La justícia amnistia els policies investigats per les càrregues de l'1-O a Barcelona

El Jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona ha acordat aquest dimarts 2 de juliol aplicar la Llei d'Amnistia als 46 agents de la Policia Nacional investigats per les càrregues de l'1-O a col·legis electorals de Barcelona.

En la resolució, a la qual ha tingut accés Europa Press , el jutge sosté que "l'amnistia ha de ser aplicada als investigats en aquest procediment, ja que les actuacions investigades han estat d'escassa durada individual, emmarcades en un objectiu policial definit i que no van continuar una vegada aconseguit aquest sense que es perllonguessin en el temps més enllà de la pròpia maniobra policial d'entrada i sortida dels diferents col·legis electorals”.

A més, afegeix que els fets investigats, a excepció dels delictes de lesions, no van ser prou greus per excloure'ls de l'aplicació d'aquesta mesura de gràcia.

La llei d'amnistia, dissenyada per exonerar penalment la quantitat més gran possible de conductes (tant independentistes com actuacions policials relacionades amb el referèndum), continua sent aplicada regularment per la majoria dels òrgans judicials a Catalunya. Tot i això, el Tribunal Suprem ha rebutjat aplicar aquesta norma a Carles Puigdemont i altres exconsellers.

Dimarts passat, la secció d'apel·lacions de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ser el primer tribunal a Espanya a aplicar l'amnistia a un total de 18 persones: 16 manifestants condemnats per disturbis i agressions a agents policials durant les protestes del Procés, i dos individus, un exconseller d'Interior i un escorta, condemnats per proporcionar escorta a Carles Puigdemont a Bèlgica.

Amb l'exoneració de 46 agents de la Policia Nacional, ja són 64 les persones amnistiades d'un total de 486 possibles beneficiaris de la llei d'amnistia del Procés, segons el càlcul de la Fiscalia.

En el cas dels policies investigats per les càrregues i lesions als votants de l'1-O, la redacció de la llei els incloïa tots a l'amnistia. La norma només excloïa les actuacions policials més greus, que es poguessin considerar tortures o tracte degradant, o aquelles que haguessin causat la pèrdua d'òrgans, com el cas del votant del referèndum a què una bala de goma de la Policia Nacional li va rebentar un ull. L'Audiència de Barcelona serà l?òrgan encarregat de decidir sobre l'amnistia en aquest cas, en lloc del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona, que ha amnistiat els altres 45 uniformats investigats.

La decisió del jutge és recurrible davant de l'Audiència de Barcelona. És previsible que Irídia, Òmnium i l'ANC recorrin, considerant que els actes dels policies superen el "llindar mínim de gravetat" que, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), marca la llei per excloure una actuació policial de l´amnistia.

D'altra banda, la Fiscalia havia sol·licitat l'amnistia per als policies en concloure que la seva actuació no va ser prou greu per quedar exclosa de la llei, argumentant que no buscaven humiliar o provocar por als votants.