Encara que la vida teatral a Barcelona és pròdiga en estrenes, la majoria d'ells són interessants, pocs donen lloc a premières de campanetes. Les primeres funcions solen ser en general discretes, encara que tinguin un públic selecte propi d'aquests moments. Res a veure amb el que ha passat a la Gran Via en ocasió de l'estrena de “Fashion freak show”, l'espectacular musical creat i dirigit pel modista francès Jean Paul Gaultier, que es va estrenar fa cinc anys al Follies Bergère de París i que ha triomfat després a Londres i la presentació del qual a la nostra ciutat va convocar no només molts personatges famosos que van passar per la catifa vermella sinó, sobretot, un públic bigarrat i divers que va destacar pel lluïment de vestidors agosarats. Excel·lent prolegòmen al que ens esperava dins del teatre Coliseum.
Acostumats a una oferta teatral rica en musicals, no teníem gaire clar què és exactament el que ens proposaria Gaultier que, en realitat, no és un home de teatre, sinó un creador de moda. Doncs bé, el que vam poder constatar és que la capacitat creativa del francès s'havia projectat amb la màxima rotunditat sobre l'escenari, permetent configurar un espectacle en què porta a col·lació músiques molt lligades als seus gustos i records personals amb què acompanya una successió de quadres a càrrec de divuit artistes capaços de ballar, interpretar, lluir el vestuari més cridaner i provocatiu -que en aquest xou adquireix justificat protagonisme- i executar fins i tot algunes habilitats pròpies de les arts circenses, tot això acompanyat d'una escenografia de gran vistositat i de nombrosos efectes audiovisuals.
Innecessari és a dir que la conjunció d'aquests elements va suscitar la sorpresa del públic. Però seria una banalitat dir que “Fashion freak show” és únicament un gran espectacle, dels millors que hem vist aquests darrers anys a Barcelona, perquè a la noia callant -o cantant i ballant- Gaultier destil·la uns missatges molt clars. D'algun d'ells se'n fa ressò en el missatge final, quan parla del naixement de la seva vocació creadora als nou anys i de la comprensió que va rebre de la seva pròpia família, així com també i sobretot quan recorda que la bellesa i la lletjor són conceptes subjectius i que aquella no està lligada la riquesa, sinó al bon gust, o que la moda està feta perquè la gaudim i no perquè ens tiranitzi. Però hi ha molt més a les pròpies imatges del xou ja que, mitjançant l'exhibició d'un vestuari que és expressió de la seva infinita capacitat creadora, subjau una rotunda voluntat de demolir fronteres sexuals i de superar l'imperi de la binaritat o del binarisme de gènere amb la consegüent imposició de rols preestablerts, objectiu per al qual la moda constitueix una excel·lent eina de lluita davant d'un esquema no per mil·lenari menys artificial i injust.
Fashion freak show convida a gaudir d'un espectacle sens dubte innovador, desinhibit i desbordant de sensualitat, però també a fer-ho amb la ment oberta a l'anunci d'una societat humana que Gaultier desitja desproveïda de prejudicis i encasellaments.