Una platja de Barcelona en un fotomuntatge amb símbol d'interrogant

Consulta la llista de platges que han aconseguit bandera blava a Catalunya

Catalunya ha perdut dues banderes blaves respecte a l'any passat

Espanya ha obtingut un total de 729 'Banderes Blaves' (638 platges, 102 ports esportius i set embarcacions turístiques) que onejaran a partir del juny, 18 més que el 2023, sent la Comunitat Valenciana la regió líder en nombre de platges amb 'Bandera Blau'.

Una de les novetats d'aquest any és que Navarra debuta al programa amb la seva primera 'Bandera Blava' per a la platja Badia de Lerate a Guesalez. Encara queden quatre comunitats autònomes sense rebre cap distinció: Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Aragó i La Rioja.

D'aquesta manera, les platges d'Espanya, que aquest any han aconseguit 11 'Banderas Azules' més que l'any passat, mantenen el lideratge a nivell mundial que van assolir el 1994, acumulant el 15% del total dels guardons, i seguida per Grècia i Turquia. Aquest any hi ha vuit noves platges a Espanya amb aquesta distinció i 33 que les recuperen en aquesta edició.

Pel que fa als ports esportius, que aquest any pugen a cinc, Espanya és el tercer país, per darrere dels Països Baixos i França. El 2024 s'han presentat 102 ports (un menys que l'any passat), per la qual cosa el 100% ha aconseguit la 'Bandera Blava'. En aquest cas, set han recuperat el guardó i una la rep per primer cop.

La Comunitat Valenciana continua liderant el nombre de 'Banderes Blaves' a Espanya, amb 159 (sis més que 2023), seguit d'Andalusia, amb 156 (+8) 'Banderes blaves', Galícia, amb 125 (igual que l'any passat ) distintius, i Catalunya, amb 118 (-2).

La resta de comunitats segons el nombre de 'Banderes Blaves' atorgades són: Canàries (60, les mateixes), Balears (42 i +4), Múrcia (34 i -1), Astúries (17 i +2), Cantàbria (10 i -1), Extremadura (11 i -1), País Basc (4, les mateixes), Melilla (4, les mateixes), Ceuta (2, les mateixes) i Madrid (1, les mateixes).

A continuació, podeu consultar la llista de platges amb bandera blava a Catalunya:

Barcelona:

Badalona: Coco / La Marina

Barcelona: Bogatell / Mar Bella / Nova Mar Bella / Sant Sebastià / Somorrostro / Zona de Banys de Fòrum (novetat)

Caldes d´Estrac: Dels Tres Micos

Calella: Garbí

Canet de Mar: Canet

Castelldefels: Del Baixador / Lluminetes

Cubells: Llarga

El Masnou: El Masnou

Gavà: Gavà Mar

Malgrat de Mar: Malgrat Centre / L'Astillero

Pineda del Mar: Dels Pescadors / La Riera

Sant Pol de Mar: Les Barques

Sitges: Aiguadolç / Balmins

Garraf: L'Estanyol / La Barra / La Ribera / Les Botigues / Sant Sebastià / Terramar

Vilanova i la Geltrú: D´Adarró / Ibersol / Ribes Roges / Sant Gervasi

Girona:

Blanes: Blanes / S'Abanell / Sant Francesc (Cala Bona)

Calonge i Sant Antoni: Cala Cristus-Ses Torretes / Es Monestrí / Sant Antoni / Torre Valentina

Platja d'Aro i S'Agaró: Cala Rovira / Platja Gran / Sa Conca

Castelló d'Empúries: Empuriabrava

Llançà: Del Port / Grifeu

Lloret de Mar: Cala Canyelles / Fenals / Lloret / Sa Boadella / Santa Cristina

Palafrugell: Canadell/Llafranc/Tamariu

Palamós: La Fosca

Sant Feliu de Guíxols: Sant Feliu / Sant Pol

Torroella de Montgrí: Cala Montgó

Tossa de Mar: Gran de Tossa / La Mar Menuda

Tarragona:

Altafulla: Altafulla

Calafell: Calafell / L'Estany Mas Mel / Segur de Calafell

Cambrils: Cavet / La Llosa / Prat d'en Forés- El Regueral / Vilafortuny

Cunit: Cunit Llevant / Cunit Ponent

El Vendrell: El Francàs / Sant Salvador / Coma - Ruga

Roda de Berà: Costa Daurada / Llarga

Tarragona: L'Arrabassada / La Móra / Savinosa / Tamarit

Torredembarra: Els Muntanyans / La Paella

Vandellòs il´Hospitalet de l´Infant: L´Almadrava / L´Arenal / La Punta del Riu / El Torn

Vila-seca: La Pineda

Alcanar: Les Cases d'Alcanar-El Marjal

Deltebre: Riumar

L'Ametlla de Mar: Calafató / L'Alguer / Sant Jordi d'Alfama

L'Ampolla: Cap Roig / Les Avellanes

La Ràpita: Les Delícies

A més, set municipis i les seves corresponents platges segueixen amb Bandera Blava des de l'inici del programa el 1987, sense cap interrupció, 38 anys consecutius: Alcalá de Xivert (platja El Carregador), Alacant (platja Sant Joan), Calp (platja La Fossa) , Campello (platja Carrer la Mar), Cullera (platja Sant Antoni), Gandia (platja Nord) i Oleiros (platja Bastiagueiro).

El 2024 s'han reconegut 88 centres d'interpretació com a Centres Blaus a Andalusia (17), Astúries (6), Balears (1), Canàries (4), Cantàbria (4), Catalunya (10), Comunitat Valenciana (25), Extremadura (5), Galícia (15) i Regió de Múrcia (1).

En el seu primer acte oficial com a secretària d'Estat de Turisme, Rosario Sánchez, ha destacat que "les Banderes Blaves a les nostres platges i ports suposen un al·licient més".

"També és un motiu d'orgull per a tots els ciutadans i ciutadanes que estimen, cuiden i protegeixen el nostre litoral i que estan orgullosos que el lloc on viuen gaudeixi d'un reconeixement tan excel·lent", ha afegit.

Mencions especials a tres municipis

L'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC) concedeix també 'Menciones Especiales' a tres municipis amb Bandera Blava que fan més esforços en relació amb l'educació ambiental, els serveis de socorrisme i l'accessibilitat i l'atenció a persones en situació de discapacitat.

El Jurat de la 'Menció Especial d'Accessibilitat i atenció a persones en situació de discapacitat' va decidir atorgar les mencions a Chiclana de la Frontera (Cadis), Torrevella (Alacant) i Xilxes (Castelló).

El Jurat de la 'Menció Especial als Serveis de Socorrisme' va considerar premiar San Fernado (Cadis), Màlaga (Màlaga) i Teulada (Alacant). Finalment, el Jurat de la 'Menció Especial d'Educació Ambiental' va reconèixer Alcúdia (Balears), Castro-Urdiales (Cantàbria) i Roquetas de Mar (Almeria).