Berta i Marià, una reflexió sobre l'evolució de la relació de parella

Davant dels reiterats laments de malastrucs i catastrofistes tot fa col·legir que la immersió lingüística ha estat un èxit notable. Almenys així ho acredita el fet que un autor i director teatral d'origen uruguaià com Ever Blanchet –bé que assentat des de fa diverses dècades per aquests pagaments– incorpori a la seva tasca creativa un text dramàtic escrit en català. Es tracta de “Berta i Marià”, diàleg entre dos únics personatges que convida a contemplar certa realitat omnipresent, si bé no sempre correctament entesa i encara menys assumida: la manera com l'arribada a la cinquantena suposa l'inici d'una nova etapa vital que repercuteix, entre molts altres ordres, en les relacions sentimentals.

Els dos personatges d'aquesta obra assisteixen al descobriment que la convivència aparentment feliç mantinguda durant més d'un quart de segle comença esquerdant-se. Inicialment perquè el desig sexual femení no troba l'adequada correspondència a l'home, la capacitat de complaure de la qual a la seva parella es ressent per la rutina i la manca d'innovació. Sorgeixen llavors els retrets i les tensions i de mica en mica es descobreixen aspectes de la conducta de cadascun dels dos cònjuges que havien quedat ocults i que posen en relleu tant la infidelitat com la fallida de fins aquell moment una suposadament exclusiva heterosexualitat. Tot això ho fa evolucionar Blanchet fabulant sobre la manera com la relació de parella es transforma a mesura que els seus dos components envelleixen fins a arribar a l'ancianitat, moment en què les experiències compartides, i fins i tot els desenganys acumulats, adquireixen un altre tenor.

Lali Barenys i Roger Pera donen vida, sota la direcció de María Clausó, als dos personatges d'aquest text de Blanchet que està dividit en diverses escenes corresponents a les successives etapes cronològiques dels personatges, enfilades al seu torn amb el suggerent muntatge musical de BBG. Una interpretació esforçada, particularment brillant quan els fins a cert punt pizpirets cinquantons s'han de convertir en ancians, fa de “Berta i Marià” un espectacle agradable, ple de tendresa i no mancat de cops d'humor.