Totes les claus d´aquest 12M

Un total de 5.754.840 persones estan cridades a votar a les eleccions al Parlament de Catalunya de diumenge, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). D'aquests, 5.460.332 resideixen a Catalunya: 4.051.040 a Barcelona, 528.077 a Girona, 300.148 a Lleida i 581.067 a Tarragona.

També hi podran participar 294.508 electors residents a l'estranger i inscrits al Cens Electoral dels Residents Absents (CERA). Aquest diumenge estan convocats per primera vegada a unes eleccions al Parlament 243.003 votants nous, després d'haver complert la majoria d'edat des de l'última cita electoral.

Es podran seguir en temps real les dades de les eleccions a través de l'aplicació 'Eleccions Catalunya 2024', que oferirà dades de participació i els resultats de les candidatures amb la possibilitat de comparar-les amb la convocatòria del 2021.

Per primera vegada a unes eleccions a Espanya, es donarà la informació en directe per cada col·legi electoral, a més de les dades generals de Catalunya, per circumscripcions, vegueries, comarques i municipis que es faciliten habitualment.

Un total de 64 candidatures concorren als comicis, segons va publicar el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). En concret, les juntes electorals provincials han proclamat 16 candidatures a Barcelona, 15 a Girona i també 15 a Lleida, mentre que a Tarragona en concorreran 18.

Els candidats

Amb un ventall de partits que reflecteixen la diversitat de pensaments i aspiracions de la regió, l'escenari electoral és complex i crucial per al futur d'aquesta comunitat autònoma dins d'Espanya. Entre els principals candidats destaquen ERC, Junts+, PSC, Vox, Comuns Sumar, PP i CUP, cadascun amb les seves propostes, estratègies i reptes particulars.

L'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de Pere Aragonès es posiciona com un dels principals actors d'aquestes eleccions, mantenint la línia independentista però amb un enfocament més pragmàtic i dialogant. El seu líder, XXXX, ha buscat una via d'entesa amb el govern central i ha apostat per un referèndum pactat com a via per resoldre la qüestió nacional catalana. ERC busca consolidar la seva posició com a força de govern i continuar impulsant les polítiques progressistes en àmbits com l'educació i la sanitat.

Junts+ (anteriorment Junts per Catalunya) representa la línia més ferma en la defensa del procés independentista. Amb Carles Puigdemont al capdavant, el partit busca mantenir la mobilització de la base electoral i defensar la via unilateral cap a la independència. El seu repte principal és equilibrar la demanda de sobirania amb la gestió efectiva dels assumptes quotidians que afecten la ciutadania catalana.

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), liderat per Salvador Illa, es presenta com una opció que advoca pel diàleg, la reconciliació i l'estabilitat institucional. Amb una postura federalista dins del marc constitucional espanyol, el PSC busca atraure tant votants independentistes moderats com aquells que defensen una integració més gran a Espanya. El seu objectiu és liderar un govern que promogui el benestar social i la cohesió territorial.

Vox es presenta com a opció més conservadora i nacionalista espanyola a Catalunya. Amb un discurs ferm en la defensa de la unitat d'Espanya, la seguretat i el control de la immigració, el partit liderat per Ignacio Garriga cerca consolidar la seva presència a la regió i ser una força determinant al panorama polític català.

Els Comuns Sumar, liderats per Jéssica Albiach, representen l‟espai de l‟esquerra plural i progressista a Catalunya. Amb un enfocament en la defensa dels drets socials, la lluita contra la desigualtat i la sostenibilitat ambiental, aquest partit busca conciliar diverses postures dins d'una coalició que abasta des de l'ecologisme fins al feminisme.

El Partit Popular (PP), sota el lideratge d'Alejandro Fernández, busca recuperar terreny a Catalunya com a veu de la dreta conservadora i constitucionalista. Amb un discurs centrat en l'economia, la seguretat i la defensa de la unitat d'Espanya, el PP aspira a ser una alternativa sòlida davant de les forces independentistes i d'esquerra a la regió.

La Candidatura d´Unitat Popular (CUP), amb Laia Estrada com a líder, representa l´activisme des de l´esquerra anticapitalista a Catalunya. Amb un discurs radical en la defensa de l'autodeterminació, la justícia social i la lluita contra el sistema capitalista, la CUP busca mantenir la seva posició com a força disruptiva i mobilitzadora al panorama polític català.

En aquest 12M, els catalans tenen l'oportunitat de decidir el rumb polític de la comunitat autònoma en un context de reptes i oportunitats. La participació ciutadana i el resultat d'aquestes eleccions marcaran l'esdevenir polític i social de Catalunya els propers anys, tant a nivell autonòmic com en el context nacional i internacional.