La costa catalana s'emporta sis banderes negres: Quines són les platges afectades?

Un any més des del 2005, i després d'una nova inspecció dels més de 8.000 quilòmetres del litoral, Ecologistes en Acció ha presentat l'informe Banderas Negras 2024, aquest any en roda de premsa semipresencial des de La Laguna (Tenerife). S'han atorgat un total de 48 Banderes Negres, dues per província i/o ciutat autònoma, una Bandera Negra per contaminació i una altra per mala gestió ambiental de les costes de l'Estat espanyol.

L'informe recull les afeccions ambientals més greus al litoral de l'Estat espanyol, “encara que no són les úniques, només les més cridaneres”, segons adverteixen des de l'organització ecologista. Les 48 Banderes Negres concedides aquest any es classifiquen de la següent manera en funció de la seva naturalesa:

• Urbanització de la costa, de vegades fins i tot envaint el Domini Públic Marítim-Terrestre (DMPT) (15).
• Abocaments, deficiències en els sistemes de sanejament i greus problemes de depuració (16).
• Contaminació química, lumínica i/o acústica (6).
• Danys al patrimoni històric i cultural a DMPT (1).
• Acumulació d'escombraries marines (3).
• Dragatges i ampliacions portuàries sense justificació (3).
• Afeccions a la biodiversitat (4), encara que en general aquest és un dany col·lateral a qualsevol de les altres Banderes Negres atorgades.

En aquesta edició s'han observat problemàtiques similars a les anteriors, encara que aquesta vegada s'ha volgut destacar un dels problemes socials i ambientals més grans de la costa: la turistificació i urbanització del litoral. Un problema que destaca especialment a les illes Canàries, la població de les quals està organitzada al voltant de la campanya “Canàries té un límit”, amb la qual es denuncien les agressions i amenaces que posen en perill la conservació d'aquestes illes i el futur de les properes generacions. .

Banderes negres a Catalunya

1. Platja de la Pineda

L'alta contaminació per plàstic arriba fins a les platges de la Costa Daurada, gairebé més plàstiques que sorrenques, afectades pel gran problema ambiental derivat dels abocaments de pèl·lets del complex petroquímic del Camp de Tarragona. La platja de La Pineda s'ha endut una bandera negra per aquest motiu.

2. Preventori de la Savinosa

L'any passat, el preventori de la Savinosa va rebre una bandera negra, però per una raó diferent. Aquest any, el problema identificat és el projecte de la Diputació de Tarragona per construir un vial de 5 metres d'amplada al camí de ronda que passa pel preventori de la Savinosa, "sense considerar la destrucció que causarà els hàbitats d'interès natural ". Els ecologistes afirmen que tampoc no hi ha "necessitat" d'aquest vial, ja que a 200 metres hi ha un carril bici que segueix el mateix recorregut proposat.

3. Les tres xemeneies de Sant Adrià del Besòs

Aquesta zona s'ha endut la bandera negra per un projecte urbanístic macro que pretén construir gairebé 2.000 habitatges, a més d'oficines, comerços i 20.000 metres quadrats d'hotels.

4. La costa del Maresme

Aquesta part del litoral català s'ha endut una bandera negra per part de l'organització ecologista perquè està "excessivament urbanitzat". Amb 5 ports esportius i 18 espigons artificials en un tram de 46 quilòmetres lineals, té un excés d'estructures que “afecta els processos hidrològics naturals del litoral.

5. La Costa Brava

Segons Ecologistes en Acció, tota la Costa Brava mereix una bandera negra per l'excés d'embarcacions privades que erosionen l'entorn anatural, generen situacions de risc per la manca de control i fan malbé la diversitat marina.

A més, el fondeig de les embarcacions afecta particularment la posidònia.

6. La Farella, a Llançà

El Consistori de Llançà ha aprovat un pla per construir 62 vivendes en un terreny a La Farella, l'última pineda de la costa de Llançà. L'entitat critica aquesta decisió en una zona afectada per l'excés de ciment i urbanització, i posa bandera vermella a la seva platja.