El món té tants països en conflicte com a la Segona Guerra Mundial

Aquest dimarts es llança la 18a edició de l'Índex de Pau Global (IPG) del centre d'estudis internacional Institute for Economics & Peace (IEP), que revela que el món es troba en una cruïlla. Si no es fan esforços concertats, hi ha el risc que es produeixin conflictes greus.

Resultats clau

97 països es van deteriorar en termes de pau, més que qualsevol altre any des de la creació de l'Índex de Pau Global el 2008.

Els conflictes a Gaza i Ucraïna van ser els principals impulsors de la caiguda global en termes de pau, ja que les morts en batalla van assolir les 162.000 el 2023.

92 països estan actualment involucrats en conflictes més enllà de les fronteres, més que en qualsevol altre moment des de la creació de l'IPG.

El primer sistema de puntuació militar del tipus suggereix que les capacitats militars dels EUA són fins a tres vegades superiors a les de la Xina.

L'impacte econòmic global de la violència va augmentar a 19,1 bilions de dòlars el 2023, cosa que representa el 13,5% del PIB global. L'exposició a conflictes planteja un risc significatiu per a la cadena de subministrament dels governs i les empreses.

La militarització va registrar el deteriorament anual més gran des de la creació de l'IPG, amb 108 països cada vegada més militaritzats.

110 milions de persones són refugiats o desplaçats interns a causa de conflictes violents, i 16 països allotgen ara més de mig milió de refugiats.

Amèrica del Nord va experimentar el deteriorament regional més gran, impulsat per l'augment dels delictes violents i la por a la violència.

Actualment hi ha 56 conflictes, la quantitat més gran des de la Segona Guerra Mundial. S'han tornat més internacionals, amb 92 països involucrats en conflictes fora de les seves fronteres, la quantitat més gran des de la creació de l'IPG. El nombre creixent de conflictes menors augmenta la probabilitat que sorgeixin més conflictes importants en el futur. Per exemple, el 2019, Etiòpia, Ucraïna i Gaza van ser identificats com a conflictes menors.

L'any passat es van registrar 162.000 morts relacionades amb conflictes. Aquesta va ser la segona xifra més alta en els darrers 30 anys, i els conflictes a Ucraïna i Gaza van representar gairebé les tres quartes parts de les morts. Ucraïna va representar més de la meitat, registrant 83.000 morts per conflictes, amb estimacions d'almenys 33.000 per a Palestina fins a l'abril del 2024. En els primers quatre mesos del 2024, les morts relacionades amb conflictes a nivell mundial van pujar a 47.000. Si el mateix ritme continua durant la resta d'aquest any, seria el nombre més alt de morts per conflictes des del genocidi de Rwanda el 1994.

L'impacte econòmic global de la violència el 2023 va ser de 19,1 bilions de dòlars o 2.380 dòlars per persona. Això suposa un augment de 158.000 milions de dòlars, impulsat en gran mesura per un augment del 20% a les pèrdues del PIB per conflictes. La despesa en consolidació i manteniment de la pau va pujar a 49.600 milions de dòlars, cosa que representa menys del 0,6% de la despesa militar total.

Islàndia continua sent el país més pacífic, una posició que ocupa des del 2008, seguit d'Irlanda, Àustria, Nova Zelanda i Singapur, un nou participant entre els cinc primers. El Iemen ha substituït l'Afganistan com el país menys pacífic del món. El segueixen el Sudan, el Sudan del Sud, l'Afganistan i Ucraïna.

L'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica (MENA) continua sent la regió menys pacífica. Allotja quatre dels deu països menys pacífics del món i els dos menys pacífics, el Sudan i el Iemen. Tot i això, els Emirats Àrabs Units van registrar la major millora en la pau de la regió, pujant 31 llocs fins al 53è el 2024.

Tot i que la majoria dels indicadors de pau es van deteriorar en els últims 18 anys, hi va haver una millora en la taxa d'homicidis, que va baixar a 112 països, mentre que la percepció de la criminalitat va millorar en 96 països.

Steve Killelea, fundador i president executiu d'IEP, va afirmar: "L'última dècada, la pau ha disminuït en nou dels deu anys. Estem sent testimonis d'un nombre rècord de conflictes, un augment de la militarització i més competència estratègica internacional Els conflictes afecten negativament l'economia mundial i el risc empresarial derivat dels conflictes mai no ha estat tan alt, cosa que agreuja les vulnerabilitats econòmiques mundials actuals.

"És imperatiu que els governs i les empreses de tot el món intensifiquin els seus esforços per resoldre els nombrosos conflictes menors abans que es converteixin en crisis grans. Han passat 80 anys des del final de la Segona Guerra Mundial, i les crisis actuals subratllen la urgència que els líders mundials es comprometin a invertir en la resolució d‟aquests conflictes”.

La naturalesa canviant dels conflictes

A mesura que els conflictes es generalitzen i s'internacionalitzen, la complexitat creixent redueix la probabilitat d'aconseguir solucions duradores. Ucraïna i Gaza són exemples de greuges històrics en curs o "guerres eternes" sense resolucions clares. El nombre de conflictes que resulten en una victòria decisiva per a qualsevol dels dos bàndols ha disminuït del 49% a la dècada de 1970 a menys del 9% a la dècada de 2010. Durant el mateix període, el nombre de conflictes que van acabar mitjançant acords de pau es va reduir del 23% a poc més del 4%.

Un altre factor clau que reconfigura els conflictes és l'impacte de la tecnologia de guerra asimètrica, que fa que sigui molt més fàcil per als grups no estatals, així com per als estats més petits o menys poderosos, competir en conflictes amb estats o governs més grans. El nombre d'estats que utilitzen drones va augmentar de 16 a 40, un augment del 150% entre el 2018 i el 2023. Durant el mateix període, el nombre de grups no estatals que van cometre almenys un atac amb drones va augmentar de 6 a 91, un augment de més de 1.400%.

Tensions a l'Orient Mitjà

A causa de la guerra de Gaza, la classificació d'Israel va caure a un mínim històric del lloc 155, el deteriorament més gran en la pau a l'IPG del 2024. No obstant això, durant l'última dècada, Palestina ha estat testimoni del deteriorament més gran, caient al lloc 145. Destacant les creixents tensions, les històries dels mitjans israelians amb un sentiment negatiu cap als palestins van augmentar de poc més del 30% el 1999 al 92% a principis del 2023, mentre que les històries amb sentiments negatius dels mitjans palestins cap a els israelians van augmentar de poc menys del 30% el 1999 al 85% a principis del 2023.

El conflicte també ha sumit tota la regió de l'Orient Mitjà en una crisi, involucrant Síria, l'Iran, el Líban i el Iemen, amb conseqüències econòmiques creixents i un alt risc de guerra oberta. Una ampliació més gran del conflicte afectaria greument l'economia mundial, potencialment desencadenant una recessió mundial. Per destacar aquest punt, l'economia de Síria es va contreure més del 85% després de l'inici de la guerra civil el 2011, i l'economia ucraïnesa es va contreure un 29% l'any posterior a l'inici del conflicte el 2022.

Capacitat militar global

Des de l'inici de la guerra a Ucraïna, la militarització ha augmentat a 91 països, revertint la tendència dels 15 anys anteriors. Donats els compromisos futurs de molts països amb la despesa militar, és poc probable que millori en els propers anys.

Els canvis a la dinàmica de la guerra han fet que el nombre de tropes disminueixi mentre que la sofisticació tecnològica ha augmentat. A l'última dècada, 100 països van reduir el personal de les seves forces armades, mentre que la capacitat militar global va augmentar en més del 10%.