Tot i la copiosa literatura històrica que segueix apareixent al nostre país sobre el període de la guerra civil i el franquisme la veritat és que continuen quedant molts aspectes inèdits oberts a la curiositat dels investigadors. Un és el de les Escoles de Fletxes Navals que van sorgir en plena guerra amb el propòsit de recuperar l'interès de les noves generacions per les tradicions marineres d'Espanya i iniciar-los en els diferents oficis propis tant de l'Armada com de les marines mercant i pesquera.
Recuperar la història d'aquests centres no ha estat una tasca fàcil ja que, com reconeix Francisco Caballero Leonarte en el documentat assaig “Els Fletxes Navals del Front de Joventuts” (Astigi) la major part de la documentació d'aquestes escoles s'ha extraviat o fins i tot destruït, per la qual cosa ha hagut de treballar amb el ressò que la seva activitat va tenir als mitjans d'informació impresos, l'escassa bibliografia disponible, així com algunes memòries escrites i els testimonis dels escassos Supervivientes.
Caballero evoca la presència anterior de nens a les activitats nàutiques com les galeres reials o l'asil naval espanyol pel que fa al nostre propi país, així com en alguns països estrangers (Alemanya, Itàlia, URSS) o en el moviment juvenil internacional amb els Sigui Scouts.
Pel que fa als centres espanyols, recorda que la idea inicial va partir de l'almirall Bastarreche a Palma de Mallorca durant la guerra civil i distingeix tres etapes: inicial, entre el 1937 i el 1940, d'organització fins al 1965 i d'especialització des d'aquell darrer any fins a la seva extinció el 1976. Els centres van estar distribuïts a diferents localitats costaneres d'Espanya, i fins i tot al del protectorat del Marroc i Caballero els ha localitzat, a més de a la capital balear, a Adra, Algesires, Alacant, Almeria, Badalona, Barcelona -on va utilitzar com a vaixell-escola el veler San Mus donat a aquests efectes per l'industrial Don Félix Escalas-, Cadis, Cartagena, Ceuta, Huelva, Larache, Madrid, Màlaga, Marbella, Mazarrón, Nador, Las Palmas, Ribadeo, Sanlúcar de Barrameda, Sant Vicent de la Barqueras, Sevilla, Tenerife, València, Vigo i Vilanova i Geltrú. La seva tasca va ser tan popular que fins i tot va merèixer que se li dediquessin dos llargmetratges (“Hi ha un camí a la dreta” el 1951 i “Pachín almirante” el 1961), així com nombrosos programes de televisió i notícies al Node.
L'autor considera que “una valoració objectiva, des d'una perspectiva purament professional, ens permet arribar a la conclusió que a força d'aquestes escoles es va complir l'objectiu de capacitació tècnica dels alumnes. Molts d'aquests Fletxes van arribar a ocupar llocs de responsabilitat al món naval, tant a l'Armada, com a la marina civil”.