Jurista i activista, Xavier Pellicer (Sabadell, 1983) és el número 4 de la llista de la CUP a la demarcació de Barcelona. S'autodefineix en els seus perfils de les xarxes socials com a "alegre i combatiu" i és partidari que "el futur es guanya lluitant".
"El Procés independentista s'ha acabat i toca obrir un nou cicle de mobilitzacions". "Esquerra Republicana ha llençat per la borda la legislatura". Són declaracions seves, fetes recentment, en què és molt crític amb el Govern sortint i amb la situació que viu Catalunya…
El processisme, com s'ha entès fins ara, ha mort, encara que l'anhel d'alliberament que defensem és viu i ben viu. La legislatura passada semblava una gran ocasió per demostrar que hi havia una majoria independentista, que es va traduir en una majoria parlamentària ia més a més amb una majoria d'esquerres molt clara. Veníem de la legislatura del 2017, que va ser molt intensa i prolífica, tant en clau social com en clau sobiranista, però en aquesta última la deriva ha estat tot al contrari. ERC ha preferit fer seva l'agenda de la patronal i generar una estabilització per no avançar en drets socials i nacionals, i vehicular-ho tot en negociacions amb el Govern d'Espanya. No han volgut fer enfadar els de sempre que sempre s'enriqueixen.
La que acaba ha estat una legislatura difícil, amb un acord entre ERC i Junts que va saltar pels aires la tardor del 2022. Més enllà del que va apuntar, ¿en quins termes la valora?
La nota potencial que podia tenir era molt alta. Pensàvem que es podia avivar el conflicte amb l'Estat, perquè seguint-ne no es poden garantir els drets més bàsics. Mantenen una monarquia corrupta, no deroguen la Llei Mordassa... Però la que hauria d'haver estat la legislatura dels serveis públics ha acabat amb un rècord de vagues en educació, moltes en sanitat, una resposta deficient a les reivindicacions del personal interí i fins i tot en matèria dhabitatge. Més que donar un número, una nota, la defineixo com una legislatura fallida en què s'ha perdut l'oportunitat d'obrir un cicle nou.
Les enquestes els garanteixen, una vegada més, l'entrada al Parlament. Quin resultat considerarien bé o molt bo el 12 de maig?
Som molt conscients que una bona part de l'electorat d'esquerres està en un moment resistèncialista. Hi ha desorientació i un apogeu del conservadorisme i l'extrema dreta. Per tant, aparentment, pot semblar que és un moment poc il·lusionant, més de resistir que d'avançar. És complex i els resultats dependran de la capacitat que tinguem d'explicar que és possible una alternativa. Els resultats concrets ja es veuran, nosaltres tenim una casuística que en podem treure un nombre de vots semblants i una representació diferent. Ja ens va passar a les eleccions municipals, a Lleida, Tarragona i Granollers. Però hem d'aspirar a igualar, sinó millorar els resultats, que és difícil, però es pot aconseguir. Crec que estem fent una bona campanya.
Posen alguna línia vermella de cara a possibles pactes després de les eleccions?
La línia vermella és lextrema dreta. Porteu la bandereta que porteu, per a nosaltres l'extrema dreta és extrema dreta i ens és igual si és d'arrel catolicista i ultra espanyolista o tracta d'emular altres models, com el francès, i porti una Senyera. Anirem a xocar frontalment contra qualsevol força d'aquesta ideologia, com hem fet aquesta legislatura. Així ho hem fet a Ripoll. També se'ns fa molt complicat, per no dir impossible, un pacte amb un PSC gris que fins i tot supera per la dreta el PSOE negant drets fonamentals com l'autodeterminació. Aspirem a configurar les majories que facin possible l‟alternativa.
Entrem a les seves propostes de cara al proper mandat: en matèria educativa aposten per reforçar l'escola pública, mantenir la immersió lingüística i posar el focus en la salut mental...
És fonamental. Aquest darrer any hem vist com es tancaven fins a 100 línies d'ensenyament públic. Tant a educació infantil com secundària. En canvi, no han arribat ni a la desena a centres concertats i/o privats. L'educació pública és bàsica per intentar revertir les desigualtats i cal apostar-hi de manera desacomplexada i donar-li els recursos que necessiti.
Parlant de la llengua, sabem que no només hem d'intervenir a nivell educatiu, i cal defensar i no conformar-se amb complir les sentències judicials sobre les classes en castellà.
Pel que fa a la salut mental, percebem que estem en una societat que mostra símptomes d'estar malalta. La pandèmia ha accelerat una sèrie de processos de degradació de la salut mental que per a nosaltres no té a veure amb l'individu, sinó que és col·lectiu, relacionat amb la precarietat. Com podem tenir una joventut saludable si se li carreguen les culpes de tot? Tenen problemes per accedir a un mercat laboral en condicions dignes, per desenvolupar la seva vida amb normalitat... Vinculem molt la salut mental amb les condicions materials, però també poder garantir uns mínims serveis. El que no pot ser és que només es puguin permetre una ajuda psicològica les persones que tinguin recursos econòmics per fer-ho. I cal abordar-ho des del sector públic, també des de l'educació.
Pel que fa a l'habitatge, volen que s'aturin els desnonaments per a persones i famílies sense alternativa residencial, la regulació dels lloguers i destinar un 1,5% del PIB a polítiques d'habitatge.
El que no podem permetre és que la situació de l'habitatge sigui cada cop pitjor, i això passa pel cop; no pot passar que tinguem més gent fora del que defineix si ets pobre o no, que és tenir un sostre amb unes condicions mínimament dignes. Cal aplicar les mesures necessàries per frenar aquesta sagnia i aturar els desnonaments. S'estan vulnerant drets fonamentals i convenis internacionals i el que no pot ser que per garantir el dret a la propietat privada es deixi gent al carrer.
També cal regular els preus; ens sembla que no n'hi ha prou amb la regulació que es fa per part de la legislació d'habitatge espanyol. Ja s'havia tombat una llei catalana, via Tribunal Constitucional, i la que s'aprova, en clau estatal, és molt més deficient que la que va acordar el Parlament. A més, s'acaba aplicant a Catalunya.
D'altra banda, cal intervenir en polítiques estructurals en aquest àmbit i això també requereix la intervenció de l'administració. La legislatura passada va començar amb un acord que vam aconseguir amb ERC i Junts per a una inversió mínima de 1.000 milions d'euros en habitatge públic. Això s'ha de combinar amb una expropiació de pisos que ja han estat pagats amb diners públics a través dels rescats bancaris. Això ha de servir també per ajudar la gent jove, en el procés d'emancipació.
La candidata Laia Estrada va reclamar una reducció de la jornada laboral a 30 hores setmanals i un augment de l'SMI a 1.600 euros. Per on van les línies mestres de la campanya en clau econòmica?
Creiem que toca dibuixar el que hem definit com a nova economia catalana. Va molt vinculada, a nivell macro, amb una transició ecosocial, i aborda les necessitats econòmiques. És absurd tenir els agricultors ofegats, cobrant uns preus que no arriben ni al 10% de l'import de la venda final del producte. Això fa que tota la cadena de valor es quedi a les distribuïdores i supermercats que presenten beneficis rècord. Per això també proposem la creació d'una distribuïdora i una xarxa de supermercats públics.
Cal anar incidint en àmbits clau, com ara desplegar empreses públiques en sectors estratègics. L'energètica pública, que el Govern va desplegar a proposta nostra, ha d'anar més enllà del fet de col·locar plaques solars en edificis públics. El que ha de fer és poder comercialitzar i treballar per desplegar les energies renovables fora dels monopolis, apostant per models com ara les comunitats locals.
Hem de veure que estem en un moment de crisi ecològica i econòmica important en què hi ha moltes empreses que obtenen beneficis i s'aprofiten de la inflació per enriquir-se a costa d'anar empobrint la majoria. La nova economia catalana ha d'estar autocentrada en allò que necessitem, donar resposta a les demandes que hi ha i ser capaç de generar una ocupació de qualitat i dignificada, lluny de macroprojectes i de la destrucció del territori.
Acabem parlant d´un dels grans temes que ha afectat i afecta el territori: la sequera. Van mostrar la seva postura contrària al decret del mes passat. En quina línia haurien d'anar les mesures que es prenguin en el futur?
Entenem que hi ha dos àmbits: a curt termini, malgrat la sort que hem tingut amb la pluja, cal expulsar el lucre econòmic relacionat amb l'aigua. Als municipis on la gestió és pública està millor gestionada. L'aigua, la gestió, s'ha de recuperar i ha de ser un servei públic per garantir que hi ha el mínim de pèrdues i que es gestiona de la millor manera possible.
També és necessari i imprescindible decidir a què destinem l'aigua que tenim. El que no pot ser és que la ruta de les dessalinitzadores mòbils que es volen instal·lar sigui la ruta del turisme. Ni que no s'apliquin restriccions al consum, o que s'hagi fet tímidament quan s'ha arribat a la situació en què estem. Tampoc pot ser que s'estiguin regant camps de golf mentre als agricultors se'ls aplica restriccions brutals. Cal apostar perquè hi hagi aigua per al consum, per a la indústria, per a la producció agrícola.
I més a llarg termini cal posar en marxa un debat de país sobre a què volem destinar els nostres recursos hídrics. És un debat de model de societat, si va al Hard Rock, als camps de golf i al turisme oa garantir, per exemple, la sobirania alimentària de qualitat i el model industrial de qualitat.
Si hagués de sintetitzar el missatge que volen fer arribar aquesta campanya, com ho faria?
El missatge és que és clau que els votants d'esquerres i els votants independentistes es mobilitzin, que sàpiguen que hi ha una alternativa i que amb una CUP forta, potent, que pugui condicionar, serà possible avançar en clau social i clau nacional. Això és el que hem intentat difondre els primers dies de campanya i el que seguirem fent a les 10 jornades que falten. No llençarem la tovallola i esperem que la gent tampoc no ho faci, perquè són imprescindibles.