La festa de Sant Jordi, el 23 d'abril, és un dels esdeveniments més emblemàtics del calendari català celebrat amb fervor patriòtic. Tot i això, l'essència mateixa d'aquesta festivitat, representada per la rosa, s'enfronta a una paradoxa descoratjadora: la dependència d'importacions.
La globalització ha minvat la producció local de roses a Catalunya, deixant un sol productor local, Flors Pons, de Santa Susanna (Alt Maresme), per abastir la demanda.
Aquest any, es preveu una producció similar a la de l'any anterior, al voltant de 40.000 roses, amb la perspectiva de disminuir-la els propers anys segons les condicions del mercat, segons declaracions de Joan Pons, un dels responsables de l'empresa, a Nació Digital.
Les prediccions de l'any passat s'han confirmat tràgicament. Un dels darrers dos productors de roses a Sant Jordi 2023 ha tancat les portes.
Flores Bertran de Teià, amb tres generacions d'història al cultiu de roses, ha vist la seva producció disminuir gradualment fins a quedar reduïda a unes 40.000 unitats, incapaç de competir amb les importacions.
La família Bertran ara s'ha diversificat cap a altres flors, com hortènsies, poinsettias, dàlies i cales de colors, mentre compra roses colombianes per a Sant Jordi, reconeixent-ne la qualitat superior i l'avantatge dels climes estables als països productors.
Mentrestant, el cultiu de roses a Catalunya s'enfronta a desafiaments addicionals, com ara la competència deslleial d'importacions més barates i la lluita contra plagues sense els recursos adequats.
Una situació alertada des de fa temps
El declivi de la rosa catalana és una agonia llargament anunciada. A les dècades passades, el Maresme solia satisfer la major part de la demanda de roses per a Sant Jordi, però ara representa menys de l'1% de la producció total requerida.
La manca de relleu generacional en el cultiu de roses i la creixent dificultat per trobar treballadors disposats a assumir l'ardu treball agrícola agreugen la situació.
Flors Pons, l?únic productor restant, enfronta decisions difícils sobre el futur del cultiu de roses. La reducció gradual de l'àrea de cultiu és una mesura per equilibrar els costos, mentre que l'empresa s'enfoca en altres flors més rendibles, com ara l'eucaliptus.
Mentrestant, els Bertran exploren mercats estrangers i noves oportunitats per sobreviure.
El declivi de la rosa catalana no és només una pèrdua econòmica, sinó també cultural. El Maresme, històricament conegut per la seva producció de flors, enfronta un futur incert mentre lluita per mantenir viva una tradició que mai va ser el seu orgull i sustento.