El TS no veu amnistiable la malversació i manté l'ordre de detenció de Puigdemont

Els magistrats que van jutjar el Procés al Tribunal Suprem (TS) han rebutjat amnistiar la malversació a l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras ia la resta de condemnats pel referèndum il·legal de l'1-O. El jutge instructor, Pablo Llarena, també ha rebutjat perdonar la malversació a l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, de manera que es manté l'ordre de detenció, igual que les de Toni Comín i Lluís Puig.

La Sala Penal ha adoptat aquesta decisió després d'estudiar els informes de les acusacions --Fiscalia, Advocacia de l'Estat i Vox-- i de les defenses sobre l'aplicabilitat de l'amnistia als diferents fets que s'atribueixen a Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa.

El jutge Llarena, per part seva, s'ha pronunciat després d'analitzar les al·legacions de les acusacions i dels exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i la secretària general d'ERC, Marta Rovira.

La Fiscalia havia informat a favor d'aplicar la llei als condemnats i processats del Procés en entendre que no hi va haver enriquiment patrimonial ni es va afectar els interessos de la Unió Europea.

Qui ha estat els primers beneficiats per la Llei d'Amnistia?

L'última setmana del mes passat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va començar a aplicar la llei d'amnistia que va entrar en vigor l'11 de juny passat.

Entre els primers beneficiats per aquesta norma hi ha Miquel Buch, l'exconseller d'Interior, condemnat per malversació i prevaricació per contractar com a assessor un sergent dels Mossos d'Esquadra, Lluis Escolà, perquè escortés Puigdemont mentre estigués a l'estranger. Escolà també ha estat amnistiat.

A més, la mesura ha estat aplicada a 16 activistes que van participar en manifestacions i protestes entre 2018 i 2020, que havien estat condemnats. Un complia una pena de 7 anys i 6 mesos de presó.

A la resolució de Buch i Escolà, de 18 pàgines, els quatre magistrats de la sala d'apel·lacions van coincidir a interpretar de manera unànime que l'exoneració s'aplica al delicte de malversació de fons quan els diners públics es destinen a accions amnistiables, específicament per promoure la independència de Catalunya. Això no obstant, no consideren que es pugui eximir de sanció la malversació en casos d'enriquiment personal que no estiguin relacionats amb la promoció de la secessió. Per tant, el salari rebut per Escolà com a assessor d'Interior, destinat a protegir Puigdemont a l'estranger, s'interpreta com una acció que promovia la independència, i així queda dins de l'àmbit de la llei.