Gairebé 40 municipis ''vulneren el dret al padró'' a Catalunya

La Xarxa d'Entitats pel Padró ha criticat que hi ha almenys 37 municipis a Catalunya que "vulneren el dret al padró" municipal, cosa que consideren un dret dels ciutadans, que dóna accés a altres drets com sanitat i educació, i també una obligació per part dels consistoris.

Així ho han manifestat en roda de premsa aquest divendres representants d'aquesta xarxa, formada per Amnistia Internacional Catalunya, Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), Coordinadora d'ONG Solidàries, Coordinadora Obrim Fronteres, Entitats Catalanes d'Acció Social (Ecas ), Federació d'Infància i Adolescència, Fòrum de Síndics, Síndices, Defensors i Defensors Locals de Catalunya, LaFede.cat i Observatori Desca.

Han comptabilitzat aquests municipis a partir de contrastar dades d'entitats que treballen al territori, per la qual cosa no es tracta d'un llistat complet de tot Catalunya, i han afegit que no volen fer un "assenyalament" dels que sí que hi han inclòs.

Entre els municipis hi ha Alcanar, Agramunt, Bellpuig, Lleida, Tremp (Lleida), Arbúcies, Figueres, Llagostera, Olot, Ripoll, Salt, Santa Coloma de Farners (Girona), Arenys de Mar, Badalona, Balenyà, Barcelona, Cornellà de Llobregat , El Masnou, Igualada, L'Hospitalet de Llobregat, Martorell, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Pineda, Premià de Mar, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Vic ( Barcelona), Calafell, Reus, Tarragona, Tàrrega i Tortosa (Tarragona).

"RACISME INSTITUCIONAL"

Han assegurat que posar obstacles o negar l'empadronament és una vulneració de drets greu, i han criticat l'"arbitrarietat i el racisme institucional" que consideren que hi ha darrere dels obstacles que posen aquests ajuntaments per accedir a l'empadronament.

Han detallat que alguns dels obstacles amb què es troben les persones que es volen empadronar són la manca d'informació, l'"arbitrarietat de criteris en funció de la persona que atén", que hi ha formularis d'empadronament que no contemplen totes les casuístiques i la dificultat per demanar cita i els horaris datenció al públic limitats.

També han explicat que es troben amb "requeriments excessius o innecessaris de documents", comprovacions de residència que endarrereixen i dificulten el procés, baixes automàtiques del padró sense notificació i que els ajuntaments incompleixen el termini de tres mesos per tramitar el padró.

Han criticat que aquestes pràctiques estan "adreçades a persones en risc d'exclusió, moltes són migrades i també en situació d'exclusió residencial", i han insistit que reben respostes racistes per part dels consistoris.

Consideren que el percentatge de persones amb dificultats per accedir al padró és assumible si hi ha "voluntat política" per facilitar-ho, i han criticat que no accedir a un padró afecta la igualtat d'oportunitats.

"DÓNA VOTS"

Han sostingut que els ajuntaments que dificulten l'accés al padró estan prevaricant i incomplint la llei, però han alertat que no hi ha cap conseqüència per a ells si no la compleixen, i consideren que a més aquest tipus de pràctiques "dóna vots".

A més, es plantegen presentar mocions als ajuntaments a favor del dret al padró per veure els posicionaments de cada formació política, tot i que han puntualitzat que depèn més del municipi i la seva realitat concreta que dels partits.