L'obra 'Las doce de allá' en un teatre

'Les dotze d'allà' al cicle de teatre llatinoamericà (Sala Fènix)

La identitat i el desarrelament són els eixos de text dramàtic de la Companyia Polaroid que presenta la Sala Fènix

Barcelona celebra aquestes setmanes un cicle de teatre llatinoamericà que té com a protagonista la República Argentina i vol apropar al públic català la creació dramàtica que es desenvolupa als teatres de l'altra riba de l'Atlàntic. Aquest projecte es desenvolupa en diversos espais de proximitat, un d'ells la sala Fènix del carrer Riereta on s'ha presentat “Les dotze d'Allà”, muntatge la dramatúrgia del qual signa la companyia Polaroid formada per Francisco Baglietto, Pablo Vega, Achu Viotti.

Es tracta d'un text dramàtic que, tal com expliquen els seus creadors, pretén reflectir com “a la terra promesa pels “nonos” (avis) els personatges assumeixen una nova identitat però no poden evitar la sensació universal de desarrelament, que fins i tot des dels privilegis ètnics, legals i culturals que podem habitar alguns migrants, genera angoixa davant de la identitat perduda i l'eterna perifèria que sorgeix de la sensació de no haver-se anat del tot i de no estar encara arrelat”. Tot això desenvolupat en tres episodis o històries amanides per una escenografia esquemàtica però suggeridora.

El to general de l'obra és distès i marcadament humorístic, cosa que fa que els problemes de desarrelament o d'identitat subjacents no accentuïn el dramatisme de les situacions, sinó que més aviat ho temperin. Tot això amb una interpretació que tracta de ressaltar la complicitat que hi ha hagut en la relació existent entre els tres personatges, de manera que aquests es comporten amb la naturalitat que seria pròpia de contextos reals. En aquest sentit, resulta molt meritori el treball actoral, encara que també seria desitjar que s'evités l'excés la reiteració del recurs a col·locar les mans a les butxaques, en gest poc ortodox. Caldria així mateix afegir que el desenvolupament de l'acció dramàtica resulta en línies generals correcte, encara que en la darrera fase, quan els intèrprets es dediquen a menjar i Nadóre amb alguna simulació més que figurada, el ritme es fa una cosa premisa.

A més de la Sala Fèlix han intervingut al cicle La Badabadoc amb “Una” per la companyia Timbre 4, així com ”Família d'artistes” i “El tipus” de la companyia Moscou Teatre i la Sala Versus Glòries amb “Com si passés un tren” de la companyia Lorena Romanin.