"A Zarzuela ja no hi ha més veu que la d'ella" diu, referint-se a la consort real -li escatima la condició de reina- el longeu i avui debatut periodista del cor Jaime Peñafiel al seu llibre Letizia y yo (Almuzara), un llibre l'aparició del qual ha provocat una veritable commoció en revelar una suposada relació entre l'antiga periodista, dona avui el cap de l'Estat, i l'empresari i excunyat d'aquella (va estar casat amb la seva germana Telma) Jaime del Burgo.
L'informador manté, amb una autorització escrita de l'interfecte al president de l'editorial que encapçala les pàgines d'aquest volum, que la seva relació amb Letizia Ortiz Rocasolano va ser anterior a la que hi havia amb el llavors príncep i que va arribar al punt que va tenir a la butxaca un anell de compromís que va portar a cert sopar sense atrevir-se a lliurar-lo a la interessada.
En realitat Peñafiel, escàndol monumental a part, el que fa és un repàs inquisitiu i immisericordi per la vida sentimental de Letizia Ortiz citant pel seu nom, a més del seu primer marit, Alfonso Guerrero -la discreció del qual elogia- al director de premsa mexicà Miguel González , el cantant Fher Olivera, el periodista Jim Russo (de qui explica intimitats com la molt humiliant que no el deixava utilitzar a ella el servei de la seva habitació) o el també informador David Tejera, de qui hauria arribat embarassada al compromís oficial que es va anunciar a El Pardo, cosa que el va obligar a una voluntària interrupció, cosa que hauria fet i no per primera vegada.
Tot això amanint la consort real amb nombrosos adjectius, no tots negatius ja que en algun moment diu que les seves qualitats superen els defectes. Com tampoc no eludeix opinar sobre el monarca regnant, de qui diu que “és un home bo sense esforç, però un pobre home”, tot i que reconeix que “a ningú no hi cap dubte ia l'autor d'aquest llibre molt menys, que això de Felip i Letizia va ser un matrimoni per amor, un gran amor”.
Dit tot això, la resta de Letizia y yo és una recopilació de dades, anècdotes i situacions ja conegudes des del desenvolupament de la cerimònia nupcial, el vestit de la Novia, els modistes preferits de Letizia -en primer lloc, Felipe Varela - o les normes dietètiques implantades per la consort real tant a palau com, durant l'etapa escolar de les seves filles, al col·legi de Los Rosales.
També hi ha referències a la reina emèrita que “ha patit moltíssim, però mai no ha exterioritzat les seves penes conjugals” o les anteriors núvies del llavors encara príncep, entre les quals recorda Eva Sannum “una noia ingènua que només tenia dos defectes: ser estrangera i ser model de professió de roba interior”.
És cert que Peñafiel calla més que el que diu? Tenint en compte l'escàndol provocat, ens queden dubtes sobre la importància del que queda per callar. Com no sigui comparar la consort real amb Mesalina o Lucrècia Borgia…