La cara oculta de la soledat: els joves la pateixen més del que sembla

A Espanya, la solitud és un problema que va més enllà de les fronteres generacionals. Encara que comunament s'associï la soledat amb la gent gran, un estudi recent de l'Observatori Estatal de la Soledat no desitjada SoledadES revela que el 70% dels joves a Espanya han experimentat la soledat no desitjada en algun moment de les seves vides. Aquesta xifra contrasta amb l'estereotip predominant i subratlla la diversitat de situacions en què la soledat es pot manifestar a la nostra societat.

L'estudi, impulsat per la Fundació ONCE en col·laboració amb Ajuda en Acció, mostra que el 25,5% dels joves espanyols entre 16 i 29 anys se sent només actualment, cosa que representa un de cada quatre joves. Aquesta solitud no desitjada afecta més dones que homes i es manifesta especialment entre els joves entre 22 i 27 anys.

Matilde Fernández, presidenta de l'Observatori, destaca que la solitud és un fenomen que “transita totes les edats i totes les classes socials”. Aquesta afirmació és recolzada per Andrés Losada, catedràtic de psicologia, que esmenta que "hi ha tantes solituds com raons per les quals un se sent sol". És important comprendre que la soledat pot manifestar-se de diferents maneres i afectar persones de diversos contextos i edats.

La solitud no desitjada té un impacte significatiu a la salut i l'economia de la societat espanyola. Les persones que se senten soles tendeixen a experimentar problemes de salut física i mental, cosa que es tradueix en un augment dels costos sanitaris. Segons l'Observatori, aquests costos representen 6.101 milions d'euros anuals a Espanya, cosa que equival al 0,51% del PIB del país.

A més dels aspectes econòmics, la solitud també té implicacions socials i emocionals profundes. Zoe, una noia de 22 anys, comparteix la seva experiència de solitud no desitjada en començar la universitat durant la pandèmia. Tot i que les xarxes socials ofereixen una connexió virtual, sovint no poden substituir la interacció i el suport emocional que s'obté de les relacions personals properes.

Davant d'aquest panorama, és fonamental implementar mesures de prevenció i oferir solucions efectives. Andrés Losada suggereix que cal facilitar activitats i recursos que fomentin el contacte social i el suport emocional, especialment per a aquells grups més vulnerables a la soledat. Matilde Fernández fa una crida al fet que la soledat estigui a l'agenda política i es promoguin programes que enforteixin el teixit social i comunitari a tots els sectors de la societat.