Espanya va arribar el 2023 al rècord en carència material severa a llars amb nens

Espanya ha aconseguit el 2023 el rècord històric en carència material severa a les llars amb nens i adolescents, segons revela l'Anàlisi de l'Enquesta de Condicions de Vida 2024, que ha presentat aquest dilluns en roda de premsa la Plataforma d'Infància. En concret, segons la Plataforma, els nens i adolescents amb falta o insuficiència de recursos materials bàsics necessaris per a una vida digna i adequada ha augmentat al 10,8% el 2023, fet que suposa 4,8 punts percentuals més que les dades prepandèmia de 2019.

Així, l'any passat la carència material severa va afectar 867.000 nens i adolescents. Per trams dedat, de 0 a 3 anys, al 9,8% de menors de 18 anys; de 4 a 12, al 10,4%; i de 13 a 17, a 11,9%. En aquesta mateixa línia, afegeix que el 2022 els menors de 18 anys amb carència material severa era del 10,1%, mentre que el 2015 del 9,1% i del 2008 del 5,5%.

De l'informe se'n desprèn que més d'un de cada deu nens adolescents viuen amb mancances materials severes. En concret, el 22,7% de les persones de llars amb nens i adolescents en risc de pobresa tenen mancances materials severes davant del 6,3% que no estan en risc de pobresa.

Per comunitats, l'estudi reflecteix que les Canàries presenten les taxes més altes de carència material severa (23,1%) i llars amb baixa intensitat d'ocupació a la infància (18,7%) en comparació amb la resta d'Espanya. Igualment, l'anàlisi mostra que la taxa de risc de pobresa o exclusió social AROPE a la infància s'ha incrementat en 1,7 punts, passant del 32,2 % l'any 2022 a un 33,9% l'any 2023. Mentrestant , per al conjunt de la població l'increment ha estat de 0,7 punts, situant-se al 26,9%.

L'estudi de la Plataforma d'Infància també revela que pertànyer a famílies nombroses i monomarentals, amb un nivell formatiu baix o ser nens i adolescents amb pares i mares d'origen estranger, augmenta el risc de pobresa. En aquest sentit, l‟informe reflecteix que entre 13 i 17 anys la taxa de pobresa i/o exclusió social és del 37,1%; entre 4 i 12 anys, del 32,6%; i entre 0 i 3 anys, del 31,8%.

Plataforma d'Infància també exposa a l'anàlisi que l'augment de la taxa de risc de pobresa i exclusió social a la infància en els últims dotze mesos no s'ha manifestat amb la mateixa intensitat a totes les comunitats. Així, destaca que regions transfrontereres com les Canàries, Ceuta i Melilla tenen una població infantoadolescent molt vulnerable i un alt risc de pobresa infantil. A més, recalca que Andalusia, Múrcia i Extremadura tenen taxes de reg de pobresa en infància i adolescència molt elevades.

Pel que fa a la pobresa energètica i alimentària a la infància a Espanya, aquesta presenta els registres més alts des que es compten amb dades. El 19,9% de les llars amb nens i adolescents no poden mantenir la vivenda a una temperatura adequada. En aquest sentit, les famílies monoparentals són les que presenten un percentatge més elevat, un 33,9%, amb un increment de 7,1 punts. 6,9%

No es pot permetre menjar proteïnes animals cada dos dies

A més, el 6,9% dels nens i adolescents menors de 18 anys (més de 550.400) no es poden permetre menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies. Segons l'informe, les llars monoparentals són les que presenten el percentatge més elevat sobre aquest tipus de carència, l'11,5%, amb un increment de 4,1 punts.

De l'informe també se'n desprèn que el 2023, el 42,8% dels nens i adolescents s'han vist afectats per la falta de capacitat econòmica per fer front a imprevistos, cosa que representa un augment anual de 4 punts percentuals. Així mateix, el 34,1% no es poden permetre sortir de vacances durant almenys una setmana a l'any. Així, per part de la Plataforma d'Infància proposen a l'anàlisi una ajuda a la criança de caràcter universal a través de deduccions fiscals reemborsables.

"És una política que no només reduirà substancialment la pobresa, sinó que també recolzarà les famílies amb nens i nenes que estiguin en pobresa o estiguin en una situació límit, o fins i tot encara que no ho estiguin, pel desemborsament econòmic que suposa la cura dels nens i nenes", ha apuntat el director de la Plataforma d'Infància, Rodrigo Ibarra.

També ha afegit que és "important" que la Llei de família abordi el compromís amb la directiva de conciliació europea que obliga a remunerar quatre mesos el permís parental.

Proposa "facilitar" el procés burocràtic del CAPI

D'altra banda, ha denunciat que el complement d'ajuda a la infància (CAPI) no està arribant. En aquest sentit, ha demanat "millorar-la" i "facilitar" el procés burocràtic de presentació, de documentació, "per justificar que està en condicions de ser potencialment beneficiari i es faci d'una manera més àgil, amb menors tràmits i facilitant l'accés a aquesta política de rendes". Alhora, ha demanat "millorar" l'Ingrés Mínim Vital (IMV), així com les Rendes Mínimes d'Inserció.

En matèria d'educació, Plataforma d'Infància demana avançar en el compromís de la universalització de l'educació 0-3 de qualitat, perquè es garanteixi l'accés als infants en situació de risc de pobresa i/o exclusió social, així com aquells amb discapacitat, mitjançant beques i tarifació social.

En aquesta línia, sol·licita crear polítiques específiques per als adolescents entre 13 i 17 anys amb plans específics per prevenir l'abandó i el fracàs escolar. Finalment, proposa augmentar la despesa pública en beques i ajuts a l'estudi des del 0,21% del PIB actual al 0,44% del PIB el 2025, així com adoptar un Pla Estatal d'Inclusió Educativa contra totes les formes de segregació i garantir-ne el accés al menjador escolar a tots els infants en situació de pobresa.