La natura és sàvia i ha fet que la cobertura de certes necessitats humanes bàsiques com l'alimentació o la reproducció, que són sens dubte repetitives i per això corren el perill de resultar cansines, puguin ser enriquides amb la imaginació.
La primera ha trobat la clau en l'art culinari, que ha assolit exquisideses sublims a tot temps i lloc, mentre que la segona ha patit durant segles menys innovacions.
Però també és cert que algunes persones selectes i, sobretot, no pocs escriptors, han proposat noves i inèdites formes de fer del sexe tota una cerimònia pletòrica d'innovacions i capaç d'augmentar el temps, la intensitat i el to del plaer eròtic.
I cal reconèixer que en els temps que corren s'han assolit altes cotes al respecte amb l'adquisició d'un protagonisme creixent per part de la dona que en altres èpoques va estar sotmesa a un paper molt més passiu.
Amb “Sexe fora de norma. Sexe i humor” (Raig Verd) i com diu a la seva introducció Marina Castro, s'ha “volgut barrejar la sexualitat amb l'humor i la diversió; do gèneres que semblan antagònics, però que en realitat formin part del plaers de la vida. Els adults no tenim gaires àrees on jugar… el nostre cos i sexualitat és una de les que queda preservada, i és important que no ho convertim en una activitat monòtona”.
La proposta resulta, sens dubte, original: fer de l'exercici sexual una litúrgia que superi les invisibles, però de vegades frustrants, barreres del sexe convencional i que es faci de forma divertida, evitant el transcendentalisme i utilitzant el bon humor.
En fi, que vagi més enllà de la penetració o la possessió i, sobretot, del domini. S'hi han posat tretze autors diferents, ja que es tracta d'una obra coral: tots ells dones, menys dues, que són homes, cosa que és una visió molt diversa de com es pot celebrar el sexe sense complexos, escrúpols o sentiments de culpa.
Pot ser el cas del matrimoni longeu que tracta de buscar sensacions inèdites (“Meu! fa le pirata”), el descobriment del sexe a través de la hipnotització (“Circ de dones”), la recerca de la morbositat als lavabos públics (“ Verset de Nadal”), el retrobament del plaer després de la viduïtat (“L'oasi”), també la pura masturbació (“Adeu, Barbieland”) o la utilització de joguines, cosa que pot conduir a un final desopilant (“Joguines”) ) i potser el plaer de fer-ho a l'ascensor o sobre el terra (“Follar-nos i cuidar-nos”).
Encara que si em pregunten els meus contes preferits diria que “De prínceps i princeses”, un relat fantàstic sobre els somnis sexuals que se li acudeix a una bibliotecària; o “Delícies”, a les pàgines de les quals el plaer sexual s'entrellaça feliçment amb el gastronòmic i una de les coparticipants és capaç de trobar en la veu de l'altra -per cert, locutora de ràdio- una morbositat sensual que li recorda l'aroma del sofregit o l'olor de la xocolata calenta. Una simbiosi afortunada entre dues formes d'expressió del plaer humà.