Explica la genial Mary Santpere, a les memòries que va escriure i que va titular “La meva vida”, que “abans de la guerra, per a la posada en escena de l'altra obra d'ambient gitano barceloní “L'ombre (L'ombra?) de Montjuich”, original del cèlebre escriptor català Vilomara, el meu pare es va portar del Somorrostro una família completa. I amb ella, en aquesta obra va debutar ni més ni menys que la famosa bailaora gitana coneguda al món sencer per Carmen Amaya. Carmen tenia llavors els seus quatre anyets i va ser la primera vegada que va trepitjar descalça les taules d'un escenari”.
Tenint en compte que l'“emperador del Paral·lel” exercia com a sobirà de l'art escènic sobre l'escenari del teatre Espanyol, es pot dir que la SGAE ha escollit aquest mateix lloc per rendir homenatge a l'eximia artista barcelonina en el mateix punt en què va debutar quan no era més que una nena, encara que la ciutat hagi canviat molt des de llavors. L'Espanyol es diu ara, després de successius canvis de nom, sala Paral.lel 62 i el Somorrostro on va néixer Carmen ja no existeix i el seu lloc l'ocupa una de les platges de la Copacabana barcelonina.
Tal com va dir Antonio Onetti, president de la SGAE, “aquella nena que va néixer sobre una manta sota una carreta al poblat barraquista del Somorrostro va canviar el flamenc per sempre. Ningú no havia ballat com ella. Dècades després va néixer la llegenda de Carmen Amaya. Van ser molts els que van ajudar a cultivar aquest mite. Greta Garbo en comentaria que «és una artista i si sembla poc, una artista única, perquè és inimitable». Toscanini diria «mai he vist a la meva vida una ballarina amb tant de foc, ritme i tan terrible i meravellosa personalitat» i Jean Cocteau va assegurar que era «caparrera sobre els vidres»”.
La funció d'homenatge va comptar amb la Cia Ciutat Flamenc i la seva Rambla avall, Karime i Tati Amaya, familiars de l'estirp de Carmen, Miguel de la Tolea, Joaquín Gómez El Duende, El Tuto i José Manuel Álvarez, d'Herència Gitana, Diego Guerrero amb “Per la tangent” i “Arrels de Gràcia”. Una vetllada inoblidable en què el vell teatre-circ va tornar a sentir sobre el seu escenari el mateix màgic taloneu que va protagonitzar fa un segle una nena la fama de la qual hauria de fer la volta al món i una ocasió d'or perquè el president de la Federació de Entitats Gitanes reivindiqués, en el Dia del Poble Gitano, els drets de la seva ètnia i el valor de la llengua romaní com una més de les llengües pròpies d'Espanya. I, en tot cas, una data molt adequada per a aquest homenatge que forma part del programa d'actes amb què la SGAE celebra el 125è aniversari de la fundació per un grup de compositors i llibretistes del gènere líric de l'entitat degana de defensa dels drets d'autor.