Dues ciutats espanyoles, entre les cent ciutats més sostenibles del món el 2024

Amsterdam és la ciutat més sostenible del món, mentre que Madrid ocupa la posició 50 i Barcelona, la 54 al rànquing mundial, segons l'Índex de Ciutats Sostenibles 2024 elaborat per Arcadis, que continuant amb la Península Ibèrica, situa Lisboa al lloc 27.

L'informe revela algunes disparitats entre les ciutats sostenibles líders, com ara Amsterdam, que ocupa el primer lloc; Rotterdam, que ostenta el segon; Copenhaguen, en tercera posició; Frankfurt, en quarta, i Munic, que se situa en cinquè lloc, i les endarrerides, en particular les potències nord-americanes com Nova York, Boston i Washington DC, a les posicions 48,56 i 65, respectivament.

Es tracta de la sisena edició de l'Índex de Ciutats Sostenibles (SCI) d'Arcadis, que classifica cent ciutats mundials en tres pilars de la sostenibilitat: planeta, persones i beneficis, i contempla 67 paràmetres diferents per posar en relleu l'evolució de la comprensió de la sostenibilitat urbana.

A més, aquest any ha sumat el pilar 'Progreso', que mesura el canvi al llarg del temps per demostrar l'impacte de les intervencions en matèria de sostenibilitat realitzades a l'última dècada.

Entre les dades clau figuren la contaminació atmosfèrica, la gestió de residus i la inversió en infraestructures amb baixes emissions de carboni, així com factors com ara els resultats econòmics, l'equitat social i la resistència a les catàstrofes naturals.

Europa domina els primers llocs

Les ciutats europees dominen els primers llocs del SCI. En particular, les quatre ciutats alemanyes incloses a l'índex (Frankfort, Munic, Hamburg i Berlín) se situen entre les deu primeres, impulsades pels seus èxits en matèria de sanejament de l'aigua i gestió de residus, així com per les baixes emissions de gasos defecte hivernacle.

Els bons resultats al pilar 'Planeta' s'associen amb l'èxit general, com demostra el fet que vuit de les deu millors ciutats al pilar 'Planeta' també s'hagin situat entre les deu que encapçalen l'índex.

Aquest apartat es compon d'indicadors com ara els sistemes energètics sostenibles i el transport de baixes emissions, cosa que suggereix que es tracta de "poderoses eines per a la sostenibilitat urbana, que haurien de ser punts clau per a les ciutats que busquen un canvi significatiu".

Madrid destaca per la producció d'energia renovable

Madrid, amb la posició 34 del pilar 'Planeta', se situa a la part superior d'aquest apartat gràcies a la seva alta proporció de producció d'energia renovable.

Aquesta posició està recolzada pels baixos nivells d'emissions de gasos d'efecte hivernacle a la capital, cosa que col·loca la ciutat en "una posició destacada per desenvolupar i implementar tecnologies i processos que accelerin la transició cap a la neutralitat climàtica".

Barcelona, amb la posició 31, ocupa un lloc al terç superior de les ciutats en aquesta àrea i supera Madrid convertint-se en la ciutat més ben classificada d'Espanya. Segons Arcadis, la ciutat té "una excel·lent proporció de modes de transport sostenibles".

Amèrica del Nord domina "benefici"

L'índex d'aquest any també destaca la troballa que un alt rendiment a la mètrica de 'Profit' o 'Benefici' no es produeix necessàriament a costa de la sostenibilitat mediambiental.

L'informe subratlla que una economia pròspera ha de donar suport a la inversió en infraestructures, fonts d'energia alternatives, iniciatives ecològiques i programes socials.

Amsterdam, la ciutat més sostenible del 2024, ocupa el primer lloc al pilar de 'Beneficis', on destaca en renda i nivell de vida, ocupació i infraestructures de transport.

Tot i l'èxit d'Amsterdam, les ciutats nord-americanes dominen el pilar de 'Benefici'. San Francisco, Dallas, Chicago, Houston, Nova York i Seattle figuren entre les deu primeres quant a beneficis gràcies a la facilitat per fer negocis, el PIB per càpita i les taxes de feina.

Tot i això, encara que aquestes ciutats presumeixen d'un gran èxit empresarial, les seves baixes classificacions generals demostren que els nivells salarials i de vida no segueixen el ritme del creixement econòmic, sosté l'informe.

Per ascendir a la classificació, les estratègies de desenvolupament integrador seran fonamentals i l'informe deixa clar que les ciutats nord-americanes i europees s'han d'inspirar mútuament per continuar avançant de manera sostenible a tots els pilars.

Avanç europeu en "progrés"

Pel que fa al pilar 'Progrés', en l'última dècada moltes ciutats europees han continuat avançant a passos de gegant, malgrat els seus punts de partida altament sostenibles, per consolidar la seva posició en els primers llocs de l'índex.

Lisboa, Amsterdam, Rotterdam, Varsòvia, Copenhaguen, Frankfurt, Munic, Hamburg o Berlín han mantingut el seu impuls per figurar al terç superior del pilar de progrés i al terç superior de l'índex en general.

Això és degut, en el cas de Lisboa en particular, a un augment notable en l'educació de les dones ia l'increment en la quantitat de metges per cada 1.000 habitants.

Mentrestant, encara que apareixen en un lloc baix de la classificació general, el predomini de ciutats asiàtiques com Jakarta, Wuhan i Xangai al capdamunt del pilar 'Progrés' demostra que, en ciutats amb escasses infraestructures o pràctiques sostenibles prèvies, els primers passos poden tenir un impacte enorme a l'hora de generar impuls per a nous avenços.

Queda molt per fer per assolir els ODS

El director de Ciutats Globals d'Arcadis, John Batten, ha afirmat que "les ciutats tenen un paper fonamental en l'avenç de l'agenda de desenvolupament sostenible".

Tot i això, ha dit, la seva avaluació dels avenços mostra que "queda molt per fer per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible d'aquí al 2030".

"Amb només 2.000 dies per endavant el repte consisteix a seguir superant els límits de la innovació. Ja sigui, ampliant les iniciatives d'energies renovables, integrant les consideracions climàtiques a la planificació de les infraestructures, millorant la mobilitat mitjançant la gestió intel·ligent del trànsit o recolzant la rehabilitació dels edificis existents mitjançant la planificació i la inversió, sempre hi ha aspectes en què millorar", ha considerat.

Segons la seva opinió, a mesura que s'acosta la data límit del 2030 "les ciutats han de basar-se en els seus èxits, identificar àrees de progrés i fomentar la col·laboració per abordar els reptes amb més urgència i determinació".