Carreguen contra el propietari de La Sirena per discriminar el català en un podcast

La Sirena és una empresa catalana creada el 1983 per Ramona Solé i Josep Maria Cernuda, però que actualment està sota la propietat de l'empresari José Elías, que darrerament ha patit força assetjament per part d'un sector independentista per defensar l'ús del castellà.

Eloi Planas, membre de Plataforma per la Llengua (una ONG que treballa per defensar i promoure el català), va publicar a X -antigament Twitter- un vídeo en què criticava les paraules de José Elías.

L'empresari expressava la preocupació per la pressió que senten molts ciutadans per utilitzar exclusivament el català.

Elías es defensava dient que el castellà és una llengua cooficial a Catalunya i que el seu ús no hauria de ser motiu de censura o de represàlies. També destacava que, si bé el català és una part important de la identitat cultural de la regió, el castellà també forma part de la vida quotidiana de molts catalans i ha de ser respectat com a tal.

A més, basava la seva elecció d'utilitzar el castellà a La Sirena argumentant que "el teu mercat no és Catalunya, és el món", tot i que el vídeo de planes argumenta el contrari: "Assegura, basant-se en percepcions, que el català tanca portes, mentre que el castellà, una llengua que desconeixen el 93% dels ciutadans del planeta, les obre”.

El que és clar és que les seves declaracions han generat una onada de reaccions a xarxes socials i mitjans de comunicació. Els sectors independentistes més radicals han vist en les seves paraules un afront a la promoció del català, cosa que ha portat a una campanya de desprestigi i amenaces contra Elías. En contrast, altres ciutadans i figures públiques han mostrat el seu suport a Elías i han subratllat la importància de la llibertat d'expressió i la convivència lingüística.

El debat sobre l'ús del català i el castellà a Catalunya és un tema recurrent que toca fibres sensibles a la societat. Des de la Generalitat, la política d'immersió lingüística en català ha estat una eina clau per normalitzar l'ús de la llengua després d'anys de repressió durant la dictadura franquista. Tot i això, aquesta política també ha generat crítiques per part dels que consideren que margina el castellà i no reflecteix la realitat bilingüe de molts catalans.