa es preveu que la seva actual derogació tampoc no afecti aquesta pràctica entre jutges.

Fonts del Tribunal Suprem o de l'Audiència Nacional preguntades per Europa Press coincideixen a confirmar l'efecte suspensiu de les qüestions prejudicials. Per la seva banda, al web oficial de la UE, a l'apartat de contingut jurídic on s'explica l'objecte i l'abast de les qüestions prejudicials, s'explicita que "el procediment nacional s'ha de suspendre fins que el TJUE hagi emès la seva decisió".

Segons l'article 267 del Tractat de Funcionament de la UE (TFUE), quan en un òrgan jurisdiccional d'un Estat membre sorgeixin dubtes sobre la redacció d'una llei nacional davant del dret de la UE, aquest "podrà demanar al TJUE que es pronunciï sobre la mateixa, si estima necessària una decisió sobre això per poder emetre la seva decisió”.

Els experts consultats apunten que encara que aquest article no recull expressament el caràcter suspensiu de la qüestió prejudicial "va de seu" perquè no es pot plantejar un dubte jurídic al TJUE que es considera necessari per poder resoldre el cas i alhora finalitzar-lo sense esperar-lo resposta de la cort de Luxemburg.

Així les coses, sostenen que no es tracta d'una interpretació jurídica sinó d'una "pràctica consolidada" que s'està aplicant ininterrompudament a tots els estats membres de la UE des dels anys 50.

Cal recordar que Espanya va plantejar la seva primera qüestió prejudicial al TJUE el 1986 i des d'aleshores els jutges espanyols han consultat Luxemburg i aquesta consulta ha tingut caràcter suspensiu.

Arracades de l'amnistia

Des que va entrar en vigor la llei d'amnistia al procés cap jutge ha plantejat encara una qüestió prejudicial al TJUE. De moment, només el Tribunal de Comptes ha preguntat a la Fiscalia, a Societat Civil Catalana ia les defenses si veien pertinent consultar Luxemburg per l'aplicació de la norma en el marc del procediment en què estan encausades 35 persones pel presumpte desviament de fons per a l'1-O i l'acció exterior del procés.

El Ministeri Públic i la defensa de l'expresident català Carles Puigdemont es van oposar a plantejar la qüestió prejudicial, però està pendent que la consellera delegada a càrrec del procediment es pronunciï.