Manifestació del 8-M a Barcelona

El crit del 8M: aquesta és la situació de la dona a Espanya el 2024

Aquest divendres Espanya celebra el Dia Internacional de la Dona, una jornada per celebrar allò aconseguit i seguir reivindicant el que falta per conquistar

Torna a ser 8M, el Dia Internacional de la Dona, i és el millor dia de l´any per aturar i fer una foto fixa de la situació de la dona a Espanya. Alguns éssers de la caverna es pregunten perquè no hi ha un Dia Internacional de l'Home, sense parar-se a pensar que la resposta és molt senzilla: la desigualtat sempre ha estat unidireccional. Les dones són les que cobren salaris més baixos, obtenen feines més precaritzades i s'ocupen generalment de les cures. Tot per no néixer amb el sexe 'afortunat' en una societat patriarcal a tots els seus estrats.

"En aquest dia d'unitat i resistència, elevem la nostra veu contra les injustícies del sistema cisheteropatriarcal, del capitalisme voraç i de les violències masclistes", sentencia el sindicat CGT en un comunicat. El sindicat alerta de la precarització salarial de les dones, especialment al sector de les cures, que exigeixen que es converteixin en un dret fonamental de les persones, per així alliberar les dones de la càrrega que representa.

Però no són l'únic sector “feminitzat i mal pagat”. També es produeix en altres com el comerç, sociosanitari, telemàrqueting, sector de neteja o educació, entre d'altres.

La bretxa salarial entre homes i dones a Espanya continua sent pronunciada, però es va corregint amb les noves generacions, per la qual cosa sembla que la lluita feminista està donant resultats.

Segons el sindicat de tècnics d'Hisenda (Gestha), la bretxa salarial s'incrementa a mesura que augmenta l'edat, de manera que la diferència dels salaris entre homes i dones oscil·la entre els 619 euros anuals a les treballadores menors de 18 anys i els 10.442 euros anuals a les de més de 65 anys.

Segons el VIII Informe 'Breta salarial, sòl enganxós i sostre de vidre' elaborat pels tècnics d'Hisenda, la bretxa salarial a Espanya s'observa a les franges d'edat en què es concentra la criança de fills i la cura de la gent gran.

D'aquesta manera, és mínima entre els 26 i els 35 anys (-13,1%), però la tendència de la bretxa relativa es trenca entre els 36 i els 45 anys (-23,8%) i continua augmentant amb l'edat fins que es dispara, singularment, a partir dels 65 anys (-61,6%), confluint en aquestes edats diverses circumstàncies explicatives, entre elles, haver subordinat la seva carrera professional a les cures de fills i grans.

Des de Gestha, sostenen en aquest informe que el pes de les cures llasta la promoció professional de les dones, malgrat la millora de la preparació i qualificació.

La bretxa salarial mitjana és de 5.000 euros

L'estudi revela que la bretxa salarial és de 5.000 euros entre homes i dones i que les dones necessitarien guanyar un 24,8% més per igualar el sou dels homes.

Per comunitats autònomes, les bretxes salarials mínimes entre els 26 i 35 anys són a les Canàries (-2,7%) i les Balears (-6,3%). Al costat contrari, les bretxes mínimes més elevades es troben a Astúries (-19,8%) i Aragó (-17,4%).

Per la seva banda, els majors augments de la bretxa salarial entre els 36 i 55 anys es produeixen a Madrid -que també augmenta substancialment entre els 46 i 55 anys-, Astúries i Aragó, registrant menors augments a les Canàries, les Balears i Múrcia.

Les majors bretxes salarials a partir dels 65 anys es produeixen a Madrid (-15.491 euros), Catalunya (-14.077) i el País Valencià (-9.596); i les menors bretxes són a Castella-la Manxa (-5.425 euros), Extremadura (-6.163) i Castella i Lleó (-6.978).

Biaixos de gènere a l'educació

La precarització laboral de les dones arriba des de ben aviat. A l'educació és quan es comença a desconstruir el cervell de les dones perquè entenguin que visquin en un món on tenen menys oportunitats, i això s'acaba projectant a l'hora de formar-se.

El 69 per cent de les dones graduades universitàries o que actualment estan cursant els seus estudis considera que hi ha biaixos de gènere a l'hora d'escollir formació universitària, segons conclou l'informe 'Dona i universitat: Quins factors influeixen en l'elecció dels estudis? ', de la Fundació CYD.

L'enquesta, adreçada a 800 dones des de 18 a més de 64 anys, posa en relleu que el 43 per cent opina que a les dones se'ls orienta des de petites cap a àmbits d'estudi relacionats amb la cura com l'educació, la salut o els serveis socials.

En aquest sentit, un 15% de les entrevistades creu que les dones solen descartar en major mesura àmbits més tecnològics i tècnics, i un 11% que tendeixen a no considerar-se suficientment preparades, per la qual cosa opten per altres disciplines.

Per grups d'edat, les dones més joves (18-24 anys) són les que consideren que hi ha més biaixos de gènere (79%). En canvi, a mesura que avança l'edat disminueix aquesta percepció i en les més grans de 64 anys aquest percentatge baixa al 59 per cent.

A més, un 27% diu que s'ha sentit influïda per aquests biaixos a l'hora d'escollir els estudis universitaris, la professió o les dues opcions. Per grups d'edat, les més joves (18-24 anys) se senten més influïdes (33%) que el grup de més edat (19%).

Sobre el foment de la diversitat de vocacions des de l'escola, el 39% de les enquestades creu que, a la seva època d'estudiants a l'escola, l'escola no promovia la diversitat de manera equitativa. Com més edat i anys transcorreguts des de l'etapa escolar, més gran és la percepció de l'orientació professional basada en estereotips de gènere (51% per a més grans de 64 anys, 26% per a les joves de 18 a 24 anys).

Moltes dones acaben en sectors relacionats amb les cures

Pel que fa als àmbits d'estudi amb més presència de dones, l'estudi mostra que són educació (17%); arts, humanitats i llengües (15%); salut i serveis socials (14%); i negocis, administració i dret (11%). A la banda oposada hi ha agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca (0,4%); matemàtiques i estadística (1%); arquitectura i construcció (2%); informàtica i tecnologia (3%); i enginyeries (4%).

"Aquesta distribució es manté constant al llarg del temps en els diferents grups d'edat: no hi ha una variació significativa entre el que han estudiat les més grans de 64 anys i les joves d'entre 18 i 24 anys", sosté Ángela Mediavilla, responsable del gabinet tècnic de la Fundació CYD.

Pel que fa a les raons principals per a l'elecció dels estudis, destaca l'afinitat per la matèria (43%), seguida per la vocació (22%) i les bones sortides laborals (19%). Aquesta última motivació té més pes per al grup d'enquestades d'entre 35 i 49 anys (27%), mentre que entre les més grans (65 i més edat) hi va haver un percentatge més alt que es va guiar per influències de l'entorn (11% davant el 8 % del total).

A més, un 45% de les enquestades afirma que el context social i cultural no ha influït en l'elecció dels estudis; un 30% es va decantar per estudis que solen ser útils per a la societat i un 18% per estudis que tenen prestigi i bona projecció econòmica; i un 3% contesta que va optar per estudis amb més presència femenina, evitant carreres considerades com a més masculines.

En cas de tornar a haver de triar els seus estudis, un 61% de les enquestades assegura que escolliria els mateixos estudis o similars i un 4% optaria per una altra formació que no fos universitària.

Per segments d'edat, el 26% de les enquestades entre 25 i 49 anys canviaria els estudis per altres amb més i millors sortides laborals davant el 17% del total. És al grup d'edat de les enquestades de 35 a 49 anys on hi ha una majoria que no optaria pels mateixos estudis universitaris (51% davant del 39% del total), i són les dones d'entre 25 i 34 anys les que afirmen amb un percentatge més alt (8%) que no tornarien a cursar estudis universitaris (enfront del 4% del total).

Pel que fa a l'origen familiar de les dones universitàries, la majoria de les enquestades (63%) afirma que els seus progenitors no tenen estudis universitaris, mentre que un 37% diu que com a mínim un dels pares va cursar estudis universitaris. Per grups d'edat, no és fins al segment de 18 a 24 anys on s'inverteix aquest escenari: el 28% té tots dos progenitors amb estudis, el 19% la seva mare i el 9% el seu pare.

En els grups d'enquestades més grans de 34 anys el percentatge de pares amb estudis és més gran que el de mares, sent aquesta diferència més pronunciada en el grup de 65 i més edat, on el percentatge de pares amb estudis universitaris és del 19 per cent i el de mares és únicament del 4%.

El percentatge d'enquestades els progenitors dels quals no tenen estudis universitaris va disminuint conforme més joves són: 44 per cent per a les de 18-24 anys i 62 per cent per a les de 25-34 anys, davant més del 70 per cent per a les de 50 i més edat.

Finalment, preguntades sobre si consideren que la seva formació és d'acord amb el seu lloc de treball, un 40% de les dones creu que sí. D'altra banda, un 28 per cent de les enquestades actualment no treballa, i aquest percentatge és el majoritari (a causa del període de jubilació) en les de 65 i més edat, i d'un 24 per cent, en les dones entre 50 i 64 anys .