UAB - Top

Aquesta és la millor universitat catalana, segons el Rànquing CYD 2024

El Rànquing CYD permet als usuaris informar-se, conèixer i comparar el rendiment de les universitats

La Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Granada i la Universitat Autònoma de Madrid són les tres millors universitats espanyoles segons el Rànquing CYD 2024 publicat aquest dijous per la Fundació CYD.

El Rànquing CYD permet als usuaris informar-se, conèixer i comparar el rendiment de les universitats segons dimensions com ensenyament i aprenentatge, investigació, transferència de coneixement, internacionalització, contribució al desenvolupament regional i inserció laboral, així com analitzar les universitats en conjunt o bé pels àmbits de coneixement de les diferents titulacions ofertes.

En aquesta nova edició presenta resultats de 81 universitats, 30 àmbits de coneixement i 3.407 titulacions. Les universitats participants representen el 91% de les 89 universitats actives que imparteixen ensenyaments de grau inclosos al RUCT (Registre d'Universitats, Centres i Títols).

D'aquestes, 48 són públiques (cosa que suposa el 100% de representativitat) i 33 privades (representant el 80,5% del total). Com a novetats, aquest any el Rànquing CYD incorpora l'àmbit de Fisioteràpia i actualitza els resultats de les titulacions dels àmbits d'Agricultura i Salut: Farmàcia, Treball Social, Psicologia, Medicina, Odontologia, Infermeria, Veterinària.

Les universitats espanyoles que destaquen per tenir un nombre més elevat d'indicadors pertanyents al grup de més rendiment són l'Autònoma de Barcelona, Navarra, Autònoma de Madrid, Carles III de Madrid i Barcelona, Pompeu Fabra, Deusto, Pontifícia Comillas, Rovira i Virgili, Ramon Llull i València-Estudi General.

En Ensenyament i Aprenentatge, destaquen la Pontifícia Comillas, Navarra i Pontifícia de Salamanca; a Investigació, València-Estudi General, Barcelona i Cantàbria en segona posició i Navarra i Pompeu Fabra; a Transferència de Coneixement, en primer lloc, Politècnica de Catalunya, seguida d'Autònoma de Barcelona i Politècnica de Madrid i, en tercera posició Navarra, Autònoma de Madrid, Rovira i Virgili, Barcelona i Politècnica de València. Així mateix, a Orientació Internacional lideren el rànquing Navarra, seguida de Carles III de Madrid, Autònoma de Barcelona i Ramon Llull, i en tercer lloc Pontifícia Comillas; ia Contribució al Desenvolupament Regional, Autònoma de Barcelona, País Basc, La Llacuna i Barcelona en primer lloc, seguides d'Autònoma de Madrid, Rovira i Virgili i Deusto i en tercer lloc Politècnica de Catalunya, Màlaga, Saragossa, Internacional de Catalunya, Cadis , Lleida i Huelva.

Comunitats amb més indicadors de més rendiment

Les comunitats autònomes que obtenen el nombre més elevat d'indicadors de més rendiment són Navarra, Catalunya i el País Basc.

A Ensenyament i aprenentatge destaquen Navarra, País Basc i Madrid; a Investigació, Navarra, Cantàbria i Catalunya, i Galícia; en Transferència de coneixement, Catalunya, Navarra i el País Basc, i Galícia; a Orientació internacional, Navarra, Catalunya i País Basc; ia Contribució al desenvolupament regional, Aragó, Comunitat Valenciana, Canàries i País Basc en primer lloc, seguides per Catalunya i Madrid. El Rànquing CYD analitza 30 àmbits de coneixement: Administració i Direcció d'Empreses (ADE), Economia, Ciències Polítiques, Sociologia, Història, Educació, Dret, Ciències de la Terra-Geologia, Periodisme i Comunicació, Biologia, Química, Física, Matemàtiques, Arquitectura i les Enginyeries: Química, Materials, Informàtica, Civil, Elèctrica, Mecànica i Industrial. Com a novetat, aquesta edició incorpora l‟àmbit de Fisioteràpia, i presenta dades actualitzades d‟Agricultura, Infermeria, Farmàcia, Medicina, Odontologia, Psicologia, Treball Social i Veterinària.

Fisioteràpia és un àmbit en què han participat 39 universitats presencials que imparteixen a Espanya titulacions de grau i màster.

Les universitats que destaquen a les tres primeres posicions per tenir un nombre més elevat d'indicadors de més rendiment són Salamanca, Jaén i Màlaga. El Rànquing CYD actualitza en aquesta edició les dades dels àmbits d'Agricultura, Infermeria, Farmàcia, Medicina, Odontologia, Psicologia, Treball Social i Veterinària. Així, a Agricultura lideren el rànquing Lleida, Valladolid i Politècnica de València; a Infermeria, Màlaga, Internacional de Catalunya i Rovira i Virgili; a Farmàcia, Navarra, Barcelona i Alfonso X El Sabio; a Medicina, Navarra, Barcelona i Autònoma de Madrid; a Odontologia, Internacional de Catalunya, Santiago de Compostel·la i Cardenal Herrera-CEU; en Psicologia, Autònoma de Madrid, Salamanca i País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea; en Treball Social, València (Estudi General), Deusto i Rovira i Virgili; a Veterinària, Autònoma de Barcelona, Saragossa i Las Palmas de Gran Canària.

Les dones, el 71% de l'alumnat als àmbits de salut

Les dones suposen el 71,28% de l'alumnat matriculat als àmbits de salut analitzats (Fisioteràpia, Farmàcia, Treball Social, Psicologia, Medicina, Odontologia, Infermeria i Veterinària).

Treball Social (84%), Infermeria (81,3%) i Psicologia (76,8%) són els àmbits amb més dones matriculades. En tots els àmbits, excepte Fisioteràpia (48%), les dones són majoria: Veterinària (75,9%), Farmàcia (71%), Medicina (69,8%) i Odontologia (63,5%).

En canvi, ia mesura que avança la carrera acadèmica de la dona en aquests àmbits, la seva presència minva. El 58,94% de les tesis són llegides per dones. En tots els àmbits, excepte Fisioteràpia (46,5), són majoria: Farmàcia (66,5%), Psicologia (64,5%), Infermeria (63%), Medicina (61,5%), Veterinària (57 ,1%), Odontologia (56,5%) i Treball Social (56%).

PDI (Personal docent i investigador): les dones suposen el 53,75% del PDI. Elles tenen més representació a Infermeria (63,8%), Psicologia (58,5%), Odontologia (54,7%), Farmàcia (54,3%), Treball Social (54%) i Fisioteràpia (53,3%) ) i tenen menys representació a Veterinària (47,3%) i Medicina (44,1%). El Rànquing CYD revela que les dones suposen el 40,70% del total de catedràtics. Elles són majoria a Farmàcia (50,8%), a Treball Social representen el 50% ia la resta dels àmbits tenen menor presència que ells: a Psicologia (46,7%), Fisioteràpia (45,5%), Infermeria (43,9%), Veterinària (33,3%), Odontologia (30,2%) i en Medicina (25,6%). Medicina és l'àmbit amb més taxa de preferència, és a dir amb més demandants (preinscrits en primera opció) per plaça ofertada als graus de les universitats públiques presencials.

Entre el 2015-2016 i el 2022-2023 ha augmentat un 76,2% la demanda i un 5,1% les places ofertes, per la qual cosa els demandants per plaça han passat de 7,8 a 13,1. Infermeria i atenció a malalts el seguiria, amb un increment de la taxa de preferència de 224 punts percentuals, passant de 2,38 demandants per plaça a 4,62, atès el creixement de la demanda del 116,3% i el notablement menor creixement de les places ofertes, amb un 11,3%.

Finalment, a Psicologia l'ascens ha estat de 92 punts percentuals (de 2,43 a 3,35 demandants per plaça), amb un increment del 43,6% dels preinscrits en primera opció i un augment del nombre de places ofertes del 4 ,1%.