Artur Mas, en una imatge recent

El TEDH arxiva la denúncia d'Artur Mas contra el Govern d'Espanya

El tribunal considera que l'expresident de la Generalitat no tindria interès a continuar el procediment

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha descartat estudiar, per falta de resposta de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, la demanda que va presentar contra Espanya després que el Tribunal Constitucional (TC) li denegués l'empara davant la condemna d'inhabilitació que se li va imposar per dur a terme la consulta del 9N malgrat l'advertiment previ que li va fer el mateix TC.

Segons ha anunciat el tribunal amb seu a Estrasburg, la cort acordat "per unanimitat" deixar la demanda de Mas fora de la seva "llista de casos" en concloure que el polític català no tenia "intenció de prosseguir amb la sol·licitud" que va presentar contra Espanya .

El TEDH ha explicat que va enviar una carta a Mas el desembre del 2023 en què li va notificar que "el termini previst per a la presentació de les seves observacions havia expirat i que no s'havia sol·licitat cap pròrroga". Segons ha precisat, el gener d'aquest any, va enviar un altre escrit a l'expresident català per correu certificat, "invitant-lo a presentar observacions com a molt tard el 12 de febrer".

La cort va avisar Mas que l'article 37.1 del Conveni Europeu de Drets Humans estableix que el TEDH podia eliminar la demanda de la seva llista de casos si es donaven les circumstàncies que el portessin a concloure que el demandant no tenia intenció de seguir amb el cas .

"El representant del sol·licitant es va connectar a eComms --la plataforma de comunicació del tribunal-- el 19 de gener del 2024. No obstant, no hi va haver resposta del sol·licitant ni del seu representant", ha assenyalat el tribunal.

Així doncs, Estrasburg ha conclòs que "ja no està justificat continuar amb l'examen de sol·licitud", per la qual cosa ha eliminat la demanda de Mas de la seva llista de casos.

La demanda

Mas va acudir al TEDH en qüestionar que la seva condemna complís "el requisit de claredat i previsibilitat" que recull l'article 7 del Conveni Europeu de Drets Humans, que fixa que ningú no podrà ser condemnat per una acció que --en el moment que hagi estat comesa -- no constitueixi una infracció segons el dret nacional o internacional.

L'expresident català sostenia en la seva demanda que l'advertència que el Tribunal Constitucional li va fer abans del 9 de novembre del 2014 "no va ser suficientment precisa, concreta i categòrica quant a la prohibició de fer la consulta" i qüestiona que tingués caràcter "penal" , segons apunta el TEDH.

Tres anys després, el 2017, el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya va condemnar Mas a dos anys d'inhabilitació per a càrrecs públics per haver desobeït l'advertiment del Tribunal Constitucional sobre la consulta del 9-N, organitzada amb fons públics, sobre una possible futura independència de Catalunya.

El 2018, el Tribunal Suprem va rebaixar la pena imposada a un any i un mes d'inhabilitació. Mas, posteriorment, va portar el cas davant el Tribunal Constitucional, on va presentar un recurs d'empara que va ser rebutjat. Així, l'expresident va esgotar totes les instàncies nacionals, cosa que li va permetre elevar l'assumpte davant un tribunal internacional com el TEDH.