Catalunya es queda sense platges: els motius derrere de la massiva pèrdua de sorra

Barcelona i Badalona no rebran els suplements de sorra reclamats pels seus ajuntaments per refer les platges de sengles municipis aquest estiu, han informat fonts de la Delegació del Govern a Catalunya a Europa Press .

Segons ha avançat 'El Periódico de Catalunya' aquest dimarts, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha fiat la solució per intentar pal·liar la regressió de les platges de la costa barcelonina a diversos projectes de consolidació i diagnòstic del litoral, així com a les seves barreres de contenció, plans que majoritàriament es troben en fase preliminar.

El departament liderat per la vicepresidenta tercera del Govern, Teresa Ribera, ha ajornat part de les tasques dedicades a solucionar la pèrdua de sorra a Barcelona i Badalona per protegir les platges de les Casetes de Garraf, la de Sant Sebastià a Sitges, la de la Murtra a Viladecans, la del Far de Sant Cristòfol a Vilanova i la Geltrú i la platja Llarga a Cubelles (Barcelona).

D'aquesta manera, els dragatges per recollir de sorra dels ports del Garraf (Barcelona) es dedicaran a emplenar aquestes platges, que estan erosionades i requereixen abric per fer front a les properes temporals previstes.

Així mateix, l'Executiu ha indicat que els suplements de sorra no seran automàtics per a tot el litoral urbà, sinó que s'acotarà a les platges que ho requereixin.

Platges sense sorra

La desaparició de les platges a Catalunya és conseqüència de diversos factors interrelacionats. Un dels més significatius és l'impacte dels temporals, que són cada cop més intensos i freqüents a causa del canvi climàtic. Aquests fenòmens meteorològics, com ara el recent temporal Nelson, provoquen l'erosió de les platges en arrossegar grans quantitats de sorra cap al mar. Aquesta pèrdua de sediments deixa infraestructures exposades i redueix significativament l'àrea de platja disponible.

Un altre factor clau és la intervenció humana a la costa. Des de la dècada de 1960, el desenvolupament turístic ha portat a la construcció d'infraestructures com ara passejos marítims i espigons que alteren la dinàmica natural de les platges. Aquestes estructures, encara que pensades inicialment per protegir i facilitar l'accés a les platges, acaben interferint amb el transport natural de sediments, agreujant l'erosió costanera.

La manca d'una política coherent i efectiva de gestió de costes també hi juga un paper crucial. Les mesures adoptades fins ara, com ara la reposició de sorra, són solucions temporals que no aborden les causes subjacents del problema. A més, aquestes intervencions solen ser costoses i no sempre efectives a llarg termini. La resposta a cada temporal ha estat reactiva més que preventiva, cosa que perpetua el cicle de dany i reparació.

El canvi climàtic amplifica aquests problemes en augmentar la freqüència i la severitat dels temporals, així com el nivell del mar. Això no només erosiona més ràpidament les platges, sinó que també en complica la recuperació. En conjunt, aquests factors no sols afecten el medi ambient, sinó que també posen en risc el sector turístic de la regió, essencial per a l'economia local. La situació requereix un enfocament integrat que consideri tant ladaptació al canvi climàtic com la gestió sostenible de les costes per preservar les platges catalanes a llarg termini.