Els metges de Barcelona, en peu de guerra contra l'intrusisme al sector

El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha demanat endurir les penes per intrusisme professional a l'àmbit sanitari aquest dijous en una roda de premsa a Barcelona, en el marc de la seva campanya #Mésqueuntítol (Més que un títol) per conscienciar de aquest fenomen.

El president del CoMB, Jaume Padrós, ha explicat que han constatat un increment "significatiu" dels casos d'intrusisme professional mèdic a tot Catalunya i ha concretat que la corporació s'ha personat en 17 procediments penals per aquest delicte des del 2020, davant d'un únic cas en els 5 anys anteriors.

L'intrusisme mèdic afecta el bé jurídic de la salut de les persones i, actualment, se sanciona d'acord amb el Codi Penal pel delicte d'intrusisme professional, que implica una multa de 6 a 12 mesos: una quota diària que el condemnat paga a funció de la capacitat econòmica.

La sanció de l'intrusisme professional també contempla la imposició d'una pena de presó entre 6 mesos i 2 anys en cas de dos supòsits agreujants: si s'ha atribuït públicament la condició de metge i si ha exercit la professió en un establiment obert que anuncia la prestació de serveis mèdics.

"Només" 1 cas dels 17 està a la presó

Padrós ha qualificat les penes actuals d'"insuficients i poc proporcionades a la gravetat potencial i real" que comporta l'intrusisme mèdic en els pacients i ha advertit que també pot minvar la confiança del conjunt de la societat al sistema sanitari.

"Fer de metge sense ser metge no pot sortir tan barat", ha recalcat Padrós, i per això apel·la als legisladors afirmant que la pena imposada no és prou contundent per evitar la reincidència i pretén traslladar aquesta petició al Congrés dels Diputats.

El secretari de la Junta de Govern del CoMB, Gustavo Tolchinsky, ha concretat que "només" un dels darrers 17 casos detectats a Catalunya està a la presó preventiva per reiteració.

Tolchinsky ha explicat que, en general, aquests delictes estan protagonitzats per persones que han intentat enganyar el sistema fins i tot suplantant la identitat de metges usant les seves credencials i el nombre de col·legiat en centres sanitaris i residències exercint durant mesos i, en algun cas, anys.

Mecanismes per evitar l'intrusisme

"Davant aquesta situació, no podem romandre passius", ha afegit Tolchinsky, que ha fet una crida a estar atents tant a la ciutadania com a professionals sanitaris que poden sospitar d'algun company que no demostra tenir els coneixements.

La vicesecretària de la Junta de Govern del CoMB, Sònia Miravet, ha recordat que el registre del Col·legi de Metges, amb més de 40.000 col·legiats, és públic i es pot consultar "de forma àgil" a través de la seva pàgina web.

Miravet ha recordat que l'exercici de la professió mèdica requereix la col·legiació al Col·legi de Metges de la província on el metge exerceix i ha assegurat que la inscripció al registre segueix un protocol "molt rigorós" de la documentació aportada, així com verifica lhabilitació del professional.

Llei d'ordenació de les professions sanitàries

A més, ha explicat que, per la Llei d'Ordenació de les Professions Sanitàries, els centres sanitaris tenen l'obligació de revisar i verificar, com a mínim cada 3 anys, que els professionals contractats compleixen els requisits per exercir com a metges.

Miravet també ha dit que, des del CoMB, faciliten a les organitzacions tot el procediment de verificació periòdica de la col·legiació dels professionals per agilitzar al màxim aquest procés.

Ha insistit en la importància i el valor de la col·legiació perquè “garanteix que el professional té el títol corresponent, està habilitat i és acte per a la pràctica de l'exercici de la professió mèdica”.