Tallinn és una de les ciutats més boniques del món, entre altres coses, perquè pots visitar-la i gaudir-la a qualsevol estació de l'any. El fred a l'hivern és suportable i, a l'estiu, no sobra una jaqueta. Tallinn és la capital d'Estònia i es troba al nord d'aquell espai comú que anomenem Europa i on tenim la sort de viure. No és que ho digui jo, sinó que també ho diu la xifra de 700 milions de visitants de tot el món. Com a mínim, dobleguem al segon continent, Àsia, i tripliquem als Estats Units. El secret d'aquest plat combinat que és Europa és la seva història, la seva cultura mil·lenària que, en alguna mesura, es troba a cadascun dels països ia molts dels seus pobles. Tallin hi contribueix de manera substancial. Els que hagin visitat la ciutat estaran d'acord amb mi i, els que encara no ho han fet, espero que ho estiguin després de veure les imatges i el vídeo que acompanyen aquest nou article. Perquè, no ho oblidin aquest 2024, la vida continua sent el camí, gaudeixin d'aquest viatge. El proper és sideral.
Al mapa inicial es pot veure la ubicació d'aquest petit país l'extensió del qual és semblant a la de la Comunitat d'Aragó. Al llarg de la seva història ha estat a les mans dels principals països de l'entorn, especialment d'Alemanya i, des del final de la Segona Guerra Mundial, de Rússia. El 1991, Estònia va deixar de formar part de la Unió Soviètica i tres anys després, els tancs russos van abandonar el país. Avui dia, no sé si tenen a la seva agenda tornar. La distància entre Tallinn i Sant Petersburg és de tan sols uns 350 km i alguns viatgers aprofiten per visitar aquesta fabulosa ciutat russa. És una pena que, compartint tantes coses amb Rússia, les relacions siguin sempre tan dolentes. Al meu entendre, tota la tensió de l'entorn se solucionaria integrant Rússia a la Unió Europea. El poble rus estaria encantat i si no, que els preguntin als estonis si viuen o no viuen bé fora de la dictadura del proletariat. A Àsia, li poden donar l'altra mà, “mènage a trois”.
El més bonic de Tallinn és la ciutat vella, declarada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat fa poc més de vint anys. Des de llavors s'ha cuidat cada detall i pràcticament s'ha convertit en una zona de vianants on els vianants passegen pels seus empedrats carrers entre edificis singulars, gaudint de colors, olors, sabors i d'un ambient que ens acosta a la seva llarga història i la seva rica cultura. L'entrada que apareix a la fotografia és pel carrer Viru. Les dues torres són una mostra de la muralla, al voltant de dos quilòmetres, que protegia la ciutat durant l'edat mitjana. Aquestes torres han esdevingut símbol de la ciutat. Les dues fotografies, del mateix lloc, permeten fer-se una idea de com és Tallinn en estacions diferents. I un es pregunta quan anar a Tallin? Com deia el meu pare, “cadascú es llaura la seva pròpia ventura”. Qui tingui dubtes, que no descarti cap opció.
Ja hem passat les belles torres bessones, les nostres, no les de Nova York, construïdes al segle XIV i ens trobem a la ciutat antiga. A l'estiu, l'heura arriba gairebé a les teulades vermelloses i còniques i, a l'hivern, la seva nuesa i la de l'entorn són gairebé un retorn al passat. I dic gairebé, perquè en aquells temps estaven unides per una porta per on, com a molt, podien passar carros i carretes. Tot el que veurem a la ciutat medieval es troba als peus d´un turó, Toompea, des d´on es té una vista panoràmica. S'hi troben la Catedral Major, la Catedral Ortodoxa Alexandre Nevsky o el Parlament d'Estònia.
El carrer Viru és ple de comerços, restaurants i de joves animadors locals que us acompanyaran fins a la Plaça de l'Ajuntament. L'ambientació medieval, sobretot a l'estiu, amenitza el recorregut, tot i que ja n'hem comentat més d'una vegada que té els avantatges i els inconvenients. També trobaràs aquesta ambientació a locals i restaurants, entre ells, l'Olde Hansa s'emporta la medalla d'or i també la teva cartera. Hi ha artesans en petits tallers, als estrets carrers adjacents, i estan oberts perquè puguis veure com elaboren els seus productes, ja siguin de fusta, de ceràmica, de vidre o teixint als seus telers. Com m'agradaria aquesta ambientació al meu petit poble dels Pirineus! Vaja, fins i tot jo col·laboraria.
Per a molts la joia de la corona és la Plaça de l'Ajuntament. Es troba al centre històric, la seva superfície és quadrada i, pam més pam menys, diria que és immensa. Les façanes dels edificis que l'envolten harmonitzen a la perfecció i hi destaca el de la seu de l'Ajuntament. Es va construir l'any 1400, és d'estil gòtic i la torre, octogonal, gairebé arriba a les entranyes del cel. Encara que no ho sembli, a totes les èpoques de l'any batega el cor de Tallinn: amb el seu mercat nadalenc, dels més importants del món; amb el carnestoltes medievals, orientat a recordar les tradicions i no a fer l'animal; amb els concerts, les terrasses… I, per si un es queda “pasmao”, amb la farmàcia més antiga d'Europa, oberta actualment i on es facilitava, entre altres pocions pols d'unicorn per aixecar…, l'ànim.
Amb l'ànim aixecat, continuem el recorregut per la ciutat medieval que ens sorprèn amb cada pas que fem. Al carrer Pikk, trobem l'ornamentada porta d'una de les cases més antigues de la localitat, anomenada també “Les Tres germanes”; en altres, la Porta Costera o la Torre Margarida la Gorda; el Passatge de Katarina, segle XIV, anomenat així perquè un dels seus murs va formar part de l'Església de Santa Catalina. En fi, uns carrers medievals on es podria rodar una pel·lícula d'època sense cap despesa addicional. Tant en aquest passatge com als carrerons que es troben als peus de la muralla, hi ha diversos tallers d'artesans on es treballa com ho feien en aquells temps. Sense adonar-nos, arribem a la Plaça dels Mestres, on un pot fer-se un descans i prendre's un refresc o una xocolata calenteta.
Reprenem la marxa i, xinès xano, a les muralles arribem. La xocolata, em refereixo a la presa a la Plaça dels Mestres, no a l'haixix, ens posa en forma per recórrer els més de 2 km de muralles i veure les 35 torres que les uneixen i que es van construir per vigilar i defensar la ciutat. Totes es conserven en perfectes condicions, gràcies a l'Altíssim (ja veieu com està quedant Gaza gràcies al “baixíssim”). La seva forma circular, la teulada cònica i la senzillesa harmonitzen a la perfecció, i podem veure'l recorrent un dels trams oberts, com el que va des de la Torre Nunna fins a la torre Sauna. Des dels miradors es pot veure diferents zones de la ciutat, com el Jardí del Rei Danès i algunes estàtues de monjos encaputxats, col·locats fa pocs anys per completar aquest ambient medieval que es respira a tota l'antiga ciutat.
A dalt del turó de Toompea hi ha la cridanera Catedral Ortodoxa d'Alexander Nevski, construïda a finals de 1800, quan Tallin i tot Estònia, Letònia i Lituània formaven part d'un Imperi Rus que banyava els peus a la vora del Mar Bàltic. D'aquells temps només en queda de l'imperi una part, Kaliningrad, al sud de Lituània i sense connexió directa amb Rússia. Hi va haver un temps en què es va voler destruir la catedral per oblidar tota empremta russa, una estupidesa tan grossa i feixista com si es volgués destruir la Mona Lisa, Gioconda, per oblidar Leonardo da Vinci. Per continuar demanant perdó pels pecats comesos per la humanitat i que se segueixen cometent, es poden recórrer altres llocs de culte com l'Església de Sant Olaf, la Catedral de Santa Maria, la de l'Esperit Sant o la de Sant Nicolau. La torre d'aquesta última es veu des de tota la ciutat i on avui, a més de resar en algun racó, podem gaudir veient La Dansa Macabra, una pintura de Bernt Notke del segle XV i de la qual es conserven 30 metres. Missatge encriptat: «Nicolàs, quan vagis, no te la perdis».
Anem acabant, i, per això, que millor que un atracament final. I un, agafant-se la mà a la barbeta, es diu «Sí, però on?». I dic jo, «doncs…, a Olde Hansa», el restaurant medieval més famós de la ciutat on, a més de gaudir amb les receptes elaborades fa centenars d'anys, estaràs acompanyat de trobadors en un entorn adequadament decorat perquè et sentis una cosa semblant a com se sentien els tallinesos a l'Edat Mitjana. Fins i tot els cambrers posen per part seva i el viatge al passat està garantit amb unes quantes copes de Vana Tallin, un licor que conforta i expandeix ment i cos cap als quatre punts cardinals. Pel que fa als preus, ja vaig fer algun comentari anteriorment, però, perquè preocupar-se si la chicha és bona.
Ara sí, acabo, agraint de cor el temps que els lectors fan servir per arribar fins al final dels articles i ho faig amb aquesta última foto de Tallinn, la Plaça de la Llibertat. S'hi troba l'església de Sant Joan i banderes d'Estònia, que onegen amb vents de nord, vestides amb el blau del cel, el negre de la terra i el blanc de la pau i de la llibertat. Gràcies, lectors, per a vosaltres escric perquè no us limiteu a pressionar amb el dit l'emoticona que ho resumeix tot, sinó que us asseieu, sense precipitacions, a llegir. Avui dia, ni el Parlament està per la tasca de protegir aquesta activitat. Espero que les famílies i les escoles assuteixen els nens a llegir, perquè no hi ha res més progre en aquests temps que dir: “jo llegeixo”. Vergonya ens hauria de fer estar a la cua d'aquestes arts a Europa!
Febrer del 2024, seguim caminant.