Mascort i Plaja en roda de premsa aquest dijous a Govern, amb un símbol d'aigua

La Generalitat es treu una dessalinitzadora flotant de la màniga

Aquesta és la solució que des de l'administració catalana han posat damunt la taula per evitar els vaixells

El conseller d'Acció Climàtica de la Generalitat, David Mascort, ha anunciat aquest dijous que la Generlaitat instal·larà una "dessalinitzadora flotant" al Port de Barcelona per aconseguir "més recursos" hídrics per proveir la població davant la sequera, i diu que amb aquesta opció ja es descarta el transport d'aigua amb vaixells.

Amb aquesta proposta ha deixat tots els presents i els que els escoltaven perplexos perquè amb una sequera greu, tothom es pregunta amb uns pressupostos prorrogats que partida pagarà aquesta despesa la Generalitat de Catalunya en plena precampanya electoral.

Alguns miren ara cap als diners no executats del pressupost de l'ACA i que inicialment cobrirà el cost sencer de les propostes fetes públiques aquest dijous per la Generalitat catalana.

Una dessalinitzadora flotant per ser usada durant cinc anys

Segons els experts les dessalinitzadores són infraestructures que tenen un alt cost no només com a infraestructura pròpiament dita sinó en la generació de l'anomenada "aigua de boca" que és la que arriba a les aixetes de tots els usuaris domèstics, industrials o agrícoles.

Tot i que l'aigua procedent de les plantes dessalinitzadores que esquitxen la costa espanyola suposa un alleugeriment per a l'escassetat hídrica d'algunes regions, els elevats costos d'operació i els impactes sobre el medi marí fan que el seu ús sigui menys sostenible que l'estalvi d'aigua i la conscienciació sobre el seu ús.

En paraules de la Generalitat, aquesta dessalinitzadora flotant entrarà en funcionament a l'octubre, quan hi ha previsió d'entrar en emergència 2 "si no plogués més d'aquí a l'octubre", i produirà uns 14 hectòmetres cúbics més d'aigua a l'any. Una solució, per tant que deixa a "mans del cel" i l'adversa meterologia actual un estiu que es preveu calorós. És una solució plantejada en una línia temporal més lligada a la tardor i deslligada de l'estiu, però anunciada en una primavera electoral.

Aquesta dessalinitzadora flotant s'ha comprat a més per fer-la servir durant 5 anys perquè es preveu que en aquest horitzó Catalunya ja tingui feta l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i la nova del Foix, més modernes i energèticament millors, així com altres obres per crear” aigua regenerada".

Amb aquestes infraesctures fetes la Generalitat creu que les necessitats d'aigua estaran cobertes i si segueixen necessitant més aigua la mantindran i si no la vendran.

Per part seva, Plaja ha assegurat que s'impulsa aquesta iniciativa d'una dessalinitzadora flotant al Port de Barcelona després d'arribar a un acord amb l'empresa constructora, Abengoa, després d'un "treball de previsió des de fa més de sis mesos".

Reforç de la Costa Brava amb dessalinitzadores mòbils

D'altra banda, s'instal·laran 12 dessalinitzadores mòbils a la zona de la Costa Brava nord, al costat del Consorci d'Aigües Costa Brava Girona, per "donar servei als municipis de la conca del Muga", i n'hi haurà 4 a Roses, 4 a l´Estació de Tractament d´Aigua Potable (ETAP) d´Empuriabrava i 4 a la platja d´Empuriabrava (Girona).

Aquestes dessalinitzadores mòbils produiran uns 1.000 metres cúbics d'aigua al dia la potència dels quals aconsegueix cobrir un 35% de les necessitats d'aigua a la zona; i la de Roses i la de l'ETAP Empuriabrava entrarà en funcionament al juny i al juliol, i la de la platja d'Empuriabrava entre setembre i octubre.

Mascort ha recordat que l'embassament de Darnius Boadella, que subministra aquesta zona, té actualment 7 hectòmetres cúbics d'aigua, i per això insisteix en la necessitat d'impulsar aquestes dessalinitzadores perquè "estava en risc l'aigua de boca dels veïns dels municipis de la zona, des de Portbou fins a Castelló d'Empúries”.

La Generalitat es gastarà 110 milions d'euros a les 13 dessalinitzadores contractades

La dessalinitzadora flotant del Port de Barcelona tindrà un cost de 100 milions d'euros i les 12 de la Costa Brava de 10 milions (amb un cost de compra cadascuna de 400.000 euros), de manera que les dues iniciatives suposen un cost total de 110 milions d'euros per a les arques de la Generalitat.

Mascort ha assegurat que l'aigua d'aquestes dessalinitzadores va "directament" a la xarxa d'abastament d'aigua potable per a la ciutadania, i que l'objectiu és garantir que tothom tingui accés a l'aigua malgrat la situació d'emergència per sequera, i crida a continuar fent esforços per reduir el consum.

Pel que fa a la dessalinitzadora flotant, s'instal·laran els mòduls per dur a terme el procés d'osmosi inversa sobre una barcassa al Port de Barcelona, i hi haurà una canonada que connectarà la distància de 30 metres que hi haurà des de la barcassa fins a la xarxa de subministrament, segons indiquen fonts de l'ATLL.

La Generalitat diu que no al transport d'aigua amb vaixell perquè l'aigua és molt més cara

El conseller ha assegurat que es descarta el transport d'aigua amb vaixells perquè la solució de la dessalinitzadora flotant "és més econòmica i sostenible ambientalment", i fonts d'ATLL han explicat que el cost del metro cúbic d'aigua de la dessalinitzadora flotant serà de 4 ,4 € el m3, per sota dels 10 € que costava el m3 transportat amb vaixell.

A la pregunta de si per dur a terme aquestes iniciatives és necessari l'aval de la Diputació Permanent del Parlament, Mascort ha respost que no cal, i ha destacat que les dues iniciatives són positives perquè els ciutadans “no vegin agreujada la seva situació, encara que la sequera continuï els propers mesos".

L'ACA té 540 milions d'euros a la seva caixa forta

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), empresa pública de la Generalitat de Catalunya i responsable de la planificació i la gestió del cicle de l'aigua, la gestió de la qual és objecte de severes crítiques des de diferents sectors que apunten al màxim responsable des del 2021, Samuel Reyes.

La manca de previsió en l'execució de les infraestructures, unit a la descoordinació dels seus responsables i l'escassa autocrítica per les decisions adoptades a la darrera dècada, ha generat un descontentament generalitzat que s'estén a tots els sectors productius de Catalunya.

La presentació dels pressupostos fallits del 2024 es va evidenciar la inacció de l'ACA en els últims anys. Aquesta empresa pública acumula a la seva tresoreria més 540 milions d'euros des del 2020, conseqüència de la mínima inversió realitzada, malgrat patir Catalunya el pitjor episodi de sequera registrat fins ara.

Tot això malgrat els laments del director de l'ACA, Samuel Reyes, que atribueix la falta de finançament i responsabilitza el deute que comportava la pròpia agència des del 2008, que el 2019 va quedar amortitzada, per acreditar-ne la posició. Així, el 2020, el primer any sense deute, l'agència disposava de 430 milions i només en va destinar 50 a l'execució d'inversions públiques. I el 2022, amb 650 milions disponibles a la seva tresoreria, només se'n van dedicar 87 a infraestructures.

A l'hora de fer servir els esforços per fer inversions i minimitzar l'impacte de la manca de pluja des de l'Agència Catalana de l'Aigua es van estalviar diners i es va perdre el temps.
Els embassaments a Catalunya se situen ja per sota del 15% de la seva capacitat, cosa que ha produït l'entrada en fase d'emergència a més de 200 municipis catalans i una limitació del consum d'aigua per habitant i dia a 200 litres (inclosa la despesa que fan moltes empreses industrials als seus processos productius). Confiar en les pluges per solucionar aquesta crisi climàtica que fa estralls en sis milions de ciutadans tampoc no ha convençut els grups parlamentaris que, d'esquerra a dreta, fa mesos que exigeixen lideratge i gestió per part d'aquest organisme, a més d'expressar la seva preocupació per la execució del pressupost daquesta Agència.

La relació entre l'ACA i el Govern de Catalunya s'ha refredat les últimes setmanes i la gota que ha fet vessar el got ha estat la reunió mantinguda entre el conseller Mascort amb les associacions de pagesos, que han demanat el cessament de Samuel Reyes i de el segon, Jordi Molist, responsable de l'àrea d'abastament de l'Agència. Cosa que ha assegut molt malament entre els treballadors de l'ACA, que denuncien una operació d'assenyalament amb la intenció de presentar-los com a responsables de la retallada de les dotacions d'aigua al regadiu agrícola del 80%. Fins al punt que han convocat protestes per manifestar el seu rebuig al tractament que se'ls està donant per part del conseller perquè es veuen com a cap de turc.

Les desavinences entre Reis i Mascort es van materialitzar amb l'opció del transvasament de l'Ebre, una alternativa que ha despertat el suport de quatre col·legis professionals. L'ACA, organisme de la Generalitat que gestiona les obres hidràuliques, el sanejament dels rius i la protecció del medi ambient, ha posat damunt la taula aquesta proposta, però la Generalitat l'ha descartat perquè no és rendible a nivell electoral fent així prevaldre les decisions polítiques sobre les tècniques i que consistiria a promoure una infraestructura permanent amb què poder abastir l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on es concentra la majoria de la població catalana.