Espectacle del Mag Pop

Arturo Brachetti, molt més que un fregolista

Transformisme, ombres xineses, il·lusionisme, dibuixos sobre sorra i insòlits efectes especials

Amb el Mag Pop de turné per l'ample món, el seu teatre Victòria, l'històric Pavelló Sorià del Paral·lel del qual ara el mag barceloní és propietari, acull diferents espectacles de molt diferent tenor, cosa que ens recorda l'època en què, sent propietat de la família Balaguer, exercia com el “palau de les varietats”. Una d'aquestes “varietats” és, sens dubte, el “fregolisme”, terme que s'ha definit com la “tècnica teatral de canviar de vestuari i fins i tot de personatge en segons, encunyada en honor de l'actor italià Leopoldo Fregoli (1867-1936) que va portar l'art del transformisme a una maduresa vertiginosa”. D'acord amb aquest criteri no seria aventurat qualificar el també italià Arturo Brachetti com a “fregolista” perquè al llarg de l'espectacle “Solo” que presenta a Barcelona es transforma en una quantitat incomptable de personatges diferents i ho fa en pocs segons.

Vam acudir a veure Brachetti amb el dubte de si seríem capaços de resistir noranta minuts d'exercicis de transformació, per molt imaginatius i àgils que podrien ser. I ens emportem una grata sorpresa perquè, atesa la seva actuació, haurem de convenir amb tota sinceritat que és molt més que un simple transformista. De fet exhibeix sobre l'escenari capacitats molt diverses perquè treballa amb soltesa les ombres xineses, fa puntualment d'il·lusionista, acredita la seva categoria com a expert dibuixant sobre la sorra i fins i tot domina els efectes especials amb un espectacular número en què vola per sobre de les taules , revifant a la nostra memòria l'efecte culminant de les nostres tradicionals Passions -Esparreguera, Olesa de Montserrat.-quan el drama arriba al seu zenit amb la representació de l'Ascensió de Crist al cel.

Hem dit al principi que l'espectacle es titula “Solo” però és realitat Brachetti actua abrigallat per un complex i ben articulat equip de col·laboradors. Ho fa front al públic amb la seva “ombra”, un altre actor que subratlla alguna de les seves actuacions. Però després de les bambolines i en el moviment dels nombrosíssims elements escenogràfics i audiovisuals hi ha vuit persones més que l'acompanyen en els seus exercicis de transformació o en l'exhibició de les seves habilitats.

Amb aquests vímets “Solo” es caracteritza per tres notes predominants. La primera, la capacitat de sorprendre l'espectador per l'habilitat transformadora del protagonista. Però també per l'omnipresència del bon humor, així com d'un sentit poètic indubtable i subliminal.