Exemplar d'ós bru al Pirineu

Avisten óssos al Pirineu, i entitats ambientalistes diuen que no és excepcional

Han transcendit vídeos a les xarxes socials

La Fundació Oso Pardo i l'entitat Depana han valorat aquest dilluns que l'albirament d'óssos no és excepcional al Pirineu, davant de diversos vídeos "alarmistes" que han circulat els últims dies en xarxes socials, i han remarcat que aquest animal se sol fer veure més durant els mesos de primavera.

En un comunicat, les dues organitzacions han assegurat que, en un vídeo que ha circulat en xarxes socials recentment, es pot observar un ós jove i inexpert, separat de la seva mare i que mostra curiositat sobre els "veïns", sense que s'apreciï mostres de agressivitat.

Les entitats han lamentat que el sindicat agrari Unió de Pagesos i una part del sector ramader hagi convocat una manifestació aquest dilluns davant la presència d'óssos a muntanya, una actitud que han titllat de "demagògica" i que mostra, diuen, manca d'interès per a millorar la convivència amb l'ós al Pirineu.

Han matisat que la conservació de l'ós i el seu impacte en altres sectors és un tema a treballar i no es pot descuidar, però han subratllat que la sinistralitat s'ha reduït per les accions preses pel Govern.

També han valorat que la desaparició de la ramaderia extensiva a muntanyes catalanes és un fet que avança amb o sense ós, i han afegit que el primer sector pateix altres problemes més grans com la manca de renovació generacional o la manca de suport per comercialitzar els seus productes .

El motiu de la presència de l'ós marró al Pirineu

Els óssos marrons, una espècie emblemàtica i crucial per a l'equilibri ecològic, han estat reintroduïts amb èxit als Pirineus després de la seva extinció a la regió al segle XX. Aquest projecte de reintroducció ha estat una col·laboració entre Espanya i França, per tal de restaurar un component vital de l'ecosistema pirinenc.

L´hàbitat natural dels óssos marrons s´estén per una varietat d´entorns, des de boscos densos fins a praderies alpines. Als Pirineus, prefereixen àrees amb una combinació de boscos, pastures i zones rocoses, on poden trobar aliment i refugi adequats. La presència de rius i rierols també és important per a la seva supervivència, ja que els óssos marrons són bons pescadors i poden obtenir part de la seva dieta de peixos.

El comportament dels óssos marrons

Els óssos marrons són generalment solitaris i territorials, amb una àrea de llar que pot variar des d'uns pocs quilòmetres quadrats fins a centenars, depenent de la disponibilitat de recursos. Són omnívors, cosa que significa que s'alimenten d'una àmplia varietat d'aliments, incloent-hi fruites, baies, arrels, insectes, peixos i mamífers petits. Encara que poden ser actius durant el dia, tendeixen a ser més actius al clarejar i al vespre, evitant la calor del migdia.

Els óssos marrons solen evitar el contacte amb els humans i poques vegades representen una amenaça per a les persones si se'ls dóna el seu espai i se'n respecta el comportament natural. No obstant això, com amb qualsevol animal salvatge, és important mantenir una distància segura i no acostar-s'hi massa, especialment si es tracta d'una femella amb cries.

En general, les trobades amb óssos marrons a la natura són rars, i seguir les precaucions recomanades per les autoritats locals pot ajudar a garantir la seguretat tant dels óssos com de les persones.