Calor emoji

Espanya es col·loca com el país amb més mortalitat per culpa de la calor

Espanya registra 39,9 morts addicionals per cada 100.000 habitants

Espanya lidera l'augment de la mortalitat per calor a Europa aquest segle, segons un estudi recent. L'informe, elaborat per 69 investigadors i publicat a la revista 'The Lancet Public Health', analitza 42 indicadors sobre la relació entre el canvi climàtic i la salut a Europa.

Les dades revelen un increment significatiu en les morts relacionades amb la calor a la majoria dels països europeus. Per exemple, Espanya registra un augment notable, amb 39,9 morts addicionals per cada 100.000 habitants entre els períodes analitzats.

Aquesta tendència a l'alça s'observa al 94% de les 823 regions estudiades, afectant de manera desproporcionada les dones.

L'informe també destaca un índex de vulnerabilitat a la calor, que mostra un augment del 9% a Europa entre el 1990 i el 2022, especialment al sud del continent.

A més, s'assenyala un increment del 41% del nombre de dies d'onades de calor a Europa, amb impactes significatius a regions com el sud d'Espanya, Grècia i alguns països de l'est.

Rachel Lowe, directora de The Lancet Countdown a Europa, emfatitza que el canvi climàtic ja està tenint greus repercussions en la salut de les persones a tot Europa.

Lowe insta a prendre mesures urgents per abordar aquests impactes negatius a la salut, que van més enllà de les morts relacionades amb la calor i inclouen malalties infeccioses emergents, inseguretat alimentària i problemes d'aigua.

L'informe també aborda l'estrès tèrmic, assenyalant un augment en les hores de risc per a l'activitat física, cosa que pot contribuir a un risc més gran de malalties no transmissibles.

A més, es ressalta la disparitat geogràfica en els impactes del canvi climàtic, amb el sud d'Europa més afectat per la calor i el nord per altres malalties com ara la malaltia de Lyme i l'encefalitis.

El document subratlla la necessitat d'abordar el canvi climàtic com un problema de justícia social i ambiental, amb una crida a una transició cap a energies netes i polítiques climàtiques centrades en la salut i el benestar.

Tot i això, s'adverteix que el ritme actual de progrés a Europa és insuficient per assolir la neutralitat de carboni abans del 2100, segons les estimacions actuals.

Per complir amb les recomanacions de l'IPCC d'aconseguir zero emissions netes per al 2040, cal una reducció tres vegades més gran en les emissions dels sistemes energètics europeus.

En última instància, els investigadors posen èmfasi en la necessitat d'una transició justa i saludable per abordar els impactes del canvi climàtic i protegir la salut de les persones a tot Europa i més enllà.