L'ascens de Sílvia Orriols des del seu treball com a cambrera fins a postular-se com a candidata a la presidència de la Generalitat de Catalunya és un notable testimoni de mobilitat social i activisme polític.
La seva trajectòria mostra una progressió des de rols més modestos fins a una posició de lideratge a l'esfera política catalana.
Començant com a militant en partits minoritaris i participant en moviments polítics locals, Orriols gradualment va augmentar la seva visibilitat i suport popular.
La seva fundació del partit Aliança Catalana el 2020 va ser un pas important a la seva carrera, permetent-li articular les seves idees i principis polítics dins d'una plataforma pròpia.
La plataforma d'Aliança Catalana, amb un enfocament al nacionalisme català, l'economia de mercat i la política migratòria restrictiva, reflecteix les posicions polítiques d'Orriols i la visió per a Catalunya.
El seu ascens com a alcaldessa de Ripoll i la seva participació a la política local han estat fonamentals per al seu reconeixement a nivell regional.
El fet que el seu cosí, Jordi Aragonés, tingui vincles amb figures prominents com l'actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, també pot haver contribuït a la visibilitat i el suport dins del panorama polític català.
El cas d'Orriols subratlla com la dedicació, el compromís i la participació activa a la política poden obrir oportunitats significatives per a aquells que busquen impactar a la seva comunitat ia l'esfera pública més àmplia.
Discurs d'Aliança Catalana
Aliança Catalana té un discurs molt marcat que es mou en quatre eixos, tal com el defineixen a la seva pròpia web:
- Independència i país: AC vol declarar unilateralment la independència de Catalunya i expulsar definitivament l'Estat Espanyol de la comunitat catalana.
- Economia i indústria: també volen recuperar la indústria a Catalunya per aconseguir el “màxim nivell de vida per als catalans”.
- Immigració i seguretat: una de les parts més polèmiques és el discurs islamofòbic. Segons detallen al seu programa, "promouran aquelles polítiques immigratòries que beneficiïn els catalans, no els estrangers. I establirem una política de tolerància zero amb la inseguretat ciutadana, el radicalisme islàmic i el terrorisme".
- Societat i família: finalment, quart punt és la "defensa de la igualtat davant de la llei i el model de societat i família catalanes basat en els valors i l'educació".