El 36% dels professors ha viscut o ha estat testimoni de l'homofòbia a l'escola

Un 36,7% dels professors espanyols han estat víctima, testimoni o ambdues situacions d'odi lgtbifòbic al centre on treballa actualment, mentre que el 8,1% ha estat víctima, el 23,5% ho ha presenciat i un 12,2% ha estat víctima i ho ha presenciat. Així ho reflecteix l'informe presentat aquest dimarts per la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (FELGTBI+) i la Federació Estatal d'Ensenyament de Comissions Obreres, que revela la situació del professorat LGTBI+.

L'estudi ha estat elaborat a partir de 1.020 entrevistes vàlides a professorat d'ensenyaments reglats no universitaris entre el 10 de gener i el 29 de febrer del 2024. La investigació conclou que atribuir el rol d'agressor exclusivament a l'alumnat "és un error", ja que els alumnes són els agressors a la meitat dels casos (50%), seguit d'altres integrants del col·legi (31%) i familiars o familiars i alumnat (19%).

En relació amb això, l'equip directiu actua a la meitat dels casos i el risc de baixa laboral i/o denúncia es multiplica per 3 o per 4 quan aquest no actua. La influència de les mesures d'intervenció i prevenció disminueixen l'existència de situacions lgtbifòbiques cap al professorat i, segons l'informe, "les més eficients són la formació realitzada els dos darrers anys al personal docent i la posada en marxa de mesures d'informació sobre protocols contra la lgtbifòbia al professorat".

L‟estudi assenyala que un 75% del professorat promou el desenvolupament d‟activitats al centre, seguit d‟un 65,7% que realitza activitats de prevenció del bullying lttbifòbic. Des dels centres un 71,3% afirma que hi ha programes de diversitat, un 48,1% que existeix la figura de la coordinació per a la igualtat des de la diversitat, la formació específica impartida en els dos darrers anys (37,8%), fins a lexistència de protocols específics per a la protecció de professionals LGTBI+ (18,8%).

L'informe també mostra que, tot i que el més habitual és que la violència s'hagi produït un únic dia (34,6%), en gairebé un 30% dels casos la situació s'ha mantingut durant 100 dies o més. Segons les dades, gairebé la meitat del professorat (47%) que ha patit LGTBIfòbia no ha denunciat.

El document conclou que només un 18,8% de les persones entrevistades afirma que al centre hi ha un protocol específic per a la protecció de professionals LGTBI+, tot i que, després de l'aprovació de la Llei LGTBI, és obligatori. A més, les dades obtingudes manifesten que només quatre de cada deu membres del professorat LGTBI+ es visibilitzen davant de qualsevol persona del seu centre i un 21% està completament a l'armari.

La por de situacions d'odi, assetjament, discriminació (74,5%), seguida de por de vincular-se a fenòmens estereotipats (29%), són els principals motius assenyalats per explicar per què les persones LGTBI+ que es dediquen a l'ensenyament no són visibles.

"Els protocols de protecció són escassament pràctics"

En aquest context, el coordinador d'Educació de la Federació Estatal LGTBI+, David Armenteros, ha assegurat que “aquest temor no és infundat”. "El personal LGTBI+ dels centres educatius no està emparat per procediments interns. Els protocols de protecció són testimonials i escassament pràctics quan les dades de violències que presentem avui són veritablement preocupants", ha apuntat.

"Per això, exigim a totes les autoritats educatives que als centres formatius es treballi per eliminar i qüestionar els discursos d'odi, tal com marca l'actual legislació. També reclamem l'eliminació de qualsevol restricció de la llibertat d'expressió i de càtedra del personal docent associada al veto parental, per ser un intent de censurar i perseguir la diversitat, i reclamem formació contínua i obligatòria en diversitat familiar i afectivosexual per al professorat com a requisit per obtenir l'acreditació com a docents”, ha reivindicat.

A més, la responsable d'investigació de la Federació Estatal LGTBI+, María Rodríguez, ha explicat que "tradicionalment, s'ha assenyalat l'alumnat com a principal font d'odi, però els resultats mostren que la violència entre iguals existeix i provoca situacions més subtils i sostingudes a el temps".

"Provoquen assetjament i estressors quotidians que, per la dificultat per ser manifestats, són molt difícils de detectar. Per això és fonamental que s'incloguin mesures per a la prevenció", ha afegit Rodríguez. Per part seva, la secretària de Dona, Polítiques d'Igualtat i LGTBIQ+ de la Federació Estatal d'Ensenyament de CCOO, Iria Antuña, ha posat èmfasi en la necessitat de crear espais de treball segurs, cosa que "és responsabilitat de les empreses i les administracions ".

"La nostra tasca com a organitzacions és donar eines a totes les persones per reconèixer situacions de LGTBIfòbia i actuar en conseqüència, amb totes les garanties", ha puntualitzat.