L'esclat de la guerra d'Ucraïna fa gairebé dos anys va provocar a escala internacional un descens col·lectiu de la sensació de benestar de la població, independentment de l'edat, el sexe, les opinions polítiques o qualsevol altre atribut que tinguessin les persones interrogades, segons un estudi internacional dirigit pels psicòlegs Julian Scharbert i Mitja Back, de la Universitat de Münster (Alemanya).
No obstant això, els trets individuals de personalitat tenen un paper decisiu pel que fa a la recuperació del xoc. L'estudi es va basar en unes 45.000 enquestes individuals fetes a 1.300 persones de 17 països europeus, amb la participació de més de 50 investigadors. Els resultats de l'estudi s'han publicat ara a la revista Nature Communications.
La investigació, realitzada entre finals del 2021 i l'estiu del 2022, va permetre observar el rumb dels estats d'ànim que els entrevistats van experimentar dia a dia les setmanes que van envoltar l'esclat de la guerra.
"Normalment, no és possible examinar esdeveniments tan impactants en un marc temporal precís i, alhora, amb un abast geogràfic tan ampli", segons Mitja Beck. Les dades són "úniques", afirma. Els investigadors es van concentrar en persones d'Europa, en un període de dos mesos al voltant de l'esclat de la guerra, el 24 de febrer del 2022.
Creix l'estrès mental col·lectiu
Així, segons l'estudi, l'estrès mental col·lectiu mesurable és més gran que després de la catàstrofe nuclear de Fukushima el 2011 i després del confinament de la Covid el 2020.
D'altra banda, durant el període enquestat, la sensació de benestar dels europeus va ser significativament menor que la dels habitants de la resta del món. L'enquesta no ofereix cap indici de connexió entre els nivells de preocupació i la solidaritat activa, per exemple mitjançant donacions o participant en manifestacions.
Es va observar un deteriorament del nivell mitjà de salut mental els dies en què la guerra va tenir una presència especialment forta als mitjans de comunicació.
L'estudi, centrat en la salut mental, afegeix una dimensió nova al debat sobre les conseqüències humanitàries, polítiques i econòmiques de la guerra.
Mentre que el benestar de la gent era estable abans que esclatés la guerra, hi va haver un empitjorament col·lectiu el dia de la invasió russa. Tot i això, quan van analitzar la qüestió de la recuperació de la gent després d'aquest xoc, els investigadors es van trobar amb diferències sistemàtiques.
"En comparació de les persones que tenien una personalitat estable, les que tenien una personalitat més vulnerable i menys estable no s'havien recuperat un mes després del començament de la guerra", explica Julian Scharbert, estudiant de doctorat i autor principal de l'estudi.
"A més de les conseqüències òbvies de la guerra, com el flux de refugiats i la interrupció de les cadenes de subministrament, hi ha dimensions menys evidents: l'impacte de les notícies i les imatges diàries a la psique", assenyala Scharbert.
"Les nostres dades indiquen que els actors polítics i socials haurien de centrar-se en la salut mental també en temps de crisi, especialment en el cas de les persones que, en tot cas, són més vulnerables a l'estrès", afirma.
Els investigadors assenyalen que és probable que els habitants d'Ucraïna i Rússia hagin estat sotmesos a nivells molt més elevats d'estrès, però no es disposa de dades sobre aquests països.