La sequera que està instal·lada al país, més concretament a Catalunya, està obligant les institucions a prendre mesures per pal·liar-ne els efectes negatius.
En el cas de Catalunya, per exemple, aquestes mesures inclouen l'apagat de fonts, la prohibició del reg amb aigua potable a zones verdes i la reducció de dutxes disponibles a instal·lacions municipals, entre d'altres.
Tot i això, també hi ha partides pressupostàries que es poden destinar a aquest àmbit. El problema, però, és que no s'estan destinant correctament.
De fet, el Govern espanyol no ha fet completament les inversions públiques destinades a polítiques relacionades amb l'aigua i els sistemes de reg. Aquest fet genera preocupació a diverses regions i al sector agrícola.
Segons les dades proporcionades per la Intervenció General de l'Estat el novembre del 2023, només s'han utilitzat 267 dels 532 milions d'euros a Obligacions Reconegudes Netes, és a dir, pagaments compromesos.
Això indica que el grau de compliment se situa a la meitat dels crèdits disponibles, tot i comptar amb el suport dels ajuts de la Unió Europea.
Per posar més en context del problema que representa, només s'han utilitzat el 3,7% de les inversions públiques totals programades als Pressupostos Generals, que pugen a més de 14.000 milions d'euros, en projectes relacionats amb recursos hídrics.
D'altra banda, els crèdits que no s'inclouen en el càlcul del dèficit públic i que posteriorment han de ser reemborsats, van assolir els 400 milions, davant dels gairebé 700 milions previstos, amb un nivell de compliment del 58%.
En resum, el Govern només destina uns 1,7% del total dels crèdits disponibles a infraestructures relacionades amb l'aigua per impulsar els programes d'inversió de les empreses públiques.
Quan gasta el Govern en polítiques relacionades amb l'aigua i les infraestructures?
En conjunt, el Govern només ha utilitzat al voltant de 1.600 milions el 2023, malgrat que en tenia pressupostats 2.500 milions.
En altres paraules, fins i tot comptant amb els fons provinents de la Unió Europea, l'Executiu només ha gastat el 65% del pressupost disponible.
La meitat d'aquesta despesa, uns 800 milions, s'han dirigit a iniciatives com ara la "transformació digital" de l'aigua ia l'elaboració de normatives per a la gestió dels recursos hídrics, en comptes d'infraestructures efectives per revertir la situació de sequera.
Això és un problema greu per a comunitats com Catalunya o Andalusia, on la sequera cada cop s'aguditza més.
Les partides de despesa destinades a recursos hídrics, que encara són dins de les competències de l'Estat, se centren principalment en els ministeris d'Agricultura i Política Territorial.
Entre els diversos programes, cal destacar que el Ministeri d'Agricultura tingui assignat el Pla de Millora de l'Eficiència i la Sostenibilitat dels Regadius, amb un pressupost de 207 milions i 260 milions respectivament.
Tot i això, no s'ha posat en marxa cap dels dos plans.
Les competències del Ministeri de Transició Ecològica
El Ministeri de Transició Ecològica compta amb sis programes d'actuació en polítiques relacionades amb l'aigua, la meitat dels quals són finançats per fons europeus.
Per exemple, uns 485 milions s'assignen al Programa de Seguiment i Restauració d'Ecosistemes Fluvials, a través del Fons de Restauració Ecològica i Resiliència.
Aquest fons s'ha creat específicament per fer inversions en suport a l'aigua i al domini públic hidràulic, juntament amb la societat estatal Acuaes, que té l'objectiu peculiar de reduir l'extracció d'aigua subterrània.
Pel que fa als plans d'aquest ministeri que no depenen dels fons de la Unió Europea, la seva execució ha estat desigual.
Per exemple, al Pla de Gestió d'Infraestructures de l'Aigua es va executar un 44% del pressupost (133 de 305 milions) i al Programa sobre la Normativa i Ordenació Territorial dels Recursos Hídrics, es va executar un 92% (365 dels 396 milions).