El Grup Parlamentari Plurinacional Sumar al Congrés ha presentat una Proposició de Llei Orgànica de regulació de les simulacions d'imatges i veus de persones generades per mitjà de la intel·ligència artificial (IA), que implica diverses modificacions de l'ordenament jurídic espanyol.
Segons explica el grup de Yolanda Díaz, l'ús de la intel·ligència artificial està emparat sota la llibertat d'expressió recollida a l'article 20.1 de la Constitució espanyola, quan reconeix el dret a la producció i la creació artística, així com el de “expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant[...]qualsevol altre mitjà de reproducció”.
Tot i això, Sumar afegeix que "la doctrina constitucional adverteix dels possibles conflictes que sorgeixen entre aquest dret a la llibertat d'expressió i el dret a l'honor".
"Amb la proliferació de les notícies falses i la generalització de l'ús de les xarxes socials, el dret a rebre una informació veraç (que també es recull a l'article 20.1 de la CE), així com amb el contingut dels altres drets fonamentals, i més específicament el dret a l'honor, a la intimitat ia la pròpia imatge, requereix una actualització de la nostra normativa”, argumenta.
La iniciativa de Sumar modifica la Llei 13/2022, de 7 de juliol, General de Comunicació Audiovisual, per "delimitar les infraccions contra les persones, físiques o jurídiques, responsables de la utilització de la intel·ligència artificial, quan vulnerin les condicions que s'estableixen en aquesta llei".
La norma exposa com a "acció lesiva de la dignitat, tal com ve definida al Codi Penal, tota acció generada per la intel·ligència artificial que comporti aquest dany".
Es crea un nou article 208 bis del Codi Penal per donar entrada a les accions injurioses en què per a la comissió s'utilitzen simulacions d'imatges o veus de persones generades per intel·ligència artificial, mentre s'ha d'entendre la generació i difusió d'imatges o veus artificials a través de la intel·ligència artificial com d'"alt risc potencial d'incórrer en conductes injurioses amb rellevància penal".
S'hi afegeix també una modificació de l'article 211 per a la consideració d'aquestes imatges o veus artificials difoses a través de xarxes socials com a injúries fetes amb publicitat.
També es modifica la Llei 1/2002, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, i en concret l'article 727, de manera que es crea un nou epígraf a l'elenc de mesures cautelars específiques per facilitar la retirada urgent d'imatges o àudios generats sense autorització per intel·ligència artificial.
Així mateix, es proposa la modificació de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals, amb la creació d'un nou article 22 bis de la llei per "dotar de més protecció el tractament de dades generades per intel·ligència artificial".
Igualment es modifica la Llei 3/1991, de 10 de gener, de competència deslleial, per "garantir la major protecció de les persones consumidores i usuàries davant de pràctiques comercials que utilitzin la intel·ligència artificial o la modificació de les aparences corporals mitjançant sistemes de processament d'imatges sense advertir de la seva utilització d'una manera clara i excel·lent".
Es canvia també la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, ja que s'introdueix un nou delicte electoral mitjançant l'addició a la llei d'un nou article 144 bis per sancionar les conductes d'aquells que, des de la convocatòria del procés electoral i fins finalitzada la jornada de votació, "difonguessin de forma maliciosa imatges o àudios de les persones candidates que estiguessin alterats o recreats mitjançant sistemes d'intel·ligència artificial".
Finalment, la llei afegeixen dues disposicions addicionals en què es creen el Consell de Participació Ciutadana per a la supervisió i l'avaluació de la Intel·ligència Artificial i el Consell Consultiu sobre l'ús de la Intel·ligència Artificial.