Urkullu convoca eleccions a Euskadi: aquesta és la data escollida

El Lehendakari, Iñigo Urkullu, ha convocat per al 21 d'abril les properes eleccions autonòmiques basques en una compareixença pública celebrada aquest dijous a la tarda a la seu de Lehendakaritza després de la celebració del Consell de Govern.

Els comicis a Euskadi han estat anunciats una vegada concloses les eleccions gallegues, i se celebraran gairebé mes i mig abans de les europees del 9 de juny.

La intenció del Lehendakari sempre ha estat preservar Euskadi del contagi del "soroll polític de Madrid", més en aquesta ocasió en què els comicis al Parlament Europeu es plantegen a l'Estat com una segona volta de les generals.

Després de suspendre's dimarts passat la reunió del Consell de Govern per l'estat crític de la mare d'Iñigo Urkullu, que va morir aquella tarda, aquest dijous s'ha reunit a les 17.00 hores.

A la trobada, Iñigo Urkullu ha comunicat als seus consellers la data de les eleccions, abans d'anunciar-la públicament. A les 18.30 hores, el Lehendakari, Iñigo Urkullu, ha comparegut davant els mitjans de comunicació a la seu de Lehendakaritza, on ha anunciat la celebració els propers comicis el 21 d'abril.

El Butlletí Oficial del País Basc (BOPV) publicarà el decret d'eleccions signat per Urkullu dimarts que ve, 27 de febrer, amb els 54 dies d'antelació preceptius establerts per llei, i començaran a córrer els terminis del procés electoral.

D'aquesta manera, es dissoldrà la Cambra, encara que l'Executiu basc continuarà amb la seva activitat, ja que no entrarà en funcions fins que els bascos passin per les urnes per triar els 75 parlamentaris, 25 per cada territori històric de la Comunitat Autònoma Basca.

La campanya electoral començaria el 5 dabril, divendres de la Setmana de Pasqua. Precisament, el 5 d'abril de fa quatre anys haurien d'haver-se celebrat els comicis anteriors d'Euskadi, però les restriccions decretades per la pandèmia van impedir que es realitzessin en aquesta data, i finalment es van convocar per al 12 de juliol de 2020.

Per això, la convocatòria ara no suposa un avenç electoral en si. Actualment, el Parlament basc està integrat per 31 representants del PNB, 21 d'EH Bildu, 10 del PSE-EE, 6 d'Elkarrekin Podemos, 6 de PP-Cs i un de Vox.

Tres legislatures

Aquesta és la tercera i última legislatura d'Iñigo Urkullu com a Lehendakari, ja que no repetirà com a candidat del PNB a la Lehendakaritza. Urkullu (Alonsotegi, 1961) ha estat dotze anys al capdavant del Govern Basc, des del 2012.

Després d'una primera legislatura de Govern en solitari, el 2016 va aconseguir un acord de coalició amb el PSE-EE, liderat llavors per Idoia Mendia.

Al final del seu segon mandat, va haver de gestionar moments tan difícils a Euskadi com l'esfondrament de l'abocador de Zaldibar i la Covid-19. Reelegit com a lehendakari per a una tercera legislatura l'estiu del 2020, va jurar el seu càrrec per tercera vegada a Gernika amb el repte de la recuperació de l'economia basca després de la pandèmia, a la qual cosa es va sumar la guerra d'Ucraïna i la crisi energètica.

Tot i que l'Executiu de PNB i PSE-EE compta amb majoria absoluta, al Parlament Basc han aconseguit acordar amb la resta de partits moltes de les 60 lleis aprovades en l'últim mandat.

En els darrers anys el Govern Basc ha aconseguit onze noves competències, ha ampliat el Concert Econòmic i ha renovat la Llei de Contingent. A més, està a les portes de rebre tres noves transferències més, les de ferrocarrils de Rodalies, homologació de títols universitaris i acollida de migrants, compromeses per a aquest primer trimestre de l'any.

La recuperació d'Osakidetza després de la repercussió de la Covid-19 --cosa que ha provocat mobilitzacions socials-- és un altre dels objectius que es va marcar el lehendakari, i per això ara està implementant iniciatives i inversions.