A la llum de les informacions periodístiques cal col·legir amb tristesa que masclisme i homofòbia són xacres persistents a la societat espanyola del nostre temps i que casos com el protagonitzat per un grup de joves autodenominats “La Manada” durant la celebració dels sanfermins a la Pamplona de fa alguns anys no va ser un succés aïllat, sinó una cosa recurrent que, malgrat la condemna social i penal que va pesar sobre ells, continua repetint-se. No és, per tant, ociós, que torni als escenaris barcelonins -ara mateix al teatre Romea- el text que va escriure Jordi Casanovas sobre la base de les transcripcions del judici que va tenir lloc a conseqüència d'aquells fets i que amb el títol de “ Jauría” es va estrenar abans de l'arribada de la pandèmia sota la direcció de Miguel del Arco.
“Constitueix –diu Casanovas– una reconstrucció emocional del que va succeir i cada paraula del text dramàtic és tal com va poder ser dita en la realitat”. Es tracta, per tant, d'una ficció documental que permet discórrer per les ments tant de la víctima, com dels seus agressors i que subratlla el doble patiment sofert per aquella atès que al mal sofert per l'agressió va haver d'afegir el record obligat dels seus detalls durant la celebració del judici. Per tot això autor i director posen en relleu que “Jauría” és un espectacle que va molt més enllà del que és artístic ja que posa l'accent en la denúncia d'uns fets i, sobretot, d'unes actituds delictives, per persistents més perilloses encara.
Afegeixen que, si bé hi ha molta informació sobre “La Manada”, no estan gaire convençuts que la societat espanyola conegui realment el que va passar aquella nit, encara que és cert que la repercussió que va aconseguir va actuar com un veritable revulsiu. D'altra banda, el temps transcorregut des d'aquell moment permet analitzar-ho tot amb més perspectiva i per això la intenció que “d'aquest pou de por sorgeixi una cosa que commogui l'espectador”. Comenten que abans de l'estrena d'aquest docudrama van tenir ocasió de parlar amb la mare de la víctima i que els dos pares van acudir a l'estrena, una actitud valenta que possiblement va actuar com a manera eficaç d'exorcitzar “els dimonis d'un patiment dolorós”.
Autor i director coincideixen a ressaltar que “Jauría” persegueix un objectiu molt clar: “descobrir quant de La Manada hi ha a cadascun de vosaltres”, la qual cosa constitueix interrogant molt preocupant.