"Farem el "Burro" al Romea" va anunciar Josep María Pou, director d'aquesta sala teatral i no parlava de broma perquè, en efecte, aquest és el títol d'un espectacle d'Álvaro Tato, dirigit per Yayo Cáceres i protagonitzat per Carlos Hipólito que recull fragments de textos literaris de Lucio Apuleyo, Ovidi, Fra Anselmo Turmeda, Miguel de Cervantes, William Shakespeare, Charles Perrault, Gabriel Álvarez de Toledo, Esopo, Fedre, La Fontaine, Iriarte, Samaniego i Juan Ramón Jiménez, als que es manifesta una visió d'aquest animal molt més benèvola i favorable de la que habitualment impera a la nostra societat.
“El ruc –va dir Tato– és un veritable mirall de l'ésser humà i ha atret l'atenció de molts autors que han escrit sobre ell, encara que sempre mantenint-lo a l'anonimat. Es va haver d'esperar al segle XX perquè Joan Ramon posés nom a un d'ells i aquest va ser Platero”. Hipòlit subratlla el que ha dit l'autor de la dramatúrgia d'aquest espectacle i afegeix que “tots ens podem sentir identificats amb el personatge d'aquesta obra que, per cert, és un animal molt noble i gens ximple”.
“Burro” és un espectacle intel·ligent, que enfila bells textos literaris amb música, apostant pel sentit de l'humor i aportant un cabal immens de poesia. Un text que acredita l'excel·lència interpretativa d'Hipòlit, que per cert feia dotze anys que no actuava a Barcelona i no ho havia fet mai al teatre del carrer de l'Hospital. L'autor madrileny imparteix des de l'escenari una lliçó magistral d'interpretació en què acredita la seva versatilitat, ja que ha d'encarnar fins a catorze personatges diferents posant a cada moment el to, la veu, l'accent i el gest propi de cadascun i ho fa amb una dicció sempre perfecta i intel·ligible, cosa que en aquests temps no sempre passa als escenaris i un sentit del ritme mil·limètricament pautat. Compte amb la col·laboració de dos actors músics, Fran García i Iballa Rodríguez i d'un guitarrista, Manuel Lavandera.
I, per acabar, afegirem una anècdota, aquesta a càrrec de Pou, que va recordar que quan va intervenir en la sèrie televisiva de “Curro Giménez”, en què interpretava un sacerdot, hi va haver una presa en què anava en companyia d'un ruc a qui, en una divisòria de camins, havia de convidar que prengués el de la dreta. Hi havia poc temps perquè el director de fotografia volia aprofitar la llum del crepuscle, però no hi havia manera de convèncer el ruci que fos pel camí adequat, sempre anava per l'altre. Fins que va aparèixer el seu amo i va explicar la raó: aquest últim era el que utilitzava cada dia per tornar a la seva quadra, cosa que demostra que el ruc és un animal més intel·ligent del que ens creiem. I “Burro”, un espectacle antològic dels quals no cal desaprofitar l'oportunitat de gaudir-ne.